EL PELEGRINATGE DEL COMIAT

L’any desè de l’hègira, el nostre Mestre, el Profeta, es va preparar per al pelegrinatge i va ordenar als musulmans de Medina que també s’hi preparessin. Va enviar avís també als qui vivien fora de Medina. Per això es van reunir a Medina milers de musulmans. El nostre Mestre Rasulul·lah va comprar cent camells per al sacrifici. Abans de posar-se en camí va fer l’ablució major (ghusl). Es va pentinar els seus cabells beneïts, es va perfumar i es va posar l’izar i el rida. Un cop enllestits els preparatius, el nostre estimat Profeta va sortir de Medina el dia 25 del mes de dhul-qada, després del namaz del migdia, amb una caravana de més de trenta mil persones. Pel camí de Xajara van arribar a Dhu-l-Hulayfa. Allà el nombre dels Companys va passar de quaranta mil. Hi van passar la nit. El nostre estimat Profeta va fer portar un dels cent camells que s’enduia. Per marcar-lo com a animal de sacrifici, li va fer una incisió al costat dret de la gepa fins que en va sortir sang, li va penjar al coll dues sandàlies i va ordenar als Companys que fessin el mateix. Va fer un namaz d’ihram de dos ràkats. Després de lloar i glorificar Al·là ta’ala, el Sobirà de l’univers va suplicar dient: «Al·là meu! Fes que aquest sigui per a mi un pelegrinatge mabrur i acceptat, en què no hi hagi ni ostentació (riya), ni exhibició, ni afany de fama!» Va entrar en estat d’ihram i, quan Jibril alayhis-salam l’hi va fer saber, va començar a pronunciar la talbiya en veu alta. Quan els nobles Companys s’hi van afegir, la terra i el cel van començar a ressonar amb els crits de la talbiya: «Labbayk, Al·lahumma labbayk! Labbayk, la xarika laka labbayk! Innal-hamda wan-ni’mata laka wal-mulk, la xarika lak!…»

Seguint el camí de Bayda, es van dirigir cap a Malal. Darrere seu, els Companys corrien com una riuada. Pel camí s’hi continuava afegint gent. Quan van arribar a la vall de Rawhà, on prop de setanta profetes, entre ells Mussa alayhis-salam, havien fet el namaz, el nostre Mestre Rasulul·lah va dir: «Aquesta vall és una de les valls del Paradís.» Hi van fer el namaz. D’allà es van dirigir a Munsaraf i van fer el namaz de l’alba a Assassa. Quan van arribar a Lahy Jamal, es va sentir malament, es va fer aplicar ventoses (hijama) i van acampar a Suqya. Quan van arribar a Abwà, on havia traspassat la seva honorable mare, hazrat Àmina, va visitar la seva tomba i va plorar. També va fer plorar els qui eren amb ell. A continuació van arribar a Tal’at al-Yaman, a Juhfa, a Ghadir Khumm, a Qudayd i a la vall d’Usfan. Allà el nostre Mestre, el Profeta, va dir a hazrat Abu Bakr: «Hud i Sàlih alayhimas-salam van passar per aquí fent la talbiya per al pelegrinatge, amb una aba cenyida a la cintura i vestits amb una tela de ratlles, cadascun damunt d’un camell jove i roig amb el ronsal trenat de fibra de palmera.»1 Continuant per Ghanim, Marr az-Zahran i Xarif, van arribar a Dhu Tuwà. Hi van passar la nit i, després de fer el namaz de l’alba, van travessar Hajun i van entrar a la Meca per la pujada de Kadà. Després d’un viatge de 10 dies, van arribar a la Meca el dia 4 de dhul-hijja. Amb l’arribada dels qui venien del Iemen i d’altres terres per fer el pelegrinatge, el nombre dels musulmans va passar de 90 mil. (Segons una narració eren cent catorze mil, i segons una altra, uns cent vint mil.)

«Al·là meu! Fes que aquest sigui per a mi un pelegrinatge mabrur i acceptat, en què no hi hagi ni ostentació (riya), ni exhibició, ni afany de fama!» Hadit xarif

Quan va veure la Baytul·lah, el nostre Mestre Rasulul·lah va suplicar així:

«Al·là meu! Augmenta l’honor, l’excelsitud, la majestat i el prestigi d’aquesta Casa. I augmenta també l’honor, la majestat, la veneració i la bondat dels qui la veneren amb el pelegrinatge i la umra.»

Després va començar els ritus (manassik). Durant el pelegrinatge es va estar en una tenda plantada a Àbtah, entre la Meca i Mina. El nostre estimat Profeta va anar a Mina el dia 8 de dhul-hijja (el dia de Tarwiya) i a Arafat el dia 9 (el dia d’Arafa). Va anar fins a la vall d’Urana, al mig de la vall d’Arafat, i s’hi va aturar. Després del migdia, damunt la seva camella anomenada Qaswà, va pronunciar la Khutba del Comiat i es va acomiadar dels nobles Companys radiyal·lahu anhum.2

HE VINGUT A TU!
Oh refugi dels pecadors, he vingut a refugiar-me en tu!
He comès moltes faltes, he vingut a suplicar-te!
M’he desviat per llocs foscos, m’he enfangat en aiguamolls,
He vingut a la font de llum que il·lumina el camí recte.
Només em queda una vida a punt de sortir, oh vida de totes les vides!
Seria escaient dir: «He vingut a sacrificar la meva vida»?
Tu ets el metge dels qui pateixen, i jo, un malalt del cor.
Per guarir la ferida del meu cor, he vingut a trucar a la teva porta.
Portar res a la porta dels generosos és un error;
He vingut a besar la terra que has honorat trepitjant-la.
Els meus pecats són molts com muntanyes, el meu rostre és negre com el quitrà!
He vingut a deslliurar-me del tot d’aquesta càrrega i d’aquesta negror.
Una gota de l’oceà de la teva generositat, segur, ho purifica tot,
Per bé que negre com el meu rostre, he vingut amb el llibre de les meves obres.
Si pogués posar el rostre a la teva porta, oh estimat més preuat que la meva vida!
El que no s’aconsegueix amb aigua, s’aconsegueix amb aquella terra!