EXPEDICIONS MILITARS (GHAZWA) I DESTACAMENTS (SARIYYA)

Campanya, expedició militar i destacament

L’Honor de l’univers (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam), per preservar la seguretat de Medina i vigilar la situació dels enemics, va organitzar destacaments (sariyya) (escamots d’incursió, companyies), és a dir, petites unitats militars. El nombre dels qui participaven en aquests destacaments, que Rasulul·lah enviava contra els incrèduls sense prendre-hi part ell mateix, anava de cinc a quatre-cents. Les batalles en què va participar el nostre Mestre, el Profeta, i que va dirigir personalment s’anomenen expedicions militars (ghaza, ghazwa). La sortida de l’exèrcit cap a la guerra s’anomena campanya, i l’estat de guerra, mobilització.

El nostre estimat Profeta, per prevenir els atacs sobtats de l’enemic, va establir a Medina el servei de guàrdia, va enviar patrulles i així va prendre les mesures de seguretat necessàries.

Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) va fer vint-i-set expedicions militars. Són aquestes: Abwà (Waddan), Buwat, la primera Badr (Safwan, la Badr inicial), Dhu-l-Uxayra, Badr (Badr al-Kubrà), Qarqarat al-Kudr, Banu Qaynuqa, Sawiq, Ghatafan (Anmar, Dhu Amr), Bahran (Banu Sulaym, Najran), Úhud, Hamrà al-Àssad, Banu Nadir, Badr la Petita (Badr as-Sughrà), Dhat ar-Riqà, Dumat al-Jandal, Muraysí (Banu Mustaliq), el Fossat (Ahzab), Banu Qurayza, Banu Lihyan, Ghaba (Dhu Qarad), Khaybar, Wadi-l-Qurà, la Conquesta de la Meca, Hunayn, Taïf i Tabuk.

Només en nou d’aquestes expedicions hi va haver combat. Són aquestes: Badr (Badr al-Kubrà), Úhud, Muraysí (Banu Mustaliq), el Fossat (Ahzab), Banu Qurayza, Khaybar, Wadi-l-Qurà, Hunayn i Taïf. La Meca va ser conquerida sense combat, i tota la seva població es va fer musulmana.

En les altres expedicions no hi va haver cap combat: en algunes es va fer un tractat, en d’altres l’enemic es va rendir; una part dels incrèduls no es va atrevir a enfrontar-se a l’exèrcit de l’Islam, i la majoria, tan bon punt van saber que arribava l’exèrcit de l’Islam, van fugir a les muntanyes i van desaparèixer.

Amb aquest proverbi tots els estats troben salvació i ventura:
«Prepara’t per a la guerra, si vols la pau i la concòrdia.»
Abdülhak Molla

«Lluiteu també vosaltres, en el camí d’Al·là ta’ala, contra els qui us fan la guerra. Però no traspasseu els límits ni cometeu excessos» Baqara: 190

Els destacaments enviats pel nostre Mestre Rasulul·lah

Els primers destacaments – el destacament de hazrat Hamza

Calia afeblir els politeistes en el comerç i en l’economia i fer-los entrar en raó. Per a això calia tallar les rutes comercials de Síria. En aquell temps es va saber que una caravana dels politeistes passava a prop de Medina. A principis de ramadà, el setè mes del primer any de l’hègira, el nostre estimat Profeta va ordenar que es preparés de seguida la campanya i va nomenar hazrat Hamza comandant de trenta genets. Després de recomanar-li que temés Al·là ta’ala i que tractés bé els qui eren sota les seves ordres, va dir: «Sortiu a l’expedició militar en el camí d’Al·là ta’ala, invocant el nom d’Al·là ta’ala! Lluiteu contra els qui no reconeixen Al·là ta’ala…» Va donar a hazrat Hamza una bandera blanca i el va acomiadar.

Hazrat Hamza, amb els genets que tenia sota el seu comandament, es va posar en marxa cap a la caravana dels politeistes, protegida per tres-cents genets. Quan la caravana, que anava de Damasc a la Meca, va arribar al lloc anomenat Sif al-Bahr, es va trobar amb els mujàhids. Els gloriosos Companys es van posar de seguida en ordre de batalla, a punt per al combat. En aquell moment va arribar Majdí ibn Amr al-Juhaní, que es trobava allà, i es va interposar entre ells. Majdí ibn Amr al-Juhaní era aliat de les dues parts. En veure que els musulmans eren molt pocs i els politeistes moltíssims, va pensar que els musulmans podien ser vençuts. Esperant que l’estat musulmà durés per sempre, va fer de mediador i va fer desistir les dues parts del combat. Després, hazrat Hamza i els seus companys van tornar a Medina. Quan es va explicar al nostre Mestre, el Profeta, el que havia fet Majdí, va manifestar la seva satisfacció i va dir: «Ha fet una obra beneïda, bona i justa.»1

El destacament d’Ubayda ibn Hàrith

Després d’això, els destacaments no es van aturar. Hazrat Ubayda ibn Hàrith va rebre el comandament d’uns seixanta o vuitanta mujàhids i va ser enviat a Ràbigh. Tan bon punt els dos grups es van trobar cara a cara, totes dues parts van començar a llançar fletxes. El primer que va llançar una fletxa per part de l’exèrcit de l’Islam va ser Sa’d ibn Abi Waqqàs. Els dos-cents politeistes que eren sota el comandament d’Abu Sufyan, creient que la major part de l’exèrcit de l’Islam era emboscada, van tenir por dels musulmans i van buscar la salvació en la fugida.2

Lluitem en el camí d’Al·là, guanyem honor, honor…
En l’Alcorà ens promet la victòria hazrat Yazdan (el Creador).

«Sortiu a l’expedició militar en el camí d’Al·là ta’ala, invocant el nom d’Al·là ta’ala! Lluiteu contra els qui no reconeixen Al·là ta’ala» Hadit xarif

Les expedicions militars del nostre Mestre Rasulul·lah

Les primeres expedicions militars – l’expedició militar de Waddan

També s’anomena expedició d’Abwà. És la primera expedició militar de Rasulul·lah. Va tenir lloc el dotzè mes després de l’hègira. A Medina es va deixar com a substitut hazrat Sa’d ibn Ubada. Es va marxar amb seixanta homes contra Qurayx i la tribu dels Banu Damra. L’estendard el portava hazrat Hamza. No es van trobar els habitants de la Meca. Van arribar al lloc anomenat Waddan. Es va fer un tractat escrit amb la tribu dels Banu Damra. Segons aquest tractat:

1- els fills de Damra no ajudarien de cap manera l’enemic;

2- la vida i els béns dels fills de Damra quedarien sota la garantia dels musulmans;

3- a canvi, quan el nostre Mestre, el Profeta, cridés els fills de Damra a una batalla, ells acudirien de seguida en ajuda seva.

L’expedició militar de Buwat

Aquesta expedició és la segona expedició militar de Rasulul·lah. Era el mes de rabí al-awwal del segon any de l’hègira. A Medina es va deixar com a substitut hazrat Sàïb ibn Uthman ibn Maz’un. Quan es va saber que una caravana de cent politeistes, sota el comandament d’Abu Sufyan, anava cap a Damasc amb dos mil cinc-cents camells, es va marxar amb dos-cents homes contra la caravana de Qurayx. Tot i que es va escorcollar pas a pas tota la regió fins a la muntanya de Buwat, no es va poder atrapar els politeistes.

L’expedició militar de Dhu-l-Uxayra

Va tenir lloc a principis del setzè mes després de l’hègira. Es va saber que una gran caravana comercial dels politeistes de la Meca, sota el comandament d’Abu Sufyan, anava cap a Damasc. Rasulul·lah va deixar Abu Salama ibn Abdulàssad com a substitut. Va donar l’estendard a hazrat Hamza radiyal·lahu anh. Tenien trenta camells, que muntaven per torns. Amb uns cent cinquanta o dos-cents mujàhids van arribar al lloc anomenat Uxayra i hi van esperar uns quants dies. No va ser possible atrapar la caravana. Van fer la pau amb els fills de Múdlij i van tornar a Medina.

La primera expedició militar de Badr

També s’anomena expedició de Safwan. Feia pocs dies que havien tornat de l’expedició de Buwat quan es va saber que un qurayxita anomenat Kurz ibn Jàbir al-Fihrí, amb els seus homes, havia fet una incursió a la muntanya de Jamma i s’havia emportat els bous i els camells que hi pasturaven.

El nostre Mestre, el Profeta, va deixar Zayd ibn Hàritha com a substitut i es va dirigir amb uns quants Companys al lloc dels fets. Aquesta vegada va donar l’estendard a hazrat Alí.

Quan els mujàhids van arribar al lloc, Kurz i els altres havien abandonat els animals i n’havien esborrat el rastre. Tot i que van mirar sota cada pedra fins a la vall de Safwan, a Badr, no els van poder trobar.

El destacament d’Abdul·lah ibn Jahx (la sariyya de Batn Nakhla)

Un dia, el nostre Mestre, el Profeta, va voler organitzar un destacament cap a Nakhla per vigilar els politeistes de Qurayx. Va voler nomenar hazrat Abu Ubayda ibn al-Jarrah comandant dels soldats que hi enviaria. Quan Abu Ubayda ibn al-Jarrah va rebre aquesta ordre, es va posar a plorar pel dolor d’haver de quedar lluny del nostre Profeta.

«Bones noves per als qui moren en el camí del pelegrinatge i per als qui fan expedicions militars en el camí d’Al·là!» Hadit xarif

Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) va nomenar emir, en lloc seu, hazrat Abdul·lah ibn Jahx.3

Abdul·lah ibn Jahx era dels qui vivien l’Islam amb fervor. Quan es va fer musulmà, tot i que els incrèduls li van infligir tortures inimaginables, els havia fet front amb la força de la fe i havia suportat amb fermesa els seus turments i maltractaments. Per això el nostre Mestre, el Profeta, havia dit d’ell als seus Companys: «És el qui més resisteix i més suporta la fam i la set d’entre vosaltres.» Abdul·lah ibn Jahx, en sentir les bones noves que el nostre Mestre Rasulul·lah donava als xahids, sempre havia anhelat morir xahid. En les batalles lluitava heroicament a primera línia.

Hazrat Abdul·lah ibn Jahx explica: «Aquell dia, després de fer el namaz de la nit, el Missatger alayhis-salam em va cridar al seu costat i em va dir: “Vine a trobar-me demà ben d’hora. Porta també les teves armes. T’enviaré a un lloc.”

Quan es va fer de dia, vaig anar a la mesquita. Portava l’espasa, l’arc, les fletxes i la bossa, i també tenia l’escut amb mi. El Missatger alayhis-salam, després de dirigir el namaz de l’alba, va tornar a casa seva. Com que jo havia arribat abans, l’esperava davant la porta. Va trobar uns quants muhàjirs que vindrien amb mi. Em va donar una carta dient: “T’he nomenat comandant d’aquests homes”, i va afegir: “Ves! Després de dues nits de camí, obre la carta. Actua segons el que s’hi ordena.” Li vaig preguntar: “Ya Rasulal·lah! Cap a quina banda he d’anar?” Em va dir: “Pren el camí de Najdiyya. Dirigeix-te a Rakiyya, al pou!”»

Quan Abdul·lah ibn Jahx va ser encarregat de la campanya de Nakhla, se li va donar per primera vegada el títol d’Amir al-Muminín (comandant dels creients). Va ser el primer emir anomenat amb aquest nom en l’Islam. Quan, amb una unitat de vuit o dotze homes, van arribar dos dies després al lloc anomenat Malal, en la carta que va obrir hi havia escrit:

«Bismil·lahir-rahmanir-rahim. Quan hagis llegit aquesta carta, ves avançant amb el nom i la benedicció d’Al·là ta’ala fins que baixis a la vall de Nakhla, entre la Meca i Taïf. No obliguis cap dels teus companys a venir amb tu! Vigila els qurayxites de la vall de Nakhla i la caravana dels qurayxites, segueix-los i controla’ls. Fes-nos saber les notícies que en tinguis.»

L’Amir al-Muminín hazrat Abdul·lah ibn Jahx, després de llegir la carta, va dir: «Som servents d’Al·là ta’ala i tots tornarem a Ell. He sentit i he obeït. Compliré l’ordre d’Al·là ta’ala i del Seu estimat Missatger», i va besar la carta i se la va posar sobre el cap. Després es va girar cap als seus companys i va dir: «Qui de vosaltres anheli morir xahid, que vingui amb mi. Qui no vulgui venir, que se’n torni. No obligo ningú de vosaltres. Si no veniu, hi aniré tot sol i compliré l’ordre del Missatger alayhis-salam.» Els seus companys van respondre tots alhora: «Hem sentit les ordres del nostre Mestre, el Profeta. Obeïm Al·là ta’ala, Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) i tu. Ves on vulguis, amb la benedicció d’Al·là ta’ala.»

Aquest petit exèrcit, del qual formava part també hazrat Sa’d ibn Abi Waqqàs, va prendre el camí de l’Hijaz i va arribar a Nakhla. Amagats en un lloc, van començar a vigilar els qurayxites que hi passaven. En aquell moment hi va passar una caravana de Qurayx. Els camells anaven carregats. Els mujàhids es van acostar a la caravana i els van convidar a l’Islam; com que no ho van acceptar, van començar a lluitar. En van matar un i en van fer presoners dos; un altre, com que anava a cavall, no el van poder atrapar. Tots els béns dels incrèduls van quedar per als mujàhids. Abdul·lah ibn Jahx va separar per al nostre Mestre Rasulul·lah la cinquena part d’aquests béns del botí (ghanima). Aquest va ser el primer botí que van obtenir els musulmans.4

El nostre Mestre, el Profeta, va explicar l’Islam als presoners i els va proposar que creguessin. Hàkam ibn Kaysan es va fer musulmà. Uthman ibn Kaysan va rebutjar l’Islam i se’n va anar a la Meca.

Màsjid al-Qiblatayn

Feia disset mesos que el nostre estimat Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) havia emigrat a Madina al-Munàwwara. Fins aleshores sempre havia fet els namazs girat cap al Bayt al-Maqdis, a la noble Jerusalem. Per aquells dies, va arribar a oïdes del nostre Mestre Rasulul·lah que els jueus deien: «Quina cosa més estranya! La seva religió és diferent de la nostra, però la seva alquibla és com la nostra!» Aquests rumors van ferir el seu noble cor.

Un dia, quan va venir Jibril alayhis-salam, li va dir: «Oh Jibril! Desitjo que Al·là ta’ala giri el meu rostre de l’alquibla dels jueus cap a la Kaba.»

Jibril alayhis-salam va respondre: «Jo no soc més que un servent. Suplica-ho a Al·là ta’ala!»

Després d’això va ser revelada la noble aleia 144 de la sura al-Baqara, en què es va dir: «(Oh Meu Habib! Esperant que vingui la revelació) veiem certament com el teu rostre es gira una vegada i una altra cap al cel. Per això et girarem cap a una alquibla que et satisfarà. Gira ara el rostre cap al Màsjid al-Haram (la Kaba). (Oh creients!) Vosaltres també, allà on sigueu, gireu el rostre cap a aquella banda en els namazs. Sens dubte, aquells a qui s’ha donat el Llibre saben ben bé que aquest canvi d’alquibla és la veritat que ve del seu Senyor. I Al·là ta’ala no està desatent al que fan.»

Quan aquesta noble aleia va ser revelada, un dimarts, a mitjan mes de xaban, el nostre Mestre Rasulul·lah dirigia per als seus Companys el namaz del migdia o el de la tarda a la mesquita dels Banu Salima. Quan eren a la tercera ràkat del namaz, va arribar l’ordre de girar-se cap a la Kaba. Tan bon punt va rebre la revelació, es va girar cap a la Kaba al-Muàzzama. Els nobles Companys, seguint el Habib al-Àkram, també es van girar cap a aquella banda. Des d’aleshores aquesta mesquita es va anomenar «Màsjid al-Qiblatayn», és a dir, «la mesquita de les dues alquibles».

El nostre Mestre Rasulul·lah va anar també a Quba, va refer amb les seves mans beneïdes el mihrab de la primera mesquita que s’havia construït i en va renovar les parets.5

«Oh Jibril! Desitjo que Al·là ta’ala giri el meu rostre de l’alquibla dels jueus cap a la Kaba» Hadit xarif

La primera alquibla dels musulmans era el Màsjid al-Aqsà, en direcció nord-oest.
Era també l’alquibla dels jueus. Els jueus, dient que els musulmans es giraven cap a la nostra alquibla,
es burlaven dels nobles Companys. El nostre estimat Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam)
va fer una súplica a Janab al-Haqq i va demanar que la nostra alquibla fos la Kaba al-Muàzzama.
Quan el nostre Mestre Rasulul·lah dirigia en aquesta mesquita un namaz del migdia [segons una altra narració,
el namaz de la tarda],
va ser revelada la noble aleia que diu, segons el sentit: «Gireu-vos cap a la Kaba»,
i es van girar cap a la Kaba al-Muàzzama, situada en direcció sud-est.
Per això aquesta mesquita s’anomena Màsjid al-Qiblatayn,
és a dir, «la mesquita de les dues alquibles».