SEGONA PART LA VIDA A LA TOMBA
El nostre Mestre, el Profeta, és viu a la seva tomba
Els profetes són vius a les seves tombes, amb una vida que nosaltres no coneixem. També els awliyà (els amics d’Al·là) i els xahids (màrtirs) són vius. Que siguin vius no és cosa de paraula: són plenament vius. En la noble aleia 169 de la sura Al Imran es va dir, segons el sentit: «No tingueu per morts els qui han estat morts en el camí d’Al·là ta’ala! Ells són vius davant del seu Senyor. Reben el seu sustent.»
Aquesta noble aleia fa saber que els xahids són vius. I els profetes, sens dubte, van més endavant i són més excelsos que els xahids. Segons els savis de l’Islam, cada profeta ha mort xahid. El nostre Mestre Rasulul·lah, en la seva darrera malaltia, va dir: «Sempre he sentit el dolor del menjar que vaig menjar a Khaybar.»1 Aquest hadit xarif fa saber que el nostre Mestre Rasulul·lah va traspassar xahid. Per això, també d’aquí es comprèn que el nostre Mestre, com tots els xahids, és viu a la seva tomba.
En el hadit xarif que recullen «Bukharí» i «Muslim» es diu: «La nit del Mi’raj em van fer passar pel costat de la tomba de Mussa (alayhis-salam). Feia el namaz (l’oració ritual, salat) dret, a la seva tomba.»2
En un altre hadit xarif es va dir: «Al·là ta’ala ha fet haram (prohibit per Al·là) que la terra descompongui els profetes.»3 Els savis fan saber per unanimitat que això és veritat. En «Bukharí» i en «Muslim» hi ha escrit: «La nit del Mi’raj, Al·là ta’ala va enviar tots els profetes al nostre Profeta. Ell els va fer d’imam, i van fer un namaz de dos ràkats.»
El namaz es fa amb el ruku i la prosternació (sajda). Aquesta notícia mostra que el van fer vius, amb el cos, amb la seva persona corporal. El namaz que Mussa alayhis-salam feia a la seva tomba també ho mostra. Al final de la primera secció del capítol del Mi’raj, en el darrer volum del llibre «Mixkat», hi ha el hadit xarif que Abu Hurayra fa saber prenent-lo de Muslim, on es va dir: «Al·là ta’ala m’ho va mostrar. Mussa (alayhis-salam) feia el namaz dret; era prim. Els seus cabells no eren esbullats ni penjants. Era com un jove valent de la tribu de Xanua. Issa (alayhis-salam) s’assemblava a Urwa ibn Mas’ud Thaqafí.»4 Xanua és el nom de dues tribus que viuen al Iemen. Aquests hadits xarifs mostren que els profetes són vius davant del seu Senyor. Els seus cossos (la seva part corporal) s’han tornat subtils, com les seves ànimes. No són densos ni durs. Poden ser vistos en el món de la matèria i en el món de les ànimes. Per això, els profetes poden ser vistos amb les seves ànimes i amb els seus cossos. En el hadit xarif es fa saber que Mussa i Issa alayhimas-salam feien el namaz. Fer el namaz és fer diversos moviments. Aquests moviments es fan amb el cos; no es fan amb l’ànima. Que el Profeta digués de Mussa alayhis-salam: «El vaig veure d’alçada mitjana, de poca carn, prim, amb els cabells recollits» mostra que en va veure el cos, i no l’ànima.
«No tingueu per morts els qui han estat morts en el camí d’Al·là ta’ala! Ells són vius davant del seu Senyor. Reben el seu sustent» Al Imran: 169
L’imam Bayhaqí va dir: «Després que els profetes són posats a la tomba, les seves ànimes són retornades als seus cossos. Nosaltres no els podem veure. Esdevenen invisibles, com els àngels. Només els poden veure les persones escollides a qui Al·là ta’ala ho concedeix com a karama.» L’imam Suyutí també ho va fer saber així. Molta gent ha sentit moltes vegades que des de la Tomba de la Felicitat (Qabr as-Sa’ada) es responia a les salutacions. També s’ha sentit sovint que es responia a les salutacions des d’altres tombes.
En un hadit xarif també es va dir: «Quan se’m saluda, Al·là ta’ala em retorna l’ànima i responc a la salutació.»5
L’imam hazrat Suyutí va dir: «Rasulul·lah està absort en la contemplació de la Bellesa divina. Ha oblidat les sensacions del cos. Quan un musulmà el saluda, la seva ànima beneïda surt d’aquest estat i recobra les sensacions del cos. En aquest món tampoc no són pocs els qui són així. Quan l’home pensa intensament en un afer d’aquest món o de l’altra vida, no sent el que es diu al seu costat. Com podrà sentir una veu qui està absort en la Bellesa divina?»
Hazrat Qadi Iyad, en el llibre «Xifà», recull aquesta narració de Sulayman ibn Suhaym: «Una nit vaig veure en somnis l’Honor de l’univers i li vaig dir: “Ya Rasulal·lah! Coneixes la salutació dels qui venen a saludar-te?” Em va respondre: “Sí, la conec; rebo la seva salutació i hi responc.”» Els hadits xarifs que fan saber que els profetes són vius a les seves tombes són tan nombrosos que es reforcen els uns als altres. Per exemple, es va dir: «Sento les salawat que es reciten per mi al costat de la meva tomba. Les que es reciten en llocs llunyans em són comunicades.» Aquest hadit xarif l’ha fet saber Abu Bakr ibn Abi Xayba. Aquest i d’altres hadits xarifs semblants es troben en els llibres dels sis grans imams del hadit. En el hadit xarif que Ibn Abi-d-Dunya va transmetre de hazrat Abdul·lah ibn Abbàs es va dir: «Si algú passa per la tomba d’un conegut i el saluda, el difunt el reconeix i li respon. Si saluda un difunt que no coneixia, el difunt s’alegra i li respon.»
Si es pregunta com Rasulul·lah pot respondre, a cadascun per separat, a tots els qui, al mateix temps i en tots els indrets del món, li adrecen la salat i el salam, es respon que és com el sol del migdia, que en un sol instant escampa la seva llum sobre milers de ciutats. Hazrat Ibrahim ibn Bixar va dir: «Després de fer el pelegrinatge (hajj), vaig anar a Medina per visitar la Tomba de la Felicitat. Davant la Cambra de la Felicitat (Hujra as-Sa’ada) vaig saludar i vaig sentir la resposta: “Wa alaykas-salam.”»
En un hadit xarif es va dir: «Després de la meva mort, comprendré tal com comprenc mentre soc viu.» En un altre hadit xarif es va dir: «Els profetes són vius a les seves tombes i fan el namaz.»6
En llibres molt fidedignes hi ha escrit que hazrat Sayyid Àhmad Rifaí, un dels grans awliyà, i molts walís van sentir la resposta a la salutació que van adreçar a Rasulul·lah, i que Àhmad Rifaí va tenir l’honor de besar la mà beneïda de Rasulul·lah. L’imam Suyutí diu en el seu llibre: «Els walís de grau elevat veuen els profetes com si no haguessin mort. Que el nostre Mestre, el Profeta, veiés Mussa alayhis-salam viu a la seva tomba va ser un miracle (mújiza). Que els awliyà també els vegin així és karama. No creure en la karama prové de la ignorància.»
En el hadit xarif que fan saber Ibn Hibban, Ibn Maja i Abu Dawud es va dir: «Els divendres, reciteu moltes salawat per mi! Em són comunicades.» Quan li van preguntar: «També et seran comunicades després de la teva mort?», va dir: «La terra no descompon el cos dels profetes. Quan un creient recita salawat per mi, un àngel m’ho fa saber i em diu: “Tal, fill de tal, de la teva umma, t’ha enviat salutacions i ha fet una súplica.”»
Així com el nostre Mestre Rasulul·lah, mentre era viu, era per als seus Companys una misericòrdia d’Al·là ta’ala i un gran do, també després del seu traspàs és un gran do per a tota la seva umma. És causa de béns. En el hadit xarif que narra Bakr ibn Abdul·lah Muzaní, Rasul al-Àkram va dir: «La meva vida és un bé per a vosaltres. Vosaltres m’expliqueu les coses i jo us les explico. Després que hauré mort, el meu traspàs també serà un bé per a vosaltres. Les vostres obres em seran mostrades. Quan vegi les vostres bones obres, lloaré Al·là ta’ala. Quan vegi les vostres males obres, demanaré per a vosaltres perdó i remissió.»7
Hazrat Qútham ibn Abbàs va tenir l’honor de prendre part en el servei de l’enterrament del nostre Mestre Rasulul·lah. Quan es va acabar el servei a la tomba, ell va ser el darrer a sortir-ne. Va dir: «Jo soc l’últim que va veure el rostre beneït de Rasulul·lah. A la tomba, els seus llavis beneïts es movien. M’hi vaig inclinar al damunt i vaig parar l’orella. Deia: (Senyor meu! La meva umma!.. Senyor meu! La meva umma!..)»8
Veure el nostre Mestre, el Profeta
Es pot veure el nostre Mestre Rasulul·lah en somnis i despert? I, si es pot veure, el que es veu és ell mateix o una semblança seva? Els nostres savis hi han donat diverses respostes. Després de fer saber per unanimitat que és viu a la tomba, la majoria han declarat que el que es veu és ell mateix. Que és així es comprèn també pels hadits xarifs. En un hadit xarif es va dir: «Qui em veu en somnis és com si m’hagués vist despert.»9 Per això l’imam hazrat Nawawí va dir: «Veure’l en somnis és veure’l plenament a ell mateix.» En un hadit xarif es va dir: «Qui em veu en somnis m’ha vist de veritat, perquè el xaitan no pot prendre la meva forma.»10
«Qui em veu en somnis és com si m’hagués vist despert» Hadit xarif
Hazrat Ibrahim Laqaní diu: «Els savis del hadit han fet saber per unanimitat que Rasulul·lah es pot veure despert, igual que en somnis.» Per a tots dos casos es poden donar molts exemples. N’esmentarem uns quants:
Hazrat Muïnuddín Txixtí visitava els cementiris de cada terra on anava i s’hi quedava un temps. Quan, en els llocs on arribava, el començaven a reconèixer i es feia famós, no s’hi aturava: se n’anava d’amagat, sense dir-ho a ningú. Un d’aquests viatges el va portar a la Meca. Va anar a Makka al-Mukàrrama i va visitar la Kaba al-Muàzzama. Després de passar un temps a la Meca, va partir cap a Madina al-Munàwwara. Un dia que visitava la noble Tomba del nostre Profeta, es va sentir una veu que deia des del mausoleu: «Crideu Muïnuddín!» Davant aquesta ordre, el guardià del mausoleu va cridar: «Muïnuddín!» Des de diversos llocs es van sentir veus: «Sí, aquí!» Després li van dir: «Quin Muïnuddín busques? Aquí hi ha molta gent que es diu Muïnuddín.» Aleshores el guardià va tornar enrere i es va quedar dret a la porta de la Rawda al-Mutàhhara. Dues vegades va sentir una veu que cridava: «Crida Muïnuddín Txixtí!» Davant aquesta ordre, el guardià va cridar a la gent reunida: «Demanen Muïnuddín Txixtí!»
Quan va sentir aquestes paraules, hazrat Muïnuddín Txixtí va entrar en un estat del tot diferent. Plorant, vessant llàgrimes i recitant salawat, es va acostar al mausoleu del nostre estimat Profeta i s’hi va quedar dret amb respecte. En aquell moment va sentir una veu: «Oh Qutb al-Maxàyikh! Entra!»
El nostre Profeta va dir: «Tu ets un servidor de la meva religió. Has d’anar a l’Índia. Ves a l’Índia. Allà hi ha una ciutat anomenada Ajmer. Allà hi ha un dels meus descendents (dels meus nets), anomenat Sayyid Hussayn. Hi havia anat amb la intenció de fer jihad i ghaza. Ara mateix ha mort xahid. Ajmer és a punt de caure en mans dels incrèduls. Gràcies a la teva anada i per la seva benedicció, l’Islam s’escamparà i els incrèduls quedaran humiliats, sense força i sense influència.» Després li va donar una magrana i li va dir: «Mira atentament aquesta magrana: hi veuràs on has d’anar i ho comprendràs.» Hazrat Muïnuddín Txixtí va prendre la magrana que li havia donat el nostre Mestre, el Profeta, la va mirar tal com se li havia ordenat i va veure sencer tot el que hi ha entre l’orient i l’occident. Hazrat Àhmad Rifaí havia anat a fer el pelegrinatge. A la tornada, mentre visitava a Madina al-Munàwwara el mausoleu beneït de Rasul al-Àkram, va recitar uns versos amb aquest sentit:
Érem lluny per besar la teva terra, Mestre meu;
No podent venir jo mateix, t’enviava la meva ànima en el meu lloc.
Ara m’ha estat concedit el do de visitar-te:
Dona’m la teva mà beneïda, que els meus llavis la besin, oh habib!
Quan es va acabar el poema, de la tomba del nostre estimat Profeta va aparèixer la seva mà beneïda. Sayyid Àhmad Rifaí, amb la veneració i el respecte més profunds, va besar la mà beneïda del nostre Mestre, el Profeta. Tots els qui hi eren presents van veure l’esdeveniment amb astorament. Després de besar la mà beneïda del nostre Mestre, el Profeta, es va ajeure als llindars de les portes de la Rawda al-Mutàhhara. Plorant, va implorar a tota la gent que hi havia: «Passeu trepitjant-me!» Els savis es van veure obligats a sortir per altres portes. Aquesta karama es va fer molt coneguda i, passant de boca en boca, ha arribat fins als nostres dies. La manera com hazrat Ibn Abidín seguia la religió és ben coneguda, i les seves karames i els relats meravellosos de la seva vida són molts.
Quan recitava el tahiyyat en els cinc namazs, veia el nostre Mestre Rasulul·lah amb els ulls de la cara. Quan no el podia veure, tornava a fer aquell namaz. Un dels més grans savis de l’Islam, el renovador (mujàddid) del segon mil·lenni, l’Imam Rabbaní, hazrat Àhmad Faruqí Sirhindí, va dir: «En els darrers dies del noble mes de ramadà es va manifestar un estat extremadament bell. Estava estirat al meu llit, amb els ulls closos. Vaig sentir que algú altre venia i s’asseia damunt del meu llit. I què veig? Era el sayyid, el mestre dels primers i dels darrers. Em vaig redreçar de seguida. El nostre estimat Profeta va dir: “He vingut a escriure’t una ijaza (autorització). Mai no he escrit a ningú una ijaza com aquesta.” Vaig veure que en el text d’aquella ijaza hi havia escrits grans favors relatius a aquest món, i al dors, moltes mercès relatives a l’altre món.»
Hazrat Abdulqàdir Jilaní, en el llibre «Ghunya», explica, transmetent-ho de hazrat Ibrahim Tamimí: Khidr alayhis-salam em va dir: «Si vols veure Rasulul·lah en somnis, després de fer el namaz del capvespre, sense parlar amb ningú fins al namaz de la nit, t’aixecaràs i faràs el namaz d’awwabín, que segueix el namaz del capvespre. Cada dos ràkats faràs el salam.
En cada ràkat recitaràs una vegada la Hamd, és a dir, la sura al-Fàtiha, i set vegades la sura al-Ikhlas. Després de fer també en comunitat el namaz de la nit, tornaràs a casa i faràs el witr. Quan vagis a dormir, faràs encara un namaz de dos ràkats i en cada ràkat recitaràs la Hamd i set vegades la sura al-Ikhlas. Després del namaz et prosternaràs, demanaràs perdó (istighfar) a Al·là ta’ala set vegades i diràs set vegades: “Subhanal·lahi wa-l-hamdu lil·lahi wa la ilaha il·lal·lahu wa-l·lahu akbar wa la hawla wa la quwwata il·la bil·lahi-l-aliyyi-l-azim.” Després aixecaràs el cap de la prosternació, t’asseuràs, alçaràs les mans i diràs: “Ya Hayyu, ya Qayyum, ya Dha-l-jalali wa-l-ikram, ya Ilaha-l-awwalina wa-l-akhirin, wa ya Rahmana-d-dunya wa-l-akhirati wa Rahimahuma, ya Rabbi, ya Rabbi, ya Rabbi, ya Al·lah, ya Al·lah, ya Al·lah.”
Després t’aixecaràs i recitaràs la mateixa súplica. Després et prosternaràs i recitaràs la mateixa súplica. Després aixecaràs el cap de la prosternació, et giraràs cap a l’alquibla i dormiràs ajagut com vulguis. Fins que la son et venci, recitaràs les nobles salawat per al nostre Mestre, el Profeta.»
Jo li vaig dir: «Vull que em diguis de qui has après aquesta súplica.» Hazrat Khidr em va dir: «No em creus?» Li vaig dir: «Juro per Al·là ta’ala, que va enviar Muhàmmad alayhis-salam com a veritable profeta, que et crec.»
Khidr alayhis-salam va dir: «Jo era present a la reunió on Rasulul·lah va ensenyar i va recomanar aquesta súplica. La vaig aprendre d’aquell a qui ell la va ensenyar.» Jo també vaig fer com m’havia dit Khidr alayhis-salam. Al meu llit, vaig començar a recitar les nobles salawat per al nostre Mestre, el Profeta. De l’alegria de saber que veuria el nostre Mestre, el Profeta, la son em va fugir, i no vaig poder dormir fins al matí.
«Els savis del hadit han fet saber per unanimitat que Rasulul·lah es pot veure despert, igual que en somnis» Ibrahim Laqaní (rahmatul·lahi alayh)
Vaig fer el namaz de l’alba i em vaig quedar assegut fins que el sol es va alçar. Vaig fer el namaz de duha, és a dir, el namaz del matí. Vaig dir per a mi: «Si arribo al vespre, faré el mateix que vaig fer ahir a la nit.» En aquell moment em vaig adormir. En somnis, van venir uns àngels, em van agafar i em van portar al Paradís (Janna). Allà vaig veure pavellons i palaus fets de robí, de maragda i de perla, i rius de mel, de llet i de les begudes del Paradís. Vaig preguntar als àngels que m’havien portat al Paradís: «Per a qui és aquest pavelló?» Els àngels van dir: «És per als qui fan l’obra que tu has fet.» No em van fer sortir del Paradís fins que no em van haver donat a menjar dels aliments del Paradís i a beure de les aigües del Paradís. Després em van treure del Paradís i em van tornar al lloc on era.
Després, el nostre Mestre Rasulul·lah va venir a mi amb setanta profetes i amb setanta files d’àngels, separada cada fila de l’altra per tanta distància com n’hi ha entre l’orient i l’occident; em va saludar i em va agafar la mà. Aleshores vaig dir: «Ya Rasulal·lah! Khidr alayhis-salam m’ha fet saber que t’ha sentit dir aquest hadit.» El nostre Mestre, el Profeta, va dir: «Khidr ha dit la veritat; el que ha explicat és cert. Khidr és el més savi dels qui són sobre la terra. És el cap dels abdal. És un dels soldats d’Al·là sobre la terra.»
Vaig tornar a dir: «Ya Rasulal·lah! Per a qui fa aquesta obra, hi ha cap altra recompensa fora d’aquesta que jo he vist?» Va dir: «Quina recompensa pot ser més alta que la que has vist i que t’ha estat concedida? Has vist el teu lloc i el teu rang al Paradís. Has menjat dels seus fruits i n’has begut les begudes. Has vist amb mi els àngels i els profetes. Has vist les huris.»
Vaig dir: «Ya Rasulal·lah! A qui faci l’obra que jo he fet, però no vegi en somnis el que jo he vist, li serà donat el que m’ha estat concedit a mi?» Va dir: «Juro per Al·là ta’ala, que m’ha enviat com a veritable profeta, que els grans pecats que aquella persona hagi comès li seran perdonats. La ira d’Al·là ta’ala envers aquella persona s’esvairà. Juro per Al·là ta’ala, que m’ha enviat com a veritable profeta, que a qui faci aquesta obra, encara que no vegi en somnis el que tu has vist, també li serà donat el que t’ha estat donat a tu. Una veu del cel crida: “Al·là ta’ala ha perdonat qui fa aquesta obra i la umma de Muhàmmad, de l’orient fins a l’occident.”»
Vaig dir: «Ya Rasulal·lah! Així com jo he vist la teva bellesa i el Paradís, també aquella persona en tindrà part?» Va dir: «Sí, tot això li serà donat.»
Quan vaig dir: «Ya Rasulal·lah! És convenient ensenyar aquesta súplica a tots els creients, homes i dones, i fer-los saber les seves recompenses (thawab)?», va dir: «Juro per Al·là ta’ala, que m’ha enviat com a veritable profeta, que aquesta obra no la fan sinó aquells que Al·là ta’ala ha creat benaurats (sa’id).» Qui veu en somnis el nostre Profeta Muhàmmad alayhis-salam en la seva forma veritable, sens dubte l’ha vist, perquè el xaitan no pot prendre la seva forma. El xaitan, però, pot aparèixer prenent una altra forma. Per a qui no coneix Rasulul·lah, no és fàcil de distingir-ho. Alguns savis van dir: «Veure el nostre Mestre, el Profeta, en una forma diferent també és veure’l. Però és senyal d’una mancança en la religió d’aquella persona. Tothom qui veu el nostre Mestre, el Profeta, en somnis en la seva forma veritable i mor com a creient va al Paradís.»
Abu Hurayra va fer saber aquest hadit xarif del nostre Mestre: «Si algú, la nit de dijous a divendres, fa un namaz de dos ràkats, i en cada ràkat recita una vegada la Fàtiha i l’Àyat al-Kursí i quinze vegades la sura al-Ikhlas, i després del namaz diu mil vegades: “Al·lahumma sal·li ala Muhammadini-n-nabiyyi-l-ummiyy”, em veurà en somnis abans que arribi el divendres següent. Tots els pecats passats i futurs d’aquella persona li seran perdonats. El Paradís és per als qui em veuen.»
La visita a la noble Tomba del nostre Mestre, el Profeta
L’Honor de l’univers va dir: «Qui em visita després del meu traspàs és com si m’hagués visitat en vida.» En un hadit xarif que es fa saber en el llibre «Mir’at-i Madina» va dir: «Qui visita la meva tomba, la meva intercessió (xafa’a) s’ha fet wàjib per a ell.» Aquest hadit xarif el fan saber Ibn Khuzayma, Bazzar, Daraqutní i Tabaraní. En un altre hadit xarif que fa saber hazrat Bazzar es va dir: «Qui visita la meva tomba, la meva intercessió s’ha fet halal per a ell.» En el hadit xarif que es fa saber en «Muslim-i Xarif» i en el llibre «Mu’jam» d’Abu Bakr ibn Muqrí es va dir: «Si algú ve a visitar-me i no té cap altra intenció, el Dia del Judici s’haurà fet mereixedor que jo intercedeixi per ell.» Aquest hadit xarif fa saber que Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam intercedirà pels qui venen a Madina al-Munàwwara per visitar-lo.
Guarda’t de faltar al respecte: aquest és el carrer de l’estimat d’Al·là,
És el lloc on es posa la mirada divina, és l’estada de Mustafa!
La lluna nova del cel és l’enamorada de pit esquinçat de la porta Bab as-Salam,
La seva llàntia és la constel·lació de Jawzà: és l’orient del nur i de la claror!
És el lloc on reposa el habib d’Al·là Altíssim; en excel·lència
És el lloc que supera fins i tot l’Arx d’Al·là Altíssim!
Per la resplendor d’aquesta terra es va esvair la foscor del no-res;
Els éssers l’han presa com a col·liri per als dos ulls i s’han guarit de la ceguesa.
Entra, Nabí, en aquest santuari, amb la condició de guardar el respecte:
És el lloc del tawaf dels àngels, el lloc que besen els profetes!
Nabí
En un altre hadit xarif que fa saber Daraqutní es va dir: «Qui fa el pelegrinatge (hajj) i no em visita m’haurà ofès.» Que Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam volgués ser visitat era perquè la seva umma guanyés recompensa també per aquest camí. Per això els nostres savis del fiqh, després de complir el deure del pelegrinatge, venien a Madina al-Munàwwara i feien el namaz a la noble mesquita. Després visitaven la «Rawda al-Mutàhhara», el Mínbar al-Munir i la noble Tomba, que és més excelsa que l’Arx al-A’là; després, els llocs on ell seia, caminava i es recolzava, la columna on es recolzava quan li venia la revelació, i els llocs per on havien passat els nobles Companys i els Tabi’in que van treballar quan es construïa i es reparava la mesquita i que van tenir l’honor de donar-hi els seus béns i els seus diners; i, veient-los, en rebien la benedicció. Els savis i els justos que van venir després d’ells també anaven a Medina després del pelegrinatge i feien com els nostres savis del fiqh. Com ahir, també avui els pelegrins, fidels a aquest costum, fan les seves visites a Madina al-Munàwwara.
«Si algú ve a visitar-me i no té cap altra intenció, el Dia del Judici s’haurà fet mereixedor que jo intercedeixi per ell» Hadit xarif
El sol dels savis de l’Islam, hazrat Abu Hanifa, va dir: «La visita a la Tomba de la Felicitat, que és un dels més excelsos actes mustahab (actes meritoris), és una adoració propera al grau de wàjib (deure necessari, per sota del fard).» Qui va a visitar la noble Tomba del nostre Mestre Rasulul·lah ha de recitar moltes nobles salawat. En un hadit xarif s’ha fet saber que aquestes salat i salutacions que es reciten arriben al nostre Mestre, el Profeta. Les normes de respecte per visitar el nostre estimat Profeta s’han fet saber així:
Quan es veu de lluny la ciutat de Madina al-Munàwwara, es recita la salat i el salam. Després es diu: «Al·lahumma hadha haramu nabiyyika, faj’alhu wiqayatan li mina-n-nari wa amanan mina-l-adhabi wa su’i-l-hissab.» Si és possible, abans d’entrar a la ciutat o a la mesquita es fa l’ablució major (ghusl). Es perfuma amb una bona olor (essència). Es posa roba nova i neta, perquè tot això expressa veneració i respecte. S’entra a Madina al-Munàwwara amb humilitat, dignitat i serenor. Després de dir «Bismil·lahi wa ala mil·lati Rasulil·lah», cal recitar la noble aleia 80 de la sura al-Isrà. Tot seguit, dient: «Al·lahumma sal·li ala Muhammadin wa ala ali Muhammad. Wa-ghfir li dhunubi wa-ftah li abwaba rahmatika wa fadlik», s’entra al Màsjid an-Nabawí. Després, al costat del mínbar del nostre Mestre Rasulul·lah, cal fer un namaz de dos ràkats de tahiyyat al-màsjid, dret de manera que la columna del mínbar quedi a l’altura de l’espatlla dreta. El nostre estimat Profeta feia el namaz en aquest lloc. Aquest lloc és entre la tomba del nostre Mestre, el Profeta, i el seu mínbar. En un hadit xarif es va dir: «Entre la meva tomba i el meu mínbar hi ha un dels jardins del Paradís (Janna). El meu mínbar és damunt del meu estany (hawd).»11 Després cal prosternar-se davant Al·là ta’ala per agrair-Li que li hagi concedit de visitar la tomba beneïda de Rasulul·lah.
Després de la súplica, cal aixecar-se, anar a la noble Tomba del nostre Mestre, el Profeta, a la Cambra de la Felicitat, i, d’esquena a l’alquibla, quedar-se dret amb respecte davant el rostre beneït de Rasulul·lah, a uns dos metres de distància. No s’hi acosta més. Cal estar en humilitat i submissió (khuxú i khudú) i, tal com Al·là ta’ala ha ordenat en el noble Alcorà, estar amb respecte davant el nostre Mestre Rasulul·lah com si fos viu i com si un es trobés en la seva excelsa presència. No s’ha d’abandonar la serenor i la dignitat. No posar la mà a les parets de la noble Tomba i quedar-se dret amb respecte, a distància, és més conforme a la veneració. Cal estar dret com en el namaz. Cal representar-se en la imaginació la figura beneïda i subtil del nostre Mestre Rasulul·lah, i pensar que ell el coneix, que sent les seves paraules, la seva salutació i les seves súpliques, i que hi respon i diu «Amín». Perquè el nostre Mestre Rasulul·lah va dir: «Qui recita la salat per mi a la meva tomba, jo el sento.» En un hadit xarif també s’ha fet saber que a la noble Tomba del nostre Mestre Rasulul·lah s’hi ha deixat un àngel encarregat, que li fa arribar la salutació dels de la seva umma que el saluden. Després es diu: «As-salamu alayka ya sayyidi ya Rasulal·lah! As-salamu alayka ya Nabiyyal·lah! As-salamu alayka ya Safiyyal·lah! As-salamu alayka ya Habibal·lah! As-salamu alayka ya Nabiyya-r-rahma! As-salamu alayka ya Xafi’a-l-umma! As-salamu alayka ya Sayyida-l-mursalin! As-salamu alayka ya Khatama-n-nabiyyin!»
«Que Al·là ta’ala et concedeixi la recompensa i la retribució més altes. Dono testimoni que has complert la teva missió profètica. Has lliurat el dipòsit que se’t va confiar. Has aconsellat la teva umma. Fins que et va arribar la certesa (la mort), has fet jihad en el camí d’Al·là ta’ala. Que Al·là ta’ala et doni salat i salam fins al Dia del Judici. Ya Rasulal·lah! Hem vingut a tu des de llocs molt llunyans. Hem vingut per visitar la teva noble Tomba, per complir el que et devem, per veure al seu lloc el que vas fer, per rebre la benedicció de visitar-te i per demanar-te que siguis el nostre intercessor davant d’Al·là ta’ala. Perquè les nostres faltes ens han vinclat l’esquena. Els nostres pecats ens pesen damunt les espatlles. Ya Rasulal·lah! Tu ets alhora el qui intercedeix i aquell la intercessió del qual és acceptada. El Maqam Mahmud t’ha estat promès. I Al·là ta’ala també diu en el noble Alcorà (en la noble aleia 64 de la sura an-Nissà, segons el sentit): “No hem enviat cap profeta sinó perquè, per ordre d’Al·là ta’ala, fos obeït (pel poble al qual era enviat). Si ells, després d’haver estat injustos amb ells mateixos (d’haver-se perjudicat a si mateixos), vinguessin a tu i demanessin perdó a Al·là ta’ala, i si el Meu Missatger també demanés perdó per ells, trobarien, sens dubte, que Al·là ta’ala accepta el penediment i és compassiu.” Hem vingut a la teva presència. Però hem estat injustos amb nosaltres mateixos. Demanem el perdó dels nostres pecats. Ya Rasulal·lah! Intercedeix per nosaltres davant d’Al·là ta’ala. Ya Rasulal·lah! Demana a Al·là ta’ala que prengui les nostres ànimes mentre seguim la teva sunna, que demà, el Dia del Judici, ens compti entre els qui vindran amb tu al lloc de la Reunió (màhxar), i que ens concedeixi d’arribar al teu estany (hawd) i de beure-hi. Ya Rasulal·lah! Demanem la teva intercessió.» Així s’ha de fer la súplica, i després cal recitar la noble aleia 10 de la sura al-Haxr, que diu, segons el sentit: «… Senyor nostre! Perdona’ns a nosaltres i als nostres germans que ens han precedit en la fe! No posis en els nostres cors cap rancor envers els qui han cregut! Senyor nostre! Sens dubte, Tu ets tendre i compassiu!..»
Després, tot transmetent la salutació dels qui l’han enviada, cal dir: «As-salamu alayka ya Rasulal·lah! Tal persona et demana que siguis el seu intercessor davant d’Al·là ta’ala. Intercedeix per ell i per tots els musulmans», i recitar tantes salawat com es vulgui.
Després, mig metre a la dreta, a l’altura del cap beneït de hazrat Abu Bakr as-Siddiq, cal fer aquesta súplica: «As-salamu alayka ya khalifata Rasulil·lah! As-salamu alayka ya rafiqahu fi-l-ghar! As-salamu alayka ya aminahu ala-l-asrar! Que Al·là ta’ala et concedeixi, com a imam d’aquesta umma, la recompensa i la retribució més altes. Has estat per a Rasulul·lah el millor dels successors (califes). Has seguit de la millor manera la seva sublim sunna. Has combatut els murtads (els qui van abandonar la religió) i els qui es van apartar del camí recte. Sempre has dit la veritat. Fins que vas traspassar, has estat l’auxili dels qui segueixen el camí del Haqq. Que la salutació, la misericòrdia i la benedicció d’Al·là ta’ala siguin sobre tu! Al·là meu! Per la Teva misericòrdia, pren les nostres ànimes en el seu amor. No deixis que la nostra visita a ell sigui en va!»
«Entre la meva tomba i el meu mínbar hi ha un dels jardins del Paradís. El meu mínbar és damunt del meu estany (hawd)» Hadit xarif
Després, de nou mig metre a la dreta, a l’altura de la tomba de hazrat Úmar, cal dir: «As-salamu alayka ya Amira-l-muminin! As-salamu alayka ya Muzhira-l-Islam! As-salamu alayka ya Muksira-l-asnam! Que Al·là ta’ala et concedeixi la retribució i la recompensa més altes. Tant en vida com en la mort has ajudat l’Islam i els musulmans. Has estat el protector dels orfes. Has fet el bé als parents. Has estat per als musulmans un guia de qui ells estaven satisfets, que seguia ell mateix el camí recte i conduïa els homes al camí recte. Has posat en ordre i has aplegat els seus afers. Has enriquit els seus pobres i has embenat les seves ferides. Que la salutació, la misericòrdia i la benedicció d’Al·là ta’ala siguin sobre tu!»
Després, adreçant-se a hazrat Abu Bakr i a hazrat Úmar, cal dir: «As-salamu alaykuma ya daji’ay Rasulil·lahi wa rafiqayhi wa wazirayhi wa muxirayhi wa-l-mu’awinayni lahu ala-l-qiyami fi-d-dini wa-l-qa’imayni ba’dahu bi-massalihi-l-muslimin! Que Al·là ta’ala us concedeixi la més bella retribució. Us prenem com a mitjà (wassila) al costat de Rasulul·lah perquè demaneu a Al·là ta’ala que Rasulul·lah intercedeixi per nosaltres, que Ell accepti el nostre esforç, que ens faci morir en la religió de l’Islam i ens ressusciti també en la religió de l’Islam, i que el Dia del Judici ens reuneixi entre els qui són a prop de Rasulul·lah.»
Després cal fer súpliques per si mateix, per la seva mare i el seu pare, pels qui li han demanat súpliques i per tots els musulmans. Després d’això, dret davant el rostre beneït del nostre Mestre Rasulul·lah, es fa aquesta súplica: «Al·là meu! Tu dius: “No hem enviat cap profeta sinó perquè, per ordre d’Al·là ta’ala, fos obeït (pel poble al qual era enviat). Si ells, després d’haver estat injustos amb ells mateixos (d’haver-se perjudicat a si mateixos), vinguessin a tu i demanessin perdó a Al·là ta’ala, i si el Meu Missatger també demanés perdó per ells, trobarien, sens dubte, que Al·là ta’ala accepta el penediment i és compassiu.”12 Senyor meu! Seguint la Teva paraula excelsa i obeint la Teva ordre, demanem que el Teu estimat Profeta intercedeixi per nosaltres davant Teu.» Després d’aquesta súplica, es recita la que s’havia recitat abans, és a dir, la noble aleia 10 de la sura al-Haxr, que diu, segons el sentit:
«Senyor nostre! Perdona’ns a nosaltres i als nostres germans que ens han precedit en la fe! No posis en els nostres cors cap rancor envers els qui han cregut! Senyor nostre! Sens dubte, Tu ets molt tendre i compassiu!» Després, recitant les nobles aleies «Rabbana-ghfir lana wa li-aba’ina wa li-ummahatina wa li-ikhwanina-l-ladhina sabaquna bi-l-iman», «Rabbana atina…» i «Subhana rabbika…», es completa la visita a la Cambra de la Felicitat. Després es va a la Rawda al-Mutàhhara, que és entre la tomba de Rasulul·lah i el seu mínbar. És un lloc de forma quadrada. S’hi fa tant namaz com es vol. Es fan súpliques. Es reciten tasbihs. Es lloa i es glorifica Al·là ta’ala. Després es va al mínbar. Amb la intenció que li arribi la benedicció de Rasulul·lah, el visitant posa la mà al lloc on el nostre Mestre, el Profeta, posava la seva mà beneïda quan pronunciava la khutba. Hi fa un namaz de dos ràkats. Demana a Al·là ta’ala el que desitja. De la ira d’Al·là ta’ala, es refugia en la Seva misericòrdia. Després va a la columna que s’ha posat on antigament hi havia la columna Hannana. La Hannana és la columna que va gemegar perquè el nostre Mestre Rasulul·lah la va deixar per passar al mínbar a pronunciar la khutba, i que es va calmar quan Rasulul·lah en va baixar i la va abraçar. Després va a la columna on hazrat Abu Lubaba es va lligar i va fer penediment (tawba). Hi fa un namaz de dos ràkats, es penedeix davant Al·là ta’ala i Li demana perdó (istighfar). Fa les súpliques que vol.
Durant el temps que hi romangui, ha d’ocupar les nits recitant el noble Alcorà, fent el dhikr d’Al·là ta’ala, fent súpliques en secret i en veu alta al costat del mínbar i de la tomba, i fent rabita. Després de visitar el nostre Mestre Rasulul·lah, és mustahab anar al cementiri de Baqí i visitar-lo també. Després cal visitar les altres tombes, sobretot la tomba de hazrat Hamza, el Sayyid ax-Xuhadà (el cap dels xahids). A Baqí cal visitar també hazrat Abbàs i els qui hi són enterrats: Hassan ibn Alí, Zaynulabidín, el seu fill Muhàmmad Bàqir i el fill d’aquest, Jà’far as-Sàdiq, l’Emir dels Creients, hazrat Uthman, Ibrahim, el fill del nostre Mestre Rasulul·lah, les pures esposes del nostre Mestre Rasulul·lah que hi reposen, la seva tia paterna Safiyya i molts altres grans d’entre els Companys i els Tabi’in (radiyal·lahu anhum ajma’in). Cal fer el namaz a la Mesquita de Fàtima, a Baqí. El dijous és mustahab visitar els xahids d’Úhud. Allà cal dir: «Salamun alaykum bima sabartum. Fa-ni’ma uqba-d-dar. Salamun alaykum ya ahla dari-l-qawmi-l-muminin, wa inna in xa Al·lahu an qaribin bikum lahiqun.» Després cal recitar l’Àyat al-Kursí i la sura al-Ikhlas. Els qui visiten la Cambra de la Felicitat han d’estar ben desperts. En el seu cor no hi ha d’haver pensaments del món. Han de pensar en el nur beneït de Muhàmmad alayhis-salam i en l’elevació del seu grau. Les súpliques fetes amb pensaments d’afers del món, de treure profit de trobades amb gent important i de comerç, Al·là ta’ala no les accepta, i els qui les fan no aconsegueixen el que desitgen. Visitar la Cambra de la Felicitat és una adoració honorable. Dels qui no ho creuen es tem que surtin de l’Islam, perquè s’hauran oposat a Al·là ta’ala, al Seu Missatger i a tots els musulmans. Encara que alguns savis malikís hagin dit que visitar el nostre Mestre Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam és wàjib, s’ha fet saber per unanimitat que és mustahab.
«Senyor nostre! Perdona’ns a nosaltres i als nostres germans que ens han precedit en la fe! No posis en els nostres cors cap rancor envers els qui han cregut! Senyor nostre! Sens dubte, Tu ets molt tendre i compassiu» Haxr: 10
AS-SUBHU BADA
As-subhu bada min tal’atihi.
Wa-l-laylu daja min wafratihi.
Faqa-r-russula fadlan wa ula.
Ahda-s-subula li dalalatihi.
L’alba va prendre la seva llum del seu rostre.
I la nit va prendre la seva foscor dels seus cabells negres.
Per la seva excel·lència i la seva elevació va superar tots els missatgers.
Els qui van arribar a la guia recta van trobar el camí gràcies a la seva orientació.
Kanzu-l-karami mawla-n-ni’ami.
Hadi-l-umami li xari’atihi.
Azka-n-nassabi a’la-l-hassabi.
Kullu-l-arabi fi khidmatihi.
Era el tresor de la generositat, i qui d’aquest tresor repartia els dons.
Va conduir els pobles a la seva religió i a la guia recta.
El seu llinatge és puríssim, el seu honor, excels.
Tots els àrabs són al seu servei.
Sa’ati-x-xajaru nataqa-l-hajaru.
Xuqqa-l-qamaru bi ixaratihi.
Jibrilu ata laylata asra.
Wa-r-Rabbu da’a li-hadratihi.
Els arbres van córrer a la seva presència; les pedres van prendre veu i van parlar.
Amb el seu senyal (miraculós), la lluna es va partir en dos.
La nit de l’Isrà, Jibril (alayhis-salam) va venir a ell.
I el seu Senyor el va convidar a la Seva presència.
Nala-x-xarafa wa-l·lahu afa.
Amma salafa min ummatihi.
Fa-Muhammaduna huwa sayyiduna.
Fa-l-izzu lana bi ijabatihi.
Va assolir els rangs més alts.
I Al·là (jal·la jalaluh) va perdonar la seva umma.
El nostre Muhàmmad (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) és el nostre Mestre.
Per haver-lo acceptat, l’honor és nostre.
Abdul·lah ibn Rawaha (radiyal·lahu anh)