LES VIRTUTS DEL NOSTRE MESTRE, EL PROFETA

Hi ha centenars de llibres que exposen les virtuts de Muhàmmad alayhis-salam. Virtut (fadila) vol dir superioritat. Algunes de les seves superioritats s’expliquen tot seguit: 1. D’entre les criatures, els primers a ser creats van ser el nur i l’ànima de Muhàmmad alayhis-salam. 2. Al·là ta’ala va escriure el seu nom a l’Arx, als Paradisos i als set cels. 3. En els pètals d’una rosa que creix a l’Índia hi ha escrit: «La ilaha il·lal·lah Muhammadun Rasulul·lah». 4. En un peix pescat en un riu proper a la ciutat de Bàssora es va veure escrit «Al·lah» al costat dret i «Muhàmmad» al costat esquerre. Hi ha molts fets semblants a aquests. A la pàgina dues-centes del llibre A History of Fishes, publicat a Londres el 1975, hi ha la imatge d’un peix que porta escrit a la cua, amb lletres del noble Alcorà, «Xanul·lah». En la informació que s’hi dona, es fa saber que a l’altra banda de la cua hi ha escrit «La ilaha il·lal·lah». Els exemples d’això són moltíssims. 5. Hi ha àngels que no tenen cap altra tasca que pronunciar el nom de Muhàmmad alayhis-salam. 6. L’ordre donada als àngels de prosternar-se davant de hazrat Adam es va donar perquè al seu front hi havia el nur de Muhàmmad alayhis-salam. 7. Al·là ta’ala va fer saber a tots els profetes que Muhàmmad alayhis-salam vindria i, a més, els va manar que ordenessin a les seves ummes de creure en ell si arribaven a viure en el seu temps. 8. Quan era a punt de venir al món, es van veure senyals molt grans. Estan escrits en els llibres d’història i de mawlid. 9. Quan va venir al món, es va veure que ja tenia el cordó umbilical tallat i que estava circumcidat. 10. Quan va venir al món, els xaitans ja no van poder pujar al cel ni robar notícies als àngels. 11. Quan va venir al món, tots els ídols de la terra i les estàtues adorades van caure de bocaterrosa. 12. Els àngels gronxaven el seu bressol. 13. Quan era al bressol, parlava amb la lluna del cel. La lluna s’inclinava cap a la banda que ell assenyalava amb el seu dit beneït. 14. Va començar a parlar quan encara era al bressol. 15. Quan era infant i anava per llocs descoberts, un núvol l’acompanyava a l’alçada del cap, movent-se amb ell i fent-li ombra. Aquest estat va durar fins al començament de la seva profecia. 16. Cada profeta tenia el segell de la profecia sobre la mà dreta. El de Muhàmmad alayhis-salam, en canvi, era al mig de la seva esquena beneïda, a prop de l’omòplat esquerre, damunt del cor. Quan Jibril alayhis-salam li va rentar el cor i li va tancar el pit, li va segellar l’esquena amb el segell que havia portat del Paradís.

17. Així com veia el que tenia al davant, veia també el que tenia al darrere.

18. Així com veia en la claror, veia també en la foscor. 19. La seva saliva va tornar dolces les aigües amargues, va guarir els malalts i va ser per als nadons un aliment com la llet. 20. Quan els seus ulls dormien, el seu cor restava despert. (Tots els profetes també eren així.) 21. En tota la seva vida no va badallar mai. 22. La seva suor beneïda feia una olor agradable com la de la rosa. Un home pobre, quan casava la seva filla, li va demanar ajuda. En aquell moment ell no tenia res per donar-li. Va posar una mica de la seva suor en un flascó petit i l’hi va donar. Quan la noia se’n posava a la cara i al cap, la seva casa feia olor de mesc. La seva casa es va fer famosa amb el nom de (la casa perfumada). 23. Tot i que era d’estatura mitjana, quan era al costat de persones altes semblava més alt que elles. 24. Quan caminava a la llum del sol i de la lluna, la seva ombra no queia a terra. 25. Sobre el seu cos i sobre la seva roba no s’hi posaven ni mosques, ni mosquits, ni altres insectes. 26. La seva roba de sota, per molt que la portés, no s’embrutava mai. 27. Sempre que caminava, els àngels venien darrere seu. Per això feia caminar els seus Companys al davant i deia: «Deixeu la meva esquena als àngels.»1 28. Quan trepitjava una pedra, a la pedra hi quedava la petjada del seu peu. Quan caminava sobre la sorra, no hi deixava cap petjada. Quan feia les seves necessitats, la terra s’obria i l’orina i tot el que s’hi assembla quedaven dins de la terra. (Tots els profetes també eren així.) 29. D’entre els homes i els àngels, a ell li va ser donat el saber més gran. Tot i ser ummí, és a dir, tot i no haver après res de ningú, Al·là ta’ala li va fer saber totes les coses. Així com a Adam alayhis-salam li va ser fet saber el nom de totes les coses, a ell li van ser fets saber el nom i el coneixement de totes les coses. 30. Li van ser fets saber els noms i les figures de la seva umma i tot el que passaria entre ells. 31. El seu intel·lecte és més gran que l’intel·lecte de tots els homes. 32. Totes les bones qualitats que es poden trobar en els homes li van ser concedides. Quan van preguntar al gran poeta Úmar ibn al-Fàrid: «Per què no has fet l’elogi de Rasulul·lah?», va dir: «He entès que no tindria forces per lloar-lo. No he trobat paraules amb què lloar-lo.»

«No estaré satisfet mentre un sol membre de la meva umma resti a l’Infern» Hadit xarif

33. En la kalimat ax-xahada, en l’adhan, en la iqama, en el tashahhud del namaz, en moltes súpliques, en alguns actes d’adoració i en les khutbes, en donar consell, en els moments d’angoixa, a la tomba, al Dia de la Reunió (màhxar), al Paradís i en la llengua de cada criatura, Al·là ta’ala ha posat el nom d’ell al costat del Seu propi nom. 34. La més alta de les seves superioritats és que és Habibul·lah. Al·là ta’ala l’ha fet el Seu estimat i el Seu amic. L’ha estimat més que a tothom i més que a cada àngel. Va dir: «Si vaig fer d’Ibrahim el Meu Khalil, de tu n’he fet el Meu Habib.»

35. La noble aleia que diu, segons el sentit: «Et donaré tot el que desitgis, fins que estiguis satisfet (fins que diguis: “Prou!”)»2 promet que Al·là ta’ala concedirà al Seu Profeta tots els sabers, totes les superioritats, els preceptes de l’Islam, l’ajuda i la victòria contra els seus enemics, les conquestes i els triomfs per a la seva umma i, al Dia del Judici, tota mena d’intercessió i de manifestacions divines (tajal·liyat). Quan va ser revelada aquesta noble aleia, va mirar Jibril alayhis-salam i va dir: «No estaré satisfet mentre un sol membre de la meva umma resti a l’Infern.» 36. Al·là ta’ala, en el noble Alcorà, s’ha adreçat a cada profeta pel seu propi nom; a Muhàmmad alayhis-salam, en canvi, s’hi ha adreçat dient: «Oh Meu Missatger! Oh Meu Profeta!» 37. Parlava tots els dialectes de la llengua àrab d’una manera molt clara i fàcil d’entendre. Als qui venien de llocs diversos i li preguntaven alguna cosa, els responia en el seu propi dialecte. Els qui l’escoltaven en quedaven meravellats. Ell deia: «Al·là ta’ala m’ha educat d’una manera molt bella.»3

38. Expressava moltes coses amb poques paraules. Els seus més de cent mil hadits xarifs mostren que ell és «Jawami al-kalim».

Alguns savis han dit: «Muhàmmad alayhis-salam va fer saber els quatre fonaments de la religió de l’Islam en quatre hadits:

- “Les obres es valoren segons les intencions.”4 i

- “El halal és evident, i el haram és evident.”5 i

- “Al demandant li correspon presentar testimoni, i al demandat, fer jurament.”6 i

- “La fe d’una persona no és completa mentre no desitgi per al seu germà en la religió el que desitja per a si mateixa.”7 El primer d’aquests quatre hadits és el fonament de l’adoració (ibada); el segon, de les transaccions entre les persones (muamalat); el tercer, dels litigis (khusumat), és a dir, de les qüestions de justícia i de govern; i el quart, de les ciències de les bones maneres (adab) i del caràcter.»8

39. Muhàmmad alayhis-salam era massun (preservat) i ma’sum (impecable). No va cometre mai cap pecat, ni sabent-ho ni sense saber-ho, ni gran ni petit, ni abans ni després dels quaranta anys. No se li va veure mai cap acció lletja. 40. Als musulmans se’ls va ordenar que, asseguts en el namaz, saludessin Muhàmmad alayhis-salam recitant «As-salamu alayka ayyuhan-nabiyyu wa rahmatul·lahi». En el namaz no és jàïz (no és lícit) saludar cap altre profeta ni els àngels. 41. En un hadit qudsí es va dir: «Si no fos per tu, no hauria creat res!»9

42. Els altres profetes van respondre ells mateixos a les calúmnies dels incrèduls. A les calúmnies llançades contra Muhàmmad alayhis-salam, en canvi, hi va respondre Al·là ta’ala, que en va prendre la defensa. 43. El nombre de la umma de Muhàmmad alayhis-salam és més gran que la suma de les ummes de tots els altres profetes. Són més excel·lents i més honorables que aquelles. En els hadits xarifs es fa saber que dues terceres parts dels qui entraran al Paradís seran d’aquesta umma. 44. Les recompenses que es donaran a Rasulul·lah són moltíssimes vegades més grans que les que es donaran als altres profetes.

Al mestre del qui fa un acte d’adoració acceptat i una bona obra, se li donarà una recompensa igual a la que es dona a aquest. Al mestre del seu mestre se li donarà el quàdruple; al mestre d’aquest, l’òctuple; al mestre d’aquest altre, setze vegades més; i així, fins a Rasulul·lah, a cada mestre se li donarà el doble de la recompensa del seu deixeble. Per exemple, al vintè mestre se li donaran 524.288 recompenses. A Muhàmmad alayhis-salam se li donarà recompensa per cadascuna de les obres de la seva umma.

Si es pensa segons aquest càlcul en el nombre de les recompenses que es donaran a Muhàmmad alayhis-salam per cada obra, ningú fora d’Al·là ta’ala no en coneix la quantitat total. S’ha fet saber que els salaf salihin són més virtuosos i més elevats que els qui van venir després. Pel que fa al nombre de les recompenses, aquesta superioritat és evident. 45. Ha estat declarat haram cridar-lo pel seu nom, parlar en veu alta al seu costat, cridar-lo de lluny i passar-li al davant pel camí. Les ummes dels altres profetes cridaven els seus profetes pel nom. 46. Va veure Jibril alayhis-salam dues vegades en la seva forma d’àngel. Cap altre profeta no el va veure en la seva forma veritable. 47. Jibril alayhis-salam va venir a ell vint-i-quatre mil vegades. D’entre els altres profetes, a qui va venir més vegades va ser Mussa alayhis-salam: quatre-centes vegades.

«Qui té enemistat a la meva Ahl al-Bayt és hipòcrita (munàfiq)» Hadit xarif

48. Israfil alayhis-salam també va venir moltes vegades a Muhàmmad alayhis-salam. Als altres profetes (alayhimus-salawatu wat-taslimat) només hi va venir Jibril alayhis-salam. 49. És jàïz (lícit) demanar a Al·là ta’ala conjurant-Lo per Muhàmmad alayhis-salam; pels altres profetes i pels àngels no és jàïz. 50. Després de Muhàmmad alayhis-salam, es va declarar haram que altres prenguessin les seves esposes en matrimoni, i per aquest motiu es va fer saber que són les mares dels creients.

Les esposes dels altres profetes (alayhimus-salawatu wat-taslimat) o bé els van ser perjudicials, o bé no els van ser de cap profit. Les esposes beneïdes de Muhàmmad alayhis-salam (radiyal·lahu ta’ala anhunna), en canvi, el van ajudar en els afers d’aquest món i de l’altra vida, van ser pacients en la pobresa, van ser agraïdes i van prestar grans serveis en la difusió de l’Islam. 51. El parentiu per llinatge i per vincle (nasab i sabab), és a dir, per la sang i pel matrimoni, no serveix de res el Dia del Judici. El parentiu amb Rasulul·lah n’és l’excepció. 52. Portar el nom de Rasulul·lah és profitós en aquest món i en l’altra vida. Els creients veritables que porten el seu nom no entraran a l’Infern. 53. Cada paraula seva i cada acte seu són veritat. Cada ijtihad seu és confirmat per Al·là ta’ala. 54. Estimar-lo és fard (obligació absoluta) per a tothom. Ell va dir: «Qui estima Al·là ta’ala m’estima a mi.» El senyal d’estimar-lo és seguir la seva religió, el seu camí, la seva sunna i el seu caràcter. En el noble Alcorà se li va ordenar de dir: «Si em seguiu, Al·là ta’ala us estimarà.»

55. Estimar la seva Ahl al-Bayt és wàjib (deure necessari, per sota del fard). Ell va dir: «Qui té enemistat a la meva Ahl al-Bayt és hipòcrita (munàfiq).» L’Ahl al-Bayt són els seus parents per als quals és haram rebre la zakat. Són les seves esposes i els creients de la descendència del seu avi Hàixim, és a dir, els de la descendència d’Alí, d’Uqayl, de Jà’far Tayyar i d’Abbàs.

56. Estimar tots els seus Companys és wàjib. Ell va dir: «Després de mi, no tingueu enemistat als meus Companys! Estimar-los és estimar-me a mi. Ser-los enemic és ser enemic meu. Qui els ofèn, m’ofèn a mi. I qui m’ofèn a mi, ofèn Al·là ta’ala. Al·là ta’ala castiga el qui L’ofèn.»

57. Al·là ta’ala va crear per a Muhàmmad alayhis-salam dos ajudants al cel i dos a la terra. Són Jibril, Mikaïl, Abu Bakr i Úmar (radiyal·lahu ta’ala anhum ajma’in).10 58. A tothom qui mor en edat adulta, home o dona, li preguntaran a la tomba per Muhàmmad alayhis-salam. Així com li preguntaran: «Qui és el teu Senyor?», també li preguntaran: «Qui és el teu Profeta?» 59. Llegir els hadits xarifs de Muhàmmad alayhis-salam és un acte d’adoració. Al qui els llegeix se li dona recompensa.

Per llegir hadits xarifs, és mustahab (acte meritori) fer l’ablució, posar-se roba neta, perfumar-se, posar el llibre de hadits en un lloc elevat, que el qui llegeix no s’aixequi per als qui entren de fora i que els qui escolten no parlin entre ells. El rostre dels qui llegeixen constantment els hadits xarifs esdevé lluminós, resplendent i bell. També quan es recita el noble Alcorà cal observar aquestes bones maneres. 60. Per prendre la seva ànima beneïda, Azraïl alayhis-salam va venir en forma humana i va demanar permís per entrar. 61. A la seva tomba és viu amb una vida que nosaltres no coneixem. A la tomba recita el noble Alcorà i fa el namaz. (Tots els profetes també són així.) 62. Els àngels que senten els musulmans que, a qualsevol lloc del món, reciten salawat per Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) van a la seva tomba i l’hi fan saber. Milers d’àngels visiten la seva tomba cada dia. 63. La terra que hi ha dins de la seva tomba és més excel·lent que qualsevol altre lloc, que la Kaba i que els Paradisos. 64. Les obres i els actes d’adoració de la seva umma li són mostrats cada matí i cada vespre. També veu els qui els fan, i fa súpliques perquè els qui cometen pecats siguin perdonats. 65. Visitar la seva tomba és mustahab també per a les dones. Les altres tombes, en canvi, només els és jàïz (lícit) visitar-les a les hores en què hi ha poca gent i amb una vestimenta que escaigui a una musulmana. 66. Igual que quan era viu, també després de la seva mort, a qualsevol lloc del món i en qualsevol temps, Al·là ta’ala accepta la súplica dels qui fan tawassul per mitjà d’ell, és a dir, dels qui demanen per consideració a ell i per respecte a ell.

Un beduí va venir al costat del seu mausoleu i va dir: «Senyor meu! Has manat alliberar esclaus. Aquest és el Teu Profeta, i jo soc un dels Teus esclaus. Per consideració al Teu Profeta, allibera’m del foc de l’Infern!» Aleshores es va sentir una veu: «Oh servent Meu! Per què has demanat només el teu propi alliberament? Per què no has demanat l’alliberament de tots els Meus servents? Ves! T’he alliberat de l’Infern.»

Hàtim al-Assamm, un dels més famosos d’entre els awliyà (els amics d’Al·là), es va posar dret al costat del mausoleu de Rasulul·lah i va dir: «Senyor meu! He visitat la tomba del Teu Profeta. No em facis tornar amb les mans buides!» Aleshores es va sentir una veu: «Oh servent Meu! He acceptat la teva visita a la tomba del Meu Habib. T’he perdonat a tu i als qui han fet la visita amb tu.»

Imam Àhmad Qastal·laní (rahmatul·lahi alayh) explica: «Durant uns quants anys vaig patir una malaltia. Els metges no hi van trobar remei. Una nit, a la Meca, vaig suplicar molt a Rasulul·lah. Aquella nit vaig veure en somnis un home. En el paper que tenia a la mà vaig llegir: “Aquí hi ha escrit, amb el permís de Rasulul·lah, el remei per a la malaltia d’Àhmad Qastal·laní.” Quan em vaig despertar, la malaltia ja no hi era.» Qastal·laní explica també: «Una pobra noia havia emmalaltit d’epilèpsia. Vaig suplicar molt a Rasulul·lah perquè es curés. En somnis, un home em va portar el jinn que feia emmalaltir la noia i em va dir: “T’ho envia Rasulul·lah.” Vaig renyar el jinn i li vaig cridar. Em va jurar que no faria mal a la noia, i em vaig despertar. Poc després em vaig assabentar que la noia s’havia lliurat de l’epilèpsia.»

67. El Dia del Judici, el primer a aixecar-se de la tomba serà Rasulul·lah. Portarà un vestit del Paradís. Anirà muntat en el Buraq al lloc de la Reunió (màhxar), i tindrà a la mà l’estendard anomenat «Liwà al-Hamd». Els profetes i tots els homes estaran sota aquest estendard. Tots s’angoixaran molt per l’espera de mil anys. Els homes aniran, l’un darrere l’altre, als profetes Adam, Nuh, Ibrahim, Mussa i Issa (alayhimus-salam) i els demanaran que intercedeixin perquè comenci el rendiment de comptes. Cadascun d’ells, al·legant la seva excusa, dirà que sent vergonya i temor davant d’Al·là ta’ala i es retraurà d’intercedir. Finalment aniran a Rasulul·lah i li suplicaran; ell es prosternarà i farà una súplica, i la seva intercessió serà acceptada. Primer es retran els comptes de la seva umma; ells seran els primers a passar el Sirat i els primers a entrar al Paradís. Per allà on passin, ho il·luminaran tot.

Quan hazrat Fàtima passi pel Sirat, es dirà: «Que tothom tanqui els ulls! Ve la filla de Muhàmmad alayhis-salam.»

68. El nom de l’estatge (maqam) on Rasulul·lah serà al Paradís és Wassila. És el grau més alt del Paradís. Allà hi ha l’arrel de l’arbre Sidrat al-Muntahà, que estén una branca fins a cadascun dels qui són al Paradís. Els dons arribaran als habitants del Paradís per aquestes branques.

69. En l’adhan que es recitava per al namaz en temps d’Adam alayhis-salam, també es pronunciava el nom de Muhàmmad alayhis-salam.

70. En la Tawrat, en l’Injil i en el Zabur, Muhàmmad alayhis-salam, els seus quatre califes, els seus Companys i alguns de la seva umma van ser descrits amb bells atributs i lloats. Al·là ta’ala va derivar del Seu nom Mahmud la paraula «Muhàmmad» i la va donar com a nom al Seu Habib. Al·là ta’ala va donar també al Seu Habib, d’entre els Seus noms, els noms Raüf i Rahim. 71. Als tres anys, als quaranta, quan li va ser fet saber que era profeta, i als cinquanta-dos, quan va ser portat al Mi’raj, els àngels li van obrir el pit. Li van rentar el cor amb aigua del Paradís, en una gibrella que havien portat del Paradís. 72. Va veure amb els seus ulls les set estrelles del grup anomenat «Thurayya», que és al costat de la constel·lació de Thawr (el bou, el brau), i en va fer saber el nombre. Aquest grup d’estrelles també s’anomena Parwin i Ülker. 73. Hi va haver qui va beure de la sang de la seva hijama (ventoses). Quan un d’ells la va beure, ell va dir: «El foc de l’Infern no el cremarà.» 74. Un dels seus grans miracles és que va ser portat al Mi’raj. Amb l’animal del Paradís anomenat Buraq, va ser portat de la Meca a Jerusalem (Quds). D’allà va ser portat als cels i a l’Arx. Li van ser mostrades coses meravelloses. Va veure Al·là ta’ala amb els ulls del cap, d’una manera que no es pot conèixer. (Però aquesta visió va tenir lloc fora del món de la matèria, és a dir, en el món de l’altra vida.) En un instant va ser tornat a casa seva. El miracle del Mi’raj no va ser donat a cap altre profeta.

75. Recitar per ell la salat i el salam una vegada a la vida s’ha fet fard per a la seva umma. Al·là ta’ala i els àngels també envien sobre ell la salat i el salam.

«Vull ser profeta com a servent» Hadit xarif

76. De nit, despert i adormit, sol i enmig de molta gent, de viatge i a casa, a la guerra, rient i plorant, el seu cor beneït estava sempre amb Al·là ta’ala. En certs moments, estava només amb Al·là ta’ala.

Per poder complir les seves tasques en aquest món i tornar el seu cor beneït cap al món humà, anava a trobar la seva esposa Àïxa (radiyal·lahu anha) i li deia: «Oh Àïxa! Parla una mica amb mi (perquè torni en mi)»; i després anava a aconsellar i a guiar els seus Companys. Feia a casa el namaz sunna de l’alba i, després de parlar una estona amb Àïxa (radiyal·lahu anha), anava a la mesquita per dirigir als seus Companys el namaz fard. Aquest estat és una de les particularitats pròpies del Profeta (khassaïs). Si hagués sortit sense haver parlat amb Àïxa (radiyal·lahu anha), ningú no l’hauria pogut mirar a la cara, a causa de les manifestacions divines (tajal·liyat) i dels nurs. 77. No va desitjar ni rang ni reialme; va desitjar la profecia i la pobresa. Un matí, parlant amb Jibril alayhis-salam, va dir que aquella nit a casa seva no hi havia hagut ni una mossegada per menjar. En aquell moment va venir Israfil alayhis-salam i va dir: «Al·là ta’ala ha sentit el que has dit i m’ha enviat. Si vols, cada pedra que toquis amb la mà es tornarà d’or, de plata o de maragda. Si vols, exerceix la profecia com a rei.» Rasulul·lah va dir tres vegades: «Vull ser profeta com a servent.»

78. Els altres profetes (alayhimus-salawatu wat-taslimat) van exercir la profecia en un temps determinat i en un país determinat. Muhàmmad alayhis-salam, en canvi, ha estat enviat com a profeta a tots els homes i a tots els jinns de la terra, fins al Dia del Judici. També hi ha savis que han fet saber que ell és el profeta dels àngels, dels animals, de les plantes, dels éssers inanimats; en una paraula, de totes les criatures.

79. La seva misericòrdia i el seu profit s’han estès a tots els éssers. El seu profit per als creients és evident. Als incrèduls del temps dels altres profetes (alayhimus-salawatu wat-taslimat) se’ls infligien càstigs ja en aquest món, i eren aniquilats. Als qui no van creure en ell no se’ls va infligir càstig en aquest món. Un dia va dir a Jibril alayhis-salam: «Al·là ta’ala ha fet saber que jo soc misericòrdia per als mons. També a tu t’ha tocat una part de la meva misericòrdia?» Jibril va dir: «Davant la grandesa i el poder temible d’Al·là, vivia sempre amb por de com seria el meu final. Quan vaig portar les aleies que fan saber que soc amín (digne de confiança) (les aleies 20 i 21 de la sura at-Takwir), amb aquesta lloança em vaig alliberar d’aquella por terrible i vaig quedar en seguretat. Hi pot haver una misericòrdia més gran que aquesta?» 80. Al·là ta’ala ha volgut que Muhàmmad alayhis-salam estigui satisfet. (Com hem dit en la virtut 35, Al·là ta’ala li donarà el que desitgi fins que estigui satisfet. Això s’ha fet saber en la sura ad-Duhà.)

81. En el llibre «Mawahib al-Ladunniyya» es diu que és famós el hadit: «He demanat al meu Senyor que la meva umma no s’uneixi tota en un extraviament (dalala). I Ell ho ha acceptat.»

En un altre hadit xarif va dir: «Al·là ta’ala us ha protegit de tres coses. La primera: us ha protegit d’unir-vos en un extraviament. La segona: qui mor d’una malaltia epidèmica (contagiosa) obté la recompensa del xahid (màrtir). La tercera: si dos musulmans virtuosos donen testimoni d’un musulmà dient: “És una bona persona” (el coneixem com a bo), aquest musulmà entra al Paradís.»

En un hadit xarif va dir: «La divergència dels meus Companys és misericòrdia per a vosaltres» i «La divergència de la meva umma (la seva divisió en madhhabs en la pràctica) és misericòrdia.» La seva umma, quan s’esforça per trobar el que és just, la veritat, cau en divergència. I aquest esforç és causa de misericòrdia. Dues menes de persones han negat aquest hadit xarif: l’una és el majin; l’altra, el mulhid (qui nega la religió). El majin és l’impostor que fa de la religió un instrument de guany mundà. I el mulhid és el desviat que, donant a les nobles aleies sentits d’acord amb els interessos mundans, esdevé incrèdul (kàfir). Yahya ibn Saïd diu: els savis de l’Islam faciliten les coses. Per a una mateixa cosa, l’un ha dit «halal» i l’altre ha dit «haram». El que han dit que és halal per a les persones virtuoses, ho han dit haram en temps de corrupció. Tal com mostren els hadits xarifs d’aquí dalt, l’ijmà al-umma, és a dir, l’acord unànime dels savis anomenats mujtàhids, és una de les adil·la xar’iyya (proves de la xaria). És a dir, és una de les quatre fonts del coneixement religiós, i els quatre madhhabs són veritables. Els madhhabs són misericòrdia d’Al·là ta’ala per als musulmans. 82. Les filles beneïdes i les esposes de Rasulul·lah (radiyal·lahu ta’ala anhunna) són les més excel·lents de les dones del món. Tots els seus Companys també són, exceptuant els profetes, els més excel·lents de tots els homes. Les seves ciutats, Makka al-Mukàrrama i després Madina al-Munàwwara, són els llocs més preuats de la terra. Per un ràkat de namaz fet a la seva noble mesquita s’escriu la recompensa de mil ràkats. El mateix passa amb els altres actes d’adoració.

L’espai entre la seva tomba i el seu mínbar és un jardí del Paradís. Ell va dir:

«Qui em visita després de la meva mort és com si m’hagués visitat en vida. El creient que mor en un dels Haramayn serà ressuscitat en seguretat el Dia del Judici.» Les ciutats de la Meca i Medina s’anomenen Haramayn. 83. El llinatge de cadascú continua pel fill. El llinatge de Muhàmmad alayhis-salam, en canvi, continua per la seva filla Fàtima. Això també s’ha fet saber en un hadit xarif. 84. Cada home té un company d’entre els jinns. Aquest xaitan és incrèdul. Llançant suggestions (waswasa) al cor, mira de prendre-li la fe i de fer-li cometre pecats. El Missatger alayhis-salam va portar a la fe el jinn que era el seu company.

85. Quan Rasulul·lah (sal·lal·lahu ta’ala alayhi wa sal·lam) era a punt de traspassar, Jibril alayhis-salam va venir, li va portar el salam d’Al·là ta’ala i li va dir que Al·là ta’ala preguntava com estava. Li va fer saber que traspassaria i li va donar moltíssimes bones noves per a ell i per a la seva umma.

No canviaria la pols dels teus peus pel món sencer, ya Rasulal·lah!
No canviaria un sol fil del teu cabell pels set cels, ya Rasulal·lah!
El desig del Siddiq és ser un sol descuit teu, ya Rasulal·lah!
L’anhel d’Irfan és ser pols als teus peus, ya Rasulal·lah!