EL PELEGRINATGE ESDEVÉ FARD

L’enviament de hazrat Abu Bakr i de hazrat Alí al pelegrinatge

Aquell any, els nobles Companys van anar a la Meca en una caravana de tres-centes persones, sota el comandament de hazrat Abu Bakr. En aquell temps van baixar les primeres nobles aleies de la sura «Bara’a». S’hi feien saber algunes disposicions sobre els pactes. El nostre estimat Profeta va enviar també hazrat Alí a la Meca per comunicar aquestes disposicions.2

Segons un costum aleshores molt estès entre els àrabs, quan es feia un pacte o es trencava un pacte ja fet, l’anunciava el qui l’havia fet en persona o un parent que ell designés. Per això el nostre Mestre, el Profeta, va enviar hazrat Alí a la Meca darrere la caravana del pelegrinatge. Hazrat Alí va atrapar la caravana i van entrar junts a la Meca.3 Hazrat Abu Bakr va pronunciar una khutba i va explicar l’adoració del pelegrinatge. Els nobles Companys alayhimur-ridwan van fer el pelegrinatge segons els preceptes que se’ls havien ensenyat. Mentre es complia l’adoració del pelegrinatge, hazrat Alí també va pronunciar una khutba a Mina, a l’indret anomenat «Jamrat al-Àqaba». Va començar així la seva khutba:

«Oh homes! Rasulul·lah m’ha enviat a vosaltres.» Després va recitar la primera noble aleia de la sura Bara’a. A continuació va dir: «Se m’ha encarregat de comunicar-vos quatre coses.» Aquestes quatre coses eren les següents:

1. Ningú fora dels creients no pot entrar al Paradís.

2. Després d’aquest any, cap politeista no es podrà acostar a la Kaba.

3. Ningú no farà el tawaf de la Kaba nu. (En aquell temps, els politeistes feien el tawaf de la Kaba nus.)

4. Qui tingui un pacte amb Rasulul·lah, aquest pacte serà vàlid fins que se n’acabi el termini. Als altres se’ls concedeix un termini de quatre mesos. Després d’això, per a cap politeista no hi haurà ni pacte ni protecció.

«Allà (a la Kaba) hi ha senyals evidents, el Maqam d’Ibrahim. Qui hi entra està segur de tota agressió. Que els qui troben un camí per arribar-hi (els qui en tenen la capacitat) facin el pelegrinatge (i la visita) a aquesta Casa és un dret d’Al·là ta’ala sobre els homes, és fard» Al Imran: 97

Des d’aquell dia, cap politeista no va venir a la Kaba, i ningú no va fer el tawaf de la Kaba nu. Després que es comuniquessin aquestes coses, la major part dels politeistes es van fer musulmans. Un cop complert el deure del pelegrinatge, hazrat Abu Bakr i hazrat Alí van tornar a Medina amb els nobles Companys que eren amb ells.4

El destacament de Khàlid ibn Walid al Iemen

L’any desè de l’hègira, el mes de rabí al-awwal, el nostre estimat Profeta va enviar Khàlid ibn Walid amb quatre-cents mujàhids per convidar a l’Islam els fills de Hàrith ibn Ka’b, que vivien als voltants del Iemen. Per ordre del nostre Mestre Rasulul·lah, hazrat Khàlid ibn Walid va convidar aquesta tribu a l’Islam durant tres dies seguits. Ells van acceptar la invitació i es van fer musulmans.

De la font del sol, a cada instant, baixa l’aigua pura de l’efusió,
Si l’arquitecte que renova la teva tomba necessita aigua.
La por de l’Infern ha llançat el foc de la pena al meu cor abrusat;
Tinc l’esperança que el núvol de la teva generositat vessi sobre aquell foc aigua.
Per la benedicció de la teva lloança, les paraules de Fuzûlî s’han tornat joies,
Com, caiguda del núvol d’abril, es torna perla reial l’aigua.
Quan, el Dia de la Reunió, es despertin els qui dormen el son de la negligència,
I els ulls desvetllats vessin, en llàgrimes d’anhel, aigua,
El que espero és no quedar-me’n privat el Dia de la Reunió,
I que la font de la teva unió doni a mi, assedegat de veure’t, aigua.
Fuzûlî

Fets de l’any desè de l’hègira

L’any desè de l’hègira, l’Islam es va escampar per tota la península Aràbiga. Com l’any novè, també aquest any venia gent a Medina de totes les bandes d’Aràbia, en grans grups, i competien entre ells per tenir l’honor de fer-se musulmans i assolir la felicitat eterna. A Aràbia ja no quedava cap força que pogués fer front als musulmans; l’Islam dominava pertot arreu. Només algunes tribus jueves i cristianes no s’havien fet musulmanes.

També aquest any, Rasul al-Àkram sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam va enviar una carta als cristians de Najran i els va convidar a l’Islam. Ells van escollir catorze homes i els van enviar a Medina per examinar la manera de ser de Rasulul·lah. Al cap d’un temps, la delegació va fer un acord de pau. Alguns d’ells es van fer musulmans més tard, per pròpia iniciativa. Aquell any va traspassar Badhan, governador del Iemen. Quan va arribar la notícia de la seva mort, Rasulul·lah va dividir la seva terra i en va donar una part al seu fill Xahr, una part a Abu Mussa al-Aix’arí, una part a Ya’la ibn Umayya i una part a Mu’adh ibn Jabal.

Aquest any, el nostre Mestre, el Profeta, va enviar governadors a totes les terres on s’havia escampat l’Islam. Hazrat Alí també va ser enviat amb tres-cents homes per convidar a l’Islam la tribu de Múdlij, al Iemen. Al principi s’hi van oposar i van llançar fletxes contra els soldats de l’Islam. Se’ls va respondre de seguida. Van ser morts vint homes. La major part es van dispersar. Hazrat Alí radiyal·lahu anh va impedir que els Companys perseguissin l’enemic. Els va aconsellar i els va tornar a convidar a l’Islam. Ells ho van acceptar i van abraçar la fe. Van tornar de seguida i a corre-cuita cap a Medina, i van atrapar Rasulul·lah a la Meca. Aquest any, com l’any novè, van continuar arribant ambaixadors. Un era de Ghàmid, i un altre, dels Banu Hanifa. Van venir a l’assemblea de Rasulul·lah i es van fer musulmans.

Firuz, fill de la germana del Najaixí, va venir i es va fer musulmà. També va venir una delegació d’Abd al-Qays, i es van fer musulmans.

Aquell any va traspassar Ibrahim, fill de Rasulul·lah, a l’edat d’un any i mig. Quan Rasulul·lah va perdre aquest fill de les seves entranyes, els seus ulls beneïts es van omplir de llàgrimes. Hazrat Ibrahim va ser enterrat al cementiri del Baqí, al costat d’Uthman ibn Maz’un. També va ser el primer sobre la tomba del qual es va escampar aigua.5

Pobra és la teva umma; no miris la seva rebel·lia,
No la rebutgis amb la mà, no la cremis d’anhel a l’Infern.
Tingues pietat, pietat! No ens cremis al foc de la separació;
En una paraula, no abandonis el teu servent Ghàlib, ple de culpes.
Tu ets Àhmad, Mahmud i Muhàmmad, Mestre meu,
Tu ets per a nosaltres el sultà assistit pel Haqq, Mestre meu.
Şeyh Galib

«Guardeu-vos de la imprecació de l’oprimit. Entre la súplica de l’oprimit i hazrat Haqq ta’ala no hi ha cap vel» Hadit xarif

L’expansió de l’Islam a la península Aràbiga