L’episodi de la Laylat at-Ta’ris
Quan tornaven de l’expedició de Khaybar, es van aturar a descansar al lloc anomenat Ta’ris. Aquella nit, Rasulul·lah va cridar hazrat Bilal i li va dir: «Oh Bilal! Aquesta nit no dormis! Vigila l’alba i desperta’ns per al namaz.» Després Rasulul·lah es va adormir juntament amb els Companys. Hazrat Bilal va fer namaz una estona. Va girar la cara cap a llevant i va recolzar l’esquena a la seva càrrega. Mentre esperava l’hora del namaz, es va quedar adormit. Estaven tan cansats que ningú no va poder obrir els ulls fins que els raigs del sol van escalfar la terra i els van tocar la cara. Rasulul·lah es va despertar abans que tots. En resum, es van llevar i van fer l’ablució. Hazrat Bilal va dir la iqama, i van recuperar (qada) en comunitat el namaz de l’alba. Acabat el namaz, Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam va dir: «Si algú s’oblida del seu namaz, que el faci en el moment que se’n recordi. Perquè Haqq ta’ala ha dit: “Aqimis-salata li-dhikri (fes el namaz per recordar-Me, per evocar la Meva grandesa).”»
El retorn del sol per hazrat Alí
Quan tornaven de l’expedició de Khaybar, Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam descansava a Sahba. Tenia el cap beneït recolzat als genolls de hazrat Alí radiyal·lahu anh. En aquell moment va començar a venir la revelació (wahy). El sol era a l’horitzó. Hazrat Alí radiyal·lahu anh encara no havia fet el namaz de la tarda. Quan la revelació es va acabar, el sol es va pondre. Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam va fer aquesta súplica: «Senyor meu! Si Alí radiyal·lahu anh està de part Teva i del Teu Missatger, fes tornar el sol.» Després que hazrat Alí va fer el namaz, es va tornar a pondre. Asmà bint Umays diu: «Vaig veure que el sol, que ja s’havia post, tornava a sortir i il·luminava la faç de la terra.»
L’expedició militar de Wadi-l-Qurà
Aquesta expedició va tenir lloc a Wadi-l-Qurà, el mes de jumada al-àkhira. Els jueus de la contrada, quan van saber que Rasulul·lah havia arribat a Wadi-l-Qurà amb l’exèrcit de l’Islam, es van preparar per al combat amb l’ajuda d’un grup de politeistes àrabs. Van sortir dels seus llocs i es van posar en ordre de batalla. El Profeta alayhis-salam també va fer formar en ordre de batalla i va donar l’estendard a un dels Companys. Va convidar els incrèduls a l’Islam i va dir: «Si abraceu la fe, salvareu les vostres vides i els vostres béns.» No van acceptar el consell. Un dels politeistes va sortir al camp i va demanar combat singular. Zubayr ibn Awwam radiyal·lahu anh el va matar. Un altre va sortir davant de hazrat Alí. Hazrat imam va enviar a l’instant aquell incrèdul al foc de l’Infern. En va venir un altre, i també el va matar. Abu Dujana radiyal·lahu anh va matar dos jueus. Aquell dia van morir quinze incrèduls. Quan es va fer de nit, cadascú se’n va anar al seu campament. Al matí, els dos bàndols van tornar a desembeinar les espases i es van preparar per al combat. Quan el sol va ser a l’alçada d’una llança, la por es va apoderar dels incrèduls i van fugir. Els mujàhids van prendre molts béns i molt botí. Els jueus de Tayma, davant aquesta sort dels jueus de Wadi-l-Qurà, també es van espantar. Per conservar les seves propietats, van acceptar de pagar la jizya, i es va fer la pau.
«No vaig alçar la porta de la fortalesa de Khaybar amb una força corporal, sinó amb una força espiritual» Hazrat Alí (radiyal·lahu anh)
L’expedició militar de Wadi-l-Qurà