LA KHUTBA DEL COMIAT

La lloança és només d’Al·là ta’ala. El lloem, Li demanem perdó i a Ell ens adrecem amb penediment (tawba). Ens refugiem en Al·là ta’ala dels mals dels nostres nafs (l’ego que incita al mal) i dels pecats de les nostres obres. Aquell a qui Al·là ta’ala guia al camí recte, ningú no el pot extraviar; i aquell a qui Ell extravia, ningú no el pot guiar al camí recte. Dono testimoni que no hi ha cap déu fora d’Al·là ta’ala. Ell és Un. No té ni igual ni copartícip. I dono testimoni també que Muhàmmad (alayhis-salam) és el Seu servent i el Seu missatger.

Oh servents d’Al·là! Us recomano que tingueu temor d’Al·là ta’ala i que L’obeïu.

Oh homes! Escolteu bé les meves paraules! No ho sé; potser després d’aquest any no em tornaré a trobar mai més amb vosaltres aquí. Oh homes! Així com aquests dies vostres són dies sagrats, així com aquest mes vostre és un mes sagrat, així com aquesta ciutat vostra (la Meca) és una ciutat beneïda, també són sagrades les vostres vides, els vostres béns i el vostre honor. Estan protegits de tota violació.

Companys meus! Demà us trobareu amb el vostre Senyor i, sens dubte, se us demanarà comptes de cadascun dels vostres estats i actes d’avui. Guardeu-vos de tornar, després de mi, als antics extraviaments i de tallar-vos el coll els uns als altres!

Que els qui són aquí comuniquin aquesta recomanació meva als qui no hi són!

Pot ser que aquell a qui es comuniqui la comprengui i la guardi millor que el qui ha estat aquí i l’ha sentida. Companys meus! Qui tingui alguna cosa en dipòsit, que la torni al seu amo!

Tota mena d’usura (riba) ha estat abolida. És sota els meus peus. Però heu de tornar el capital dels vostres deutes. No cometeu injustícia ni la patiu. Per ordre d’Al·là ta’ala, la usura ara és prohibida. Tota forma d’aquest costum lleig, que ve de l’Època de la Ignorància (Jahiliyya), és sota els meus peus. La primera usura que he abolit és la d’Abbàs, fill d’Abdulmúttalib (el meu oncle). Companys meus! Les venjances de sang de l’Època de la Ignorància també han estat abolides del tot. La primera venjança de sang que he abolit és la de Rabia, net d’Abdulmúttalib (fill del meu oncle).

Oh homes! Canviar el lloc dels mesos sagrats per poder fer la guerra és, sens dubte, anar molt lluny en la incredulitat (kufr). És una cosa amb què els incrèduls són portats a l’extraviament. Un any accepten com a halal (un mes) que l’any següent declaren haram. Ho fan per ajustar-se al nombre dels mesos que Janab al-Haqq ha fet halal i haram. Ells fan halal el que Al·là ta’ala ha fet haram, i haram el que Ell ha fet halal.

Oh Companys meus! Fem el pelegrinatge exactament en el seu temps. L’ordre dels mesos és com era quan Al·là ta’ala els va crear. Sens cap dubte, el temps ha tornat a la forma i a l’ordre que tenia el dia que Al·là ta’ala el va crear.

«Al·là meu! Augmenta l’honor, l’excelsitud, la majestat i el prestigi d’aquesta Casa. I augmenta també l’honor, la majestat, la veneració i la bondat dels qui la veneren amb el pelegrinatge i la umra!» Hadit xarif

Oh homes! Avui el xaitan ha perdut per sempre el poder de restablir la seva influència i el seu domini en aquesta terra vostra. Però si, fora d’aquestes coses que he abolit, el seguiu en coses que considereu petites, això el satisfarà. Per protegir la vostra religió, guardeu-vos també d’aquestes coses!

Oh homes! Us recomano que vetlleu pels drets de les dones i que, en aquesta qüestió, tingueu temor d’Al·là ta’ala. Vosaltres heu pres les dones com un dipòsit confiat per Al·là ta’ala; heu fet lícits per a vosaltres el seu honor i la seva castedat donant la vostra paraula en nom d’Al·là ta’ala. Vosaltres teniu drets sobre les dones, i elles tenen drets sobre vosaltres. El vostre dret sobre les dones és que no deixin que ningú que no us plagui trepitgi la intimitat de la vostra família. Si fan entrar a la vostra llar algú que no aproveu, les podeu colpejar lleugerament per apartar-les-en. I el dret de les dones sobre vosaltres és que, de manera lícita, els proporcioneu tot el que necessiten per menjar i per vestir. Oh creients! Us deixo un dipòsit tal que, mentre us hi aferreu fermament, no us desviareu mai del camí. Aquest dipòsit és el Llibre d’Al·là ta’ala, el noble Alcorà. (En altres narracions s’hi diu també: «la meva sunna» i «la meva Ahl al-Bayt».)

Oh creients! Escolteu bé les meves paraules i guardeu-les bé! El musulmà és germà del musulmà, i així tots els musulmans són germans. A ningú no li és lícit violar cap dret que pertanyi al seu germà de religió, tret que ell mateix l’hi doni de bon grat. Companys meus! No feu injustícia al vostre nafs (a vosaltres mateixos). Vosaltres mateixos també teniu un dret sobre vosaltres. Oh homes! Al·là ta’ala ha donat a cadascú que té un dret el seu dret (en el noble Alcorà). No cal testament a favor de l’hereu. L’infant pertany a aquell en el llit del qual ha nascut. Per a l’adúlter hi ha la privació. Aquell que, renegant del seu llinatge, s’atribueix una ascendència que no és la del seu pare, o l’ingrat que pretén vincular-se a un altre que no és el seu amo, que caiguin sobre ell la ira d’Al·là ta’ala i la maledicció dels àngels i de tots els musulmans! Janab al-Haqq no accepta d’aquestes persones ni el penediment ni el testimoni just. Oh homes! El vostre Senyor és Un. També el vostre pare és un: tots vosaltres sou fills d’Adam. I Adam és de terra. El més valuós de vosaltres davant d’Al·là és el qui té més taqwa. L’àrab no té cap superioritat sobre el qui no és àrab. La superioritat només és per la taqwa. Si un esclau negre i esguerrat és posat al vostre capdavant com a cap i us governa d’acord amb el Llibre d’Al·là, escolteu-lo i obeïu-lo. El culpable no pot ser acusat sinó de la seva pròpia culpa. El pare no pot ser acusat per la culpa del fill, ni el fill per la culpa del pare.

Oh homes! Pareu atenció! No heu de fer de cap manera aquestes quatre coses:

1. No associeu res a Al·là.

2. No mateu injustament cap persona la vida de la qual Al·là ha fet inviolable.

3. No cometeu adulteri.

4. No robeu.

Se m’ha ordenat de fer el jihad contra els homes fins que diguin «La ilaha il·lal·lah, Muhammadun Rasulul·lah» (és a dir, fins que es facin musulmans). Quan ho diguin, hauran protegit la seva sang i els seus béns. I el seu compte correspon a Al·là ta’ala. Oh homes! Demà us preguntaran per mi; què direu?… Els nobles Companys van dir: «Donem testimoni que has transmès la religió d’Al·là ta’ala, has complert el teu deure i ens has fet recomanacions i ens has aconsellat.» Aleshores Rasul al-Àkram sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam va alçar el seu dit índex beneït, el dit del testimoni, el va abaixar cap a la multitud i va dir: «Sigues testimoni, Senyor meu! Sigues testimoni, Senyor meu! Sigues testimoni, Senyor meu!»

El dia que el nostre estimat Profeta va pronunciar la Khutba del Comiat, va baixar la tercera noble aleia de la sura al-Màïda, que diu, segons el sentit: «Avui he perfeccionat per a vosaltres la vostra religió. He completat el Meu do sobre vosaltres i estic satisfet d’haver-vos donat l’Islam com a religió…» Quan el nostre Mestre, el Profeta, va recitar aquesta noble aleia als nobles Companys, hazrat Abu Bakr es va posar a plorar. Quan els nobles Companys li van preguntar per què plorava, va dir: «Aquesta noble aleia indica que el traspàs de Rasulul·lah és a prop. Per això ploro.»1

Després de la khutba, van fer l’estada (wuquf) al Jabal ar-Rahma. No va fer el namaz del capvespre a Arafat, sinó que el va dirigir a Muzdalifa juntament amb el namaz de la nit. Aquella nit es van quedar a Muzdalifa. L’endemà al matí van fer l’estada al Màx’ar al-Haram. El primer dia de la festa del Sacrifici van sortir de Muzdalifa cap a Mina. Pel camí no es van aturar a la vall anomenada Muhàssir, el lloc on es va aturar l’exèrcit de l’elefant (Ashab al-Fil)2, i van passar de llarg. Van arribar a Mina; allà el nostre Mestre va sacrificar ell mateix 63 dels camells destinats al sacrifici i va donar el ganivet a hazrat Alí. Hazrat Alí va sacrificar la resta. El segon, el tercer i el quart dia de la festa van fer el llançament de pedres a les jamarat, i el dia catorze de dhul-hijja, abans del namaz de l’alba, van venir a la Baytul·lah i van fer el tawaf del comiat. El nostre Mestre Rasulul·lah es va quedar 10 dies a la Meca i, després de fer el Pelegrinatge del Comiat i el tawaf del comiat, va tornar a Medina. Va fer un namaz de dos ràkats al Màsjid an-Nabawí i va honorar amb la seva presència la seva casa venturosa. Després del Pelegrinatge del Comiat, els nobles Companys van anar a les terres d’on havien vingut i hi van explicar les coses que Rasulul·lah havia comunicat i ordenat.