ELS NOMS BENEÏTS DEL NOSTRE MESTRE, EL PROFETA

El nom més pronunciat del nostre estimat Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) és «Muhàmmad». Vol dir «lloat moltíssimes vegades, extremament apreciat». Aquest nom apareix quatre vegades en el noble Alcorà: Sura Al Imran, 3:144; Sura al-Ahzab, 33:40; Sura al-Fath, 48:29 i Sura Muhàmmad, 47:2. També Issa alayhis-salam, tal com es diu en la noble aleia 6 de la sura as-Saff, va anunciar a la seva umma, segons el sentit: «Oh Fills d’Israel! Jo soc el profeta d’Al·là enviat a vosaltres. He vingut confirmant la Tawrat i anunciant la bona nova d’un profeta que vindrà després de mi, el nom del qual és Àhmad.» Àhmad vol dir «el més lloat, el més estimat».

En el noble Alcorà, a més dels noms «Muhàmmad» i «Àhmad», se l’esmenta com a Mahmud, Rasul, Nabí, Xàhid, Baxir, Nadhir, Mubàxxir, Múndhir, Daï ilal·lah, Siraj munir, Raüf, Rahim, Mussàddiq, Mudhàkkir, Muddàththir, Abdul·lah, Karim, Haqq, Munir, Nur, Khàtam an-Nabiyyín, Rahma, Ni’ma, Hadi, Ta-Ha, Ya-Sin… A més, una part dels seus noms beneïts s’esmenta en el noble Alcorà, una part en els hadits xarifs i una part en els llibres sagrats enviats als profetes anteriors. En alguns hadits xarifs, els noms del nostre Profeta apareixen com a Mahi, Àqib, Muqaffi, Nabiyy ar-Rahma, Nabiyy at-Tawba, Nabiyy al-Malàhim, Qattal, Mutawàkkil, Fàtih, Khàtam, Mustafa, Ummí, Qútham (el qui aplega en si tot bé). En un hadit xarif, el nostre Profeta va dir: «Tinc cinc noms que són propis meus: jo soc Muhàmmad; jo soc Àhmad; jo soc Mahi, perquè per mitjà meu Al·là ta’ala esborra la incredulitat (kufr); jo soc Hàxir, perquè el Dia del Judici la gent serà reunida seguint les meves petjades; jo soc Àqib, perquè després de mi no hi ha profeta.»1

Pel seu fill Qàssim, nascut de hazrat Khadija i traspassat de molt petit, al nostre estimat Profeta se li va donar la kunya «Abu-l-Qàssim». I ja abans de la profecia, per les seves innombrables qualitats excelses – la rectitud, la fidelitat, el fet de ser digne de confiança i segur –, entre la tribu de Qurayx l’anomenaven «al-Amín». Un dels noms del nostre Mestre Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam que apareixen en el noble Alcorà és també la paraula «Ya-Sin», de la sura Ya-Sin, que és el cor del noble Alcorà. Hazrat Sayyid Abdulhakim Arwasí, un dels més grans d’entre els savis arrelats en el coneixement (ulamà ar-rassikhín), va dir: «Ya-Sin vol dir: “Oh Meu Habib, nedador del Meu oceà de certesa (yaqín)!”, és a dir: “Oh Meu Habib, cabussador del Meu oceà d’amor!”» Tots els qui van sentir el nom d’aquest oceà, els qui el van veure de lluny, els qui s’hi van acostar i els qui hi van entrar i van baixar a les profunditats segons la part que els tocava, en cada etapa de la seva vida, es van abrusar i consumir en l’amor de Rasulul·lah, i van expressar aquest amor amb planys ardents, llàgrimes sentides i versos abrasadors. Un dels més grans i més famosos d’entre ells, que va rebre una gran part d’aquest oceà d’amor, és hazrat Mawlana Khàlid Baghdadí. En una de les seves qassides, on expressa el seu amor i el seu anhel pel nostre Mestre Rasulul·lah, escriu:

«Oh Fills d’Israel! Jo soc el profeta d’Al·là enviat a vosaltres. He vingut confirmant la Tawrat i anunciant la bona nova d’un profeta que vindrà després de mi, el nom del qual és Àhmad» Saff: 6

Oh Sobirà del món, enamorat de tu, em cremo!
Sigui on sigui, cerco el teu bell semblant.
Tu ets el sultà del tron de Qaba qawsayn, i jo, un no-res;
Dir «soc el teu hoste» ja ho tinc per manca de respecte.
Tot en aquest món va ser creat en honor teu;
Si la teva misericòrdia plogués també sobre mi, aquell instant seria la meva primavera.
Tothom ve a l’Hijaz per fer el tawaf de la Kaba;
Jo, amb l’anhel de reunir-me amb tu, travesso muntanyes.
En somnis em van posar al cap la corona de la felicitat;
Em sembla que m’han escampat a la cara la pols dels teus peus.
Oh Jamí, rossinyol dels enamorats que lloen el seu amic!
Aquests versos del teu Diwan es fan el meu intèrpret:
«Com un gos sarnós, amb la llengua penjant i assedegat,
Desitjo una gota del mar de la teva generositat.»

Deixant de banda els poemes i els elogis escrits en fragments per lloar el nostre Mestre, el Profeta, s’han escrit moltíssimes obres sobre ell. Fins i tot els autors la fama i l’art dels quals han omplert el món sencer i han travessat els segles han declarat que són incapaços de lloar Rasulul·lah com mereix. Els qui el van veure i es van enamorar de la seva bellesa van intentar descriure-la fins on els arribava la llengua, i van dir que les forces humanes no basten per expressar aquella bellesa.

En els llibres dels savis de l’Islam hi ha escrites centenars de les coses que aquells enamorats van fer saber. Els qui les llegeixen comprenen de seguida que Al·là ta’ala va crear el Seu estimat Profeta amb una perfecció que supera el pensament i amb una bellesa de què els ulls no se sacien. Fins i tot sense haver-lo vist, li lliuren el cor. Els qui estan enamorats de Habibul·lah senten, a cada respiració, en la frescor de l’aire que els entra als pulmons, el gust del seu amor. Cada vegada que miren la lluna, es delecten cercant-hi el reflex dels raigs que van venir dels seus ulls beneïts. Cada partícula dels qui han arribat ni que sigui a una gota de l’oceà de la seva bellesa diu:

Qui coneix la teva bella galta ni tan sols mira la rosa;
Qui es fon en el teu amor no cerca remei!

En un hadit xarif narrat per Anas ibn Màlik es va dir: «Cap de vosaltres no haurà cregut mentre jo no li sigui més estimat que els seus fills, que el seu pare i que tota la gent.»2 Un dia, hazrat Úmar va dir al nostre Mestre, el Profeta: «Ya Rasulal·lah! Juro per Al·là ta’ala que, llevat de la meva pròpia vida, m’ets més estimat que totes les coses.» El nostre Mestre Rasulul·lah li va dir: «Cap de vosaltres no haurà cregut de cap manera mentre jo no li sigui més estimat que la seva pròpia vida.» Aleshores hazrat Úmar va dir: «Ya Rasulal·lah! Juro per Al·là ta’ala, que t’ha revelat el noble Alcorà, que m’ets més estimat que la meva pròpia vida.» Aleshores li va dir: «Oh Úmar, ara ja és (complet).»

L’era de l’espai, l’ordinador,
Tants mitjans moderns:
Tot té el seu origen en l’Alcorà;
Ets misericòrdia, ya Rasulal·lah.
Vas donar valor a l’experiència,
A aprendre la ciència i la tècnica;
Vas mostrar el camí cap endavant;
Ets llum, ya Rasulal·lah.
Qui t’estima és amic nostre;
Sense tu, el món ens és estret;
Tot existeix per tu;
Ets un do, ya Rasulal·lah.
De tu va prendre el pensament,
La ciència, la tècnica i l’art;
Se’n van beneficiar l’Orient i l’Occident;
Ets guia, ya Rasulal·lah.
Tot el que vas dir ha resultat cert,
Des de fa quinze segles;
Tu ets Muhàmmad al-Amín,
Ets just, ya Rasulal·lah.
En la bondat, en la justícia,
En la generositat, en la noblesa,
En la compassió, en la virtut,
Ets exemple, ya Rasulal·lah.

«Cap de vosaltres no haurà cregut de cap manera mentre jo no li sigui més estimat que la seva pròpia vida» Hadit xarif