FONTS

- El noble Alcorà

- Envâr-üt-tenzîl – Qadi Baydawí

- Tefsîr-i Mazharî – Thanaul·lah Panipatí

- Tefsîr-i Kurtubî – imam Qurtubí

- Tefsîr-i Beydâvî – Qadi Baydawí

- Tefsîr-i Kebîr – Fakhruddín Razí

- Tefsîr-i Hâzin – Alauddín Baghdadí

- Tefsîrü’l- Kur’ân – imam Tirmidhí

- Tefsîrü’l- Kur’ân-ı azim – Abu-l-Fidà

- Sahîh-i Buhârî – imam Bukharí

- Sahîh-i Müslim – imam Muslim

- Sünen-i Dârekütnî – Daraqutní

- Sünen-i Tirmizî – imam Tirmidhí

- Muvattâ – imam Màlik

- Müstedrek – Hàkim Nixaburí

- Sünen-i İbni Mâce – Ibn Maja

- Sünen-i Beyhekî – Bayhaqí

- Sünen-i Dâvûd – Abu Dawud

- Sünen-i sâgir – imam Nassaí

- Müsned – Bazzar

- Müsned – Darimí

- Müsned – Abu Ya’la

- Müsned – imam Àhmad ibn Hànbal

- Sahîh – Ibn Hibban

- Ahbâr-u Mekke – Azraqí

- Birgivî Vasiyetnâmesi – İmâm-ı Birgivî

- Câliyetü’l-ekdâr – Mawlana Khàlid Baghdadí

- Câmi-ul Ehâdis – Suyutí

- Cevâb Veremedi – Harputlu İshâk Efendi

- Delâilü’n-Nübüvve – Abu Nu’aym Isfahaní

- Delâilü’n-Nübüvve – Bayhaqí

- Dinî Sözlük – Türkiye Gazetesi

- El-Bidâye ve’n-nihâye – Ibn Kathir (Abu-l-Fidà)

- Ensâbu’l-eşrâf – Baladhurí

- El-Envâr – Baghawí

- El-İktifâ fî megâz-il-Mustafâ vesselâset-il-hulefâ – Kila’í

- El-Leâli’l-Masnûa – Suyutí

- El-Mu’cemu’s-sağîr – imam Tabaraní

- El-Muhabber – Ibn Habib

- El-Musannef – imam Abdurrazzaq San’aní

- El-Musannef – imam Ibn Abi Xayba

- El-Vefâ bi ahvâl-il-Mustafâ – Ibn Jawzí (Abdurrahman Jawzí / Abu-l-Faraj ibn Jawzí)

- Evsaf-un Nebî – Suyutí

- Feyz-ül-kadîr – Munawí

- Fütühu’l-büldân – Baladhurí

- Herkese Lâzım Olan Îmân – Hacı Feyzullah Efendi

- Hilyet-ül-evliyâ – Abu Nu’aym

- İhyâ – imam Ghazalí

- İnsân-u’l-uyûn – Nuruddín Alí Halabí

- İsâbe – Ibn Hàjar Asqalaní

- İsbâtü’n-Nübüvve – imam Rabbaní

- İslâm Âlimleri Ansiklopedisi – Türkiye Gazetesi

- İstiâb – Ibn Abdilbarr

- İ’tikâdnâme – Mawlana Khàlid Baghdadí

- Keşf-ül-hafâ – Ismaïl Ajluní

- Kısas-ı Enbiyâ – Ahmed Cevdet Paşa

- Kimyâ-i Se’âdet – imam Ghazalí

- Me’âricü’n-Nübüvve Tercümesi (Peygamberler Tarihi) – Altıparmak Muhammed Efendi

- Mecma’uz-zevâid – Haythamí

- Megâzî – Waqidí

- Mektûbât-ı İmâm-ı Rabbânî – imam Rabbaní

- Mektûbât-ı Ma’sûmiyye – Muhàmmad Ma’sum Faruqí

- Mevâhib-i ledüniyye – Qastal·laní

- Mevlid-i Şerîf (Vesîletü’n-necât) – Süleyman Çelebi

- Mir’ât-ı Kâinât – Nişancızâde Muhammed Efendi

- Mu’cem-ül-Kebîr – Tabaraní

- Mukaddime – Darimí

- Ravd-ül-ünf – Suhaylí

- Siret – Ibn Kathir

- Sîret-i Resûl – Ibn Ishaq

- Sîretü’n-Nebeviyye – Ibn Hixam

- Sîretü’n-Nebî – Àhmad ibn Zayní Dahlan

- Siyerü’l-Kebîr – imam Muhàmmad

- Siyer-il-kebîr şerhi – imam Sarakhsí

- Sübülü’l-Hüdâ – Xamsuddín Xamí

- Şemâil-i şerîfe – imam Tirmidhí

- Şifâ-i şerîf – Qadi Iyad

- Şevâhidü’n-Nübüvve – Mawlana Abdurrahman Jamí

- Şu’ab-ül-îmân – Bayhaqí

- Tabakât-ül-kübrâ – Abdulwahhab Xa’raní

- Tabakât-üs-Sahâbe – Ibn Sa’d

- Târih-ül-Kebîr – Bukharí

- Tahrîc – Khuzaí

- Tarih-i Dımeşk (història de Damasc) – Ibn Assàkir

- Tam İlmihâl Se’âdet-i Ebediyye – Hüseyin Hilmi Işık

- Târih-i Taberî – Tabarí

- Târih-ül-İslâm – imam Dhahabí

- Terâtîb-ül-idâriyye – Kattaní

- Usudü’l-gâbe – Ibn al-Athir

- Uyûn-ül-eser – Ibn Sayyid an-Nas

ABDULHAMID KHAN II

ÀLBUMS «YILDIZ». LA MECA – MEDINA

FOTOGRAFIES

La mesquita d’una sola cúpula i un sol minaret que es veu a la fotografia gran i a la dreta de la fotografia de baix a la dreta és el lloc beneït on el nostre Mestre Rasulul·lah va honorar el món amb la seva vinguda.

Durant l’hègira, el nostre Mestre, el Profeta, havia confiat aquesta casa beneïda a Aqil ibn Abi Tàlib, germà de hazrat Alí (radiyal·lahu anh). Els nets d’Aqil, al seu torn, la van vendre a Muhàmmad ibn Yússuf ath-Thaqafí, germà de Hajjaj.

Més endavant, aquesta casa beneïda la va comprar la senyora Khayzuran, mare del califa abbàssida Harun ar-Raixid, i la va convertir en mesquita.

Aquesta mesquita, protegida pels mamelucs després dels abbàssides, també va ser conservada amb cura en l’època otomana.

El sultà Suleyman Khan el Legislador (Kanuní) va reconstruir la mesquita i va fer envoltar el lloc on va néixer el nostre Profeta amb una reixa de barrots de plata.

El sultà Ahmed Khan I, al seu torn, va fer col·locar dins d’aquesta reixa el kursí del maqam que havia fet fer en forma de bressol d’or.

D’aquesta mesquita en tenien cura amb esment les sultanes mare (valide sultan), i les seves necessitats les proveïen també les dames del palau.

En això, el servei més gran el va fer Emetullah Rabia Gülnuş Sultan, esposa del sultà Mehmed IV (i mare de Mustafa II i d’Ahmed Khan III).

Al llarg de la història, aquesta mesquita va ser restaurada moltes vegades.

La casa que el xeic Abbàs Qattan va fer construir el 1950 en el lloc de la mesquita, enderrocada el 1924, serveix des del 1959 de Biblioteca Pública de la Meca.

LES DARRERES EMPREMTES OTOMANES EN LES TERRES SAGRADES – ELS PÒRTICS (RIWAQ)

Els primers porxos d’ombra al voltant de la Baytul·lah es van col·locar en temps de hazrat Uthman (radiyal·lahu anh). Els pòrtics que després va fer construir el califa abbàssida al-Mahdí es van anar deteriorant amb el pas del temps.

El sultà Suleyman el Legislador (Kanuní) va encarregar a Mimar Sinan la restauració dels pòrtics, i després d’aquesta restauració s’hi van afegir cúpules al damunt. Mimar Mehmet Ağa, un dels alumnes de Mimar Sinan, el 1590 va fer noves addicions a les columnes dels pòrtics i va renovar amb marbre els pilars i els arcs, que eren de fusta.

També en temps del sultà Abdulaziz i d’Abdulhamid Khan II se’n va tenir cura.

El 2014, dins del projecte d’ampliació de la Kaba, els pòrtics van ser desmuntats i traslladats a una obra prop d’Arafat. El 2016 van ser tornats al seu lloc.

EL MAUSOLEU DE HAZRAT UTHMAN

LA NOBLE KABA

L’ENTRADA DE JANNAT AL-MU’AL·LÀ

UN POST DE GUÀRDIA OTOMÀ – MAKKA AL-MUKÀRRAMA

MADINA AL-MUNÀWWARA

1. La fortalesa d’Ajyad

La fortalesa d’Ajyad es va construir entre el 1781 i el 1783, en temps del sultà Abdulhamid Khan I, per protegir la Kaba i garantir la seguretat dels pelegrins, i l’ordre i la defensa de la ciutat de la Meca; durant la Primera Guerra Mundial va servir de guarnició turca. Tanmateix, la fortalesa d’Ajyad, record dels otomans, va ser enderrocada el 2002.

2. La muntanya d’Úmar

3. La fortalesa de Hind: La fortalesa de Hind també la va fer construir el sultà Selim Khan III el 1806, per augmentar la seguretat de la Meca.

MADINA AL-MUNÀWWARA

1. La muntanya d’Úhud
2. El minaret Majidiyya

El minaret Majidiyya, igual que els altres minarets de la mesquita, anomenats Bab as-Salam i Bab ar-Rahma, el va fer construir el sultà Abdulmecid Khan. Els minarets reflecteixen l’estil de l’arquitectura otomana. 3. La Qubba-i Sa’adat (Qubba-i Khadrà – la Cúpula Verda): El sultà turcman d’Egipte Sayfuddín Sàlih Qalawun va fer construir l’any 678 [1279 dC] la cúpula actual damunt de la Hujra-i Sa’adat i la va fer recobrir de plom. La cúpula va ser pintada de verd l’any 1253 [1837 dC] per ordre del sultà Mahmud Khan II (rahmatul·lahi alayh).

4. El minaret Raïsiyya

El minaret Raïsiyya el van construir els mamelucs, i va ser restaurat en temps del sultà Suleyman Khan el Legislador (Kanuní) i de Mehmed Khan IV. Com que el muetzí principal hi feia l’adhan, aquest minaret principal s’anomena Raïsiyya.

5. El post de guàrdia de Khalidiyya

6. Qixla-i Asakir-i Xahana (caserna otomana)

4. La fortalesa de Fulful

Com que la seguretat de la Meca no es considerava suficient, la fortalesa de Fulful la va fer construir el sultà Selim Khan III entre el 1800 i el 1801.

El 1885, en l’època en què Osman Nuri paixà era emir de la Meca, va ser convertida en hospital.

Nota:

Les fortaleses de Hind i de Fulful també van ser enderrocades, abans que la fortalesa d’Ajyad.

7. El Màsjid Ghamama

«Ghamama» vol dir «núvol» en àrab. Com que el núvol que feia ombra al nostre Mestre, el Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam), l’esperava en aquest lloc quan el nostre Mestre anava al Màsjid an-Nabawí, a la zona se li va donar el nom de «lloc del núvol», i la mesquita també va prendre aquest nom. El nostre Mestre, el Profeta, hi va fer els namazs de les festes. La mesquita va ser restaurada en temps del sultà Abdulmecid Khan.

8. La mesquita de hazrat Abu Bakr

En la inscripció otomana que avui es troba a la mesquita de hazrat Abu Bakr hi ha escrit que la mesquita va ser restaurada per darrera vegada pel sultà Abdulaziz Khan. La fotografia es va fer uns quants anys després d’aquesta restauració.

9. La mesquita de hazrat Alí

El nostre Mestre, el Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam), hi va dirigir el namaz de la festa del Ramadà. També hazrat Alí (radiyal·lahu anh), durant el seu califat i quan hazrat Uthman (radiyal·lahu anh) va quedar assetjat a casa seva, va dirigir el namaz de la festa en aquest mateix lloc. Per això se li va donar el nom de «Mesquita de hazrat Alí».

10. La font (sabil) de Fàtima az-Zahrà

1. Maqam Malikí
2. Maqam Hanafí
3. La Pedra Negra (al-Hàjar al-Àswad)
4. Maqam Ibrahim i Maqam Xafií

6. Maqam Hanbalí

7. Muwaqqitkhana: S’anomenen muwaqqitkhana els edificis semblants a un petit observatori on treballen els muwaqqits per determinar el temps i les hores del namaz, i on hi ha els instruments que s’usen per fixar les hores i rellotges ben ajustats. Generalment es troben al costat de les grans mesquites. Els funcionaris que ajusten els rellotges i, sobretot, fixen les hores del namaz s’anomenen muwaqqit, i les seves despeses les cobreixen les fundacions pies (waqfs). 8. Biblioteca: El sultà Abdulmecid Khan, l’estada del qual sigui el Paradís, l’any 1262 (1846 dC) va fer convertir dos edificis antics situats al costat est de la Kaba, cadascun amb una cúpula de sis metres de diàmetre, l’un en muwaqqitkhana i l’altre en biblioteca [Mirâtü’l Haremeyn – Mirâtü’l Mekke, II, 770]. Abdulmecid Khan va donar a la biblioteca 3653 volums.

1. El jardí de Fàtima az-Zahrà
2. La cúpula del mihrab d’Uthman

1. El mausoleu de l’imam hazrat Màlik i de hazrat Nafi’

2. El mausoleu de hazrat Aqil ibn Abi Tàlib (fill de l’oncle del nostre Profeta) i de hazrat Abdul·lah ibn Jà’far Tayyar (net de l’oncle del nostre Profeta, fill de Jà’far Tayyar)

3. El mausoleu de les Azwaj-i Mutahharat:

En aquest mausoleu hi ha enterrades totes les esposes del Profeta (Kaffa-i Azwaj-i Mutahharat) excepte hazrat Khadija i hazrat Maymuna. Aquest mausoleu, on també hi ha la tomba de hazrat Àïxa, el va renovar el sultà Suleyman el Legislador (Kanuní) el 1543.

4. El mausoleu de hazrat Ibrahim, fill de Rasulul·lah (radiyal·lahu anh)

El primer de la família del nostre Profeta enterrat a Jannat al-Baqí va ser el seu fill Ibrahim, que va traspassar quan encara era un nadó.

I hazrat Uthman ibn Maz’un va ser el primer dels Companys enterrat a Jannat al-Baqí. 5. El mausoleu de les Banat an-Nabí: Aquí hi ha enterrades les filles del nostre Mestre, el Profeta, hazrat Ruqayya, hazrat Umm Kulthum i hazrat Zaynab (radiyal·lahu anhunna).

6. El mausoleu de hazrat Fàtima bint Àssad (radiyal·lahu anha)

7. Murdi’at al-Mursalín, hazrat Halima as-Sa’diyya: Aquí hi ha enterrada la dida del nostre Mestre, el Profeta (alayhis-salam), hazrat Halima (radiyal·lahu anha).

8. El mausoleu de hazrat Uthman ibn Affan (radiyal·lahu anh): El mausoleu del tercer califa, hazrat Uthman (radiyal·lahu anh), el va fer construir Salahuddín Ayyubí l’any 1205. En temps dels otomans va ser restaurat i se’n va tenir cura. 9. El mausoleu de l’Ahl al-Bayt: En aquest mausoleu hi ha enterrats hazrat Abbàs (oncle del nostre Mestre, el Profeta), l’imam hazrat Hassan al-Mujtabà, l’imam hazrat Zayn al-Abidín, l’imam hazrat Muhàmmad al-Bàqir i l’imam hazrat Jà’far as-Sàdiq (radiyal·lahu anhum).

10. El mausoleu de hazrat Fàtima az-Zahrà
Nota:

A Jannat al-Baqí hi ha enterrades quatre filles i un fill del nostre Mestre, el Profeta. Entre els Companys més eminents enterrats a Jannat al-Baqí, les tombes dels quals no s’indiquen a la fotografia, hi ha Abdurrahman ibn Awf, Sa’d ibn Abi Waqqàs, Abdul·lah ibn Mas’ud, Suhayb ibn Sinan, Abu Hurayra, Abu Sufyan ibn Harb, Sa’d ibn Mu’adh i Sufyan ibn Hàrith (radiyal·lahu anhum). Quan Medina va ser ocupada el 1806, les làpides i els mausoleus de Jannat al-Baqí van ser destruïts. En temps del sultà Abdulhamid Khan II, les làpides van ser reparades i els mausoleus, reconstruïts. Aquesta fotografia es va fer després d’aquella reconstrucció.

Però el 1926, quan es va acabar el servei dels otomans als Haramayn, Jannat al-Baqí va patir una altra vegada la mateixa sort.

1. El mausoleu de Khadija al-Kubrà (radiyal·lahu anha): El mausoleu de Jannat al-Mu’al·là de hazrat Khadija (radiyal·lahu anha), esposa del nostre Mestre, el Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam), el va fer construir el 1543 el sultà Suleyman el Legislador (Kanuní), sota la supervisió de Davud paixà, naïb de la Meca.

Abans, en el lloc del mausoleu, hi havia un sarcòfag de fusta.

2. El mausoleu de l’Ajdad-i Rasulil·lah: En aquest mausoleu hi ha les tombes d’Abdulmúttalib, l’avi del nostre Mestre, el Profeta, i del seu avantpassat Abd Manaf.

3. El mausoleu d’Abu Tàlib

4. El mausoleu que és el maqam de la beneïda mare del nostre estimat Mestre, el Profeta, hazrat Àmina (radiyal·lahu anha)

Segons la narració més coneguda, la tomba de la nostra mare hazrat Àmina és a Abwà. Però en algunes fonts es relata també que va ser traslladada a Jannat al-Mu’al·là.

Nota:

Aquests mausoleus els va fer restaurar el sultà Abdulhamid Khan II el 1879.

Evliya Çelebi esmenta que, en l’època otomana, a Jannat al-Mu’al·là hi havia setanta-cinc mausoleus de l’avi i de l’oncle del nostre Mestre, el Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam), d’altres Companys i de grans personalitats de l’Islam.

LA FESTA DEL SACRIFICI A MINA

Màsjid Jabal Ayniyya: És el lloc on hazrat Hamza (radiyal·lahu anh) va morir xahid. Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) hi va fer el namaz quan anava armat i equipat per a la batalla.

LA MESQUITA HAMIDIYYA – LA MECA

LA CASA DE HAZRAT AYYUB SULTAN

CASERNA OTOMANA – LA MECA

EL BANY DE TAYYIBA – MEDINA

EL MINARET RAÏSIYYA – MEDINA

UNA OBRA D’ARQUITECTURA OTOMANA – LA MECA

LA MECA (La mesquita de la dreta és la casa on va néixer el nostre estimat Profeta.)