PRÒLEG

Bismil·lahir-rahmanir-rahim.

Lloança a Al·là ta’ala, i gratitud infinita pels dons i els favors que concedeix… Que la súplica (du’a) i les salutacions siguin sobre el Seu estimat Profeta, Muhàmmad alayhis-salam, el més bell, el millor i el més excels dels homes en tots els aspectes, i sobre tots els seus Companys, que van tenir l’honor de veure el seu bell rostre i d’escoltar les seves paraules profitoses, i que així es van convertir en els més preuats de tots els homes, i també sobre els qui segueixen les seves petjades…

El que adorna i embelleix les persones, el que fa que siguin estimades i respectades, és el seu bon caràcter. Ni el rang, ni el càrrec, ni els béns, ni cap altra cosa no pot ocupar el lloc del bon caràcter.

Oh tu, el més excels de tots els éssers creats! Oh estimat del Creador! Oh mestre dels profetes, font de les bones obres, el millor dels homes i deu de totes les perfeccions, el nostre honorable Profeta! No gosem lloar-te; amb tu donem valor als nostres escrits.

Ya Rasulal·lah! No tinc forces per lloar-te,
Tots hem estat creats en honor teu.

Muhàmmad alayhis-salam és el rasul d’Al·là ta’ala, el sayyid dels fills d’Adam, el seu mestre. El Dia del Judici serà el més generós dels qui se salven de l’Infern seguint-lo.

El Dia del Judici, ell serà el primer a aixecar-se de la tomba. Serà el primer a intercedir. La seva intercessió (xafa’a) serà la primera a ser acceptada. Serà el primer a trucar a la porta del Paradís. La porta se li obrirà de seguida. L’estendard anomenat «Liwà al-Hamd» serà a la seva mà. Adam alayhis-salam i tots els creients que han vingut al món des del seu temps fins al Dia del Judici seran sota aquest estendard.

En un hadit xarif va dir: «El Dia del Judici, jo soc el sayyid dels primers i dels darrers. Faig saber la veritat; no me’n vanaglorio.» I en un altre hadit xarif: «Soc el habib d’Al·là ta’ala, el Seu estimat. Soc el cap dels profetes. No ho dic per vanagloriar-me.»

En tots els mawlids escrits en les diverses llengües de l’Islam hi consta que la mare i el pare del nostre Profeta eren puríssims. En un hadit xarif de la col·lecció «Bukharí-i Xarif», el llibre més preuat i més veraç després del noble Alcorà, el nostre Profeta va dir: «He estat portat al món d’entre els millors, els escollits, de la gent que ha viscut en cada segle, en cada època.»

Ell, que sempre diu la veritat (alayhis-salatu wa-s-salam), va dir també: «Soc el darrer dels profetes (alayhimus-salam); no me’n vanaglorio. Soc Muhàmmad, fill d’Abdul·lah. Al·là ta’ala va crear els homes. Em va crear d’entre els millors dels homes. Al·là ta’ala va dividir els homes en grups. Em va posar en el millor. Després va dividir aquest grup, el millor, en tribus. Em va posar en la millor. Després va dividir aquesta comunitat en cases. Em va portar al món de la millor casa, és a dir, de la millor família. Soc el millor dels homes. Soc de la millor família. El Dia del Judici, quan tothom callarà, jo parlaré. Quan ningú no es podrà moure, jo seré el seu intercessor. Quan a ningú no li quedarà esperança, jo seré qui els donarà la bona nova. Aquell dia, tot bé, tota mena d’ajuda i la clau de totes les portes seran amb mi. El Liwà al-Hamd serà a la meva mà. Soc el millor, el més generós, el més excel·lent dels homes. Aquell dia, milers de servidors seran a les meves ordres. El Dia del Judici, jo soc l’imam dels profetes, el seu predicador i l’intercessor de tots ells. No dic aquestes coses per vanagloriar-me. Faig saber la veritat. Fer saber la veritat és el meu deure. Si no les digués, no hauria complert el meu deure.»

Si no fos per ell (alayhis-salatu wa-s-salam), Al·là ta’ala no hauria creat res; no s’hauria manifestat que Ell és el Senyor (Rabb), que Ell és l’Adorat (ma’bud). Quan Adam alayhis-salam encara era entre l’aigua i el fang, és a dir, quan encara se’n pastava el fang, Muhàmmad alayhis-salam ja era profeta.

Com que Muhàmmad alayhis-salam és el mahbub (l’estimat) d’Al·là ta’ala, qui segueix les seves petjades s’eleva al grau d’estimat. Perquè el muhibb, és a dir, el qui estima, estima també tothom en qui veu el caràcter i els senyals del seu estimat.

Qui creu en un Profeta així, el sayyid de tota la humanitat, el més excels, i segueix el seu camí, pertany, sens dubte, a la millor de les ummes. La bona nova per a aquests és la cent desena aleia de la sura Al Imran, que diu, segons el sentit: «Vosaltres sou la millor, la més excel·lent de les ummes, de les comunitats de fe!» Els qui no creuen en ell, els qui no el comprenen, els qui el creuen semblant a ells mateixos, són els pitjors dels homes. Aquests són els que assenyala la noranta-setena aleia de la sura at-Tawba, que diu, segons el sentit: «Els beduïns, els ignorants de cor endurit, no creuen en tu. Són hipòcrites (munàfiqs) en un grau més alt.» En l’estat en què es troba avui el món, que afortunats que són els qui han tingut l’honor de seguir la seva sublim sunna (sunnat saniyya), és a dir, l’Islam!

En la vuitantena aleia de la sura an-Nissà, Janab al-Haqq fa saber que obeir Muhàmmad alayhis-salam és obeir-Lo a Ell mateix. Segons el sentit, es va dir: «Qui obeeix el Missatger ha obeït Al·là ta’ala.» En la setena aleia de la sura al-Haxr es va dir, segons el sentit: «Preneu el que el Meu Missatger ha portat i guardeu-vos del que ha prohibit!» Aquesta noble aleia mostra que cal seguir l’Islam. En la quarta aleia de la sura al-Qàlam, Al·là ta’ala va dir, segons el sentit: «Sens dubte, tu tens un caràcter sublim (khuluq azim)» (Sura al-Qàlam, 68:4). I en la sura al-Ahzab va dir, segons el sentit: «En la persona de Rasulul·lah teniu bells exemples [que cal seguir]» (Sura al-Ahzab, 33:21).

Janab al-Haqq, per la Seva compassió, ens ha fet assolir el més gran dels dons en fer-nos membres de la seva umma. Va fer saber clarament que cal seguir-lo, que cal obeir-lo. Per molt que lloem i donem gràcies al nostre Senyor Altíssim per aquest do immens, sempre serà poc.

Aquesta obra narra la vida, el bon caràcter, els miracles (mújizes) i les virtuts del nostre estimat Profeta, Muhàmmad alayhis-salam, el veritable guia de tota la humanitat, i mostra que seguir-lo és un dels deures més importants per a la felicitat en la religió i en aquest món.

Si volem ser persones útils a nosaltres mateixos, a la nostra família, a la nostra pàtria i al nostre poble, seguim Muhàmmad alayhis-salam. Seguim-lo, perquè siguem tranquils i feliços tant en aquest món com en l’altre.

Que Haqq ta’ala ompli el cor de tots nosaltres de l’amor del nostre estimat Profeta, Muhàmmad alayhis-salam, i ens mantingui en el camí recte que han indicat els savis d’Ahl as-Sunna! Amín!

Prof. Dr. Ramazan Ayvallı