Regions on van ser enviats els recaptadors de la zakat
Va encarregar a hazrat Abu Mussa al-Aix’arí que es quedés a la Meca per ensenyar el noble Alcorà i les qüestions de la religió.1 Va nomenar Abu Sufyan ibn Harb emir de Najran, a la província del Iemen, i li va donar Kathir ibn Abdul·lah com a ajudant. Un cop enllestits els afers de la Meca, van anar a Marr az-Zahran. Allà també es va repartir el botí que quedava. Després, es va tornar a posar en camí amb els seus gloriosos Companys, i a finals del mes de dhul-qada van arribar a Medina. Havien sortit de Medina el dia deu del noble mes de ramadà, un dimecres. Aquesta expedició va durar uns tres mesos.
Un dia, submergit en el mar de la pena, em vaig perdre en la meditació,
Allunyat de tothom, em vaig perdre en l’oblit de mi mateix,
Recordant la meva rebel·lia, vaig témer pel meu final,
I vaig sentir un sayyid que recitava aquest vers inicial:
Tu ets Àhmad, Mahmud i Muhàmmad, Mestre meu,
Tu ets per a nosaltres el sultà assistit pel Haqq, Mestre meu.
Tenim esperança; no sospirem desesperats,
El capital de la fe no el deixem malmetre,
No deixem la teva porta per buscar refugi en estranys,
A la teva ombra no posem la mirada en ningú més.
Tu ets Àhmad, Mahmud i Muhàmmad, Mestre meu,
Tu ets per a nosaltres el sultà assistit pel Haqq, Mestre meu.
Şeyh Galib
Alguns fets de l’any vuitè de l’hègira
Quatre homes dels Banu Tha’laba van venir a l’assemblea de Rasulul·lah. Van dir: «Ens ha enviat la nostra gent. Hem sentit dir que, sense emigrar, l’Islam no és complet.» Ell va dir: «Allà on sigueu, mantingueu-vos en la taqwa (el temor d’Al·là); encara que no emigreu, no hi ha cap mal. No vindrà cap dany a la vostra religió ni al vostre poble.» Després els van enviar a casa de Ramla bint Hàrith i els van oferir un banquet. Tot seguit van donar a cada un quatre unces (uqiyya) de plata i els van permetre de tornar a casa seva. El mateix any va traspassar Zaynab, filla de Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam. Li van fer un taüt. El primer taüt de l’Islam es va fer per a ella. Era l’esposa d’Abu-l-As. En temps de Badr, quan Abu-l-As l’havia acomiadada de la Meca cap a Medina, Habbar, pel camí, havia llançat una llança contra el camell de hazrat Zaynab. En caure del camell, va perdre el nadó que portava al ventre i va emmalaltir. Això va ser la causa de la seva mort. Va deixar dos fills. Aquell any, el mes de dhul-hijja, va néixer Ibrahim, fill de Rasulul·lah. La seva mare és la senyora Màriya radiyal·lahu ta’ala anha. Abu Rafi’ va venir a portar-ne la bona nova. Per això Rasulul·lah va alliberar un esclau. Com a aqiqa, va sacrificar un marrà. Va fer afaitar el cap de l’infant i va donar en almoina (sadaqa) plata del pes dels seus cabells.
Fets importants de l’any novè de l’hègira
L’any novè de l’hègira, a començament del mes de muhàrram, el Mestre dels mons va nomenar recaptadors de la zakat (àmil, saí) per a les tribus. En la mesura del possible, a cada tribu se li va donar un àmil que en fos membre. Va enviar Ibn Hassib al-Aslamí als àslam i als ghifar; Abbad ibn Bixr, als Banu Sulaym i als muzayna; Amr ibn As, als fazara; Dahhak ibn Sinan, als Banu Kilab; Rafi’ ibn Màknat al-Juhaní, als juhayna; i Bixr ibn Sufyan al-Ka’bí, als Banu Ka’b i als Banu Tamim.
Un any després, els de Taïf van enviar a Medina, davant del nostre estimat Profeta, una delegació de sis homes per fer-se musulmans. Un any abans, en deixar Taïf, el Mestre dels mons havia fet aquesta súplica: «Senyor meu! Mostra el camí recte als de Thaqif, porta’ls cap a nosaltres.» I heus aquí que ara els de Thaqif havien vingut per fer-se musulmans. Rasul al-Àkram es va alegrar molt que es fessin musulmans, els va concedir alguns privilegis i els va enviar de tornada a Taïf. Els va donar com a governador hazrat Uthman ibn Abi-l-As.2
El traspàs del Najaixí
Era el mes de rajab de l’any novè de l’hègira. Un dia, el nostre Mestre Rasulul·lah va dir als seus Companys: «Avui ha traspassat un germà vostre, un home virtuós. Aixequeu-vos i feu el namaz per ell.» El nostre Mestre, el Profeta, va fer d’imam i va dirigir el namaz fúnebre (janaza) en absència. Després va dir: «Hem demanat a Al·là ta’ala perdó per al vostre germà, el Najaixí Àshama.»
Al cap d’un temps, per la notícia que va arribar d’Abissínia, es va saber que el Najaixí Àshama (rahmatul·lahi ta’ala alayh) havia traspassat. Coincidia amb el dia que el nostre Mestre, el Profeta, havia dirigit a Medina el seu namaz fúnebre.3
«Allà on sigueu, mantingueu-vos en la taqwa (el temor d’Al·là); encara que no emigreu, no hi ha cap mal. No vindrà cap dany a la vostra religió ni al vostre poble» Hadit xarif
Que la meva vida sigui sacrificada en el teu camí,
Bell de nom, bell de persona, Muhàmmad,
Vine, intercedeix per aquest humil servent teu,
Bell de nom, bell de persona, Muhàmmad.
Molts són els patiments dels qui són creients,
En l’altra vida tindran delit i alegria,
Oh Mustafa dels divuit mil mons,
Bell de nom, bell de persona, Muhàmmad.
El qui va recórrer els set cels i va passejar per damunt del Kursí,
El qui en el Mi’raj va demanar al Haqq per la seva umma –
Bell de nom, bell de persona, Muhàmmad.
Què faria Yunus dels dos mons sense tu?
Tu ets el profeta veritable, sense dubte ni sospita,
Els qui no et segueixen se’n van sense fe,
Bell de nom, bell de persona, Muhàmmad.