L’ISTIGHFAR DEL NOSTRE MESTRE, EL PROFETA1

El nostre Mestre, el Profeta, així com era el més excels de les criatures, era també el qui coneixia Al·là ta’ala com cal conèixer-Lo i el qui més temor Li tenia. Tot i que Janab al-Haqq l’havia preservat de cometre pecats, ell s’entregava a l’adoració sense parar i adreçava a Al·là ta’ala súpliques i istighfar. Al començament de la nit (després del namaz de la nit) dormia, i al final de la nit es dedicava a l’adoració. Ibn Abbàs explica: «Una nit vaig ser hoste a casa de la mare dels creients, hazrat Maymuna. Rasulul·lah va dormir fins a mitjanit, o una mica abans o una mica després. Després es va despertar i es va asseure, i amb la mà es va treure de la cara les traces de la son. Es va aixecar, va agafar la gerra d’aigua que hi havia penjada i va fer l’ablució. Va recitar deu nobles aleies del final de la sura Al Imran i es va posar dret per fer el namaz. Jo també em vaig aixecar, vaig fer l’ablució tal com l’havia feta Rasulul·lah i, en el namaz, em vaig posar al costat d’aquell Sobirà. Rasulul·lah va fer un namaz de dos ràkats. Després en va fer dos ràkats més. A continuació, dos ràkats més encara. Després es va posar dret per al namaz del witr. Després d’això es va ajeure fins que es va recitar l’adhan de l’alba. Aleshores es va aixecar, va tornar a fer un namaz de dos ràkats, va sortir cap a la mesquita i va fer el fard del namaz de l’alba.»2 La nostra mare hazrat Àïxa explica: «Una nit, el nostre Mestre Rasulul·lah s’havia adormit. Quan es va despertar, va dir: “Oh Àïxa, si m’ho permets, aquesta nit vull ocupar-me en l’adoració del meu Senyor.” Després es va aixecar. Va recitar el noble Alcorà i va plorar, fins al punt que les llàgrimes li van mullar els dos genolls. Va continuar recitant, i com més recitava, les seves llàgrimes beneïdes mullaven cada part del cos que tocaven. Aquest estat va durar fins al matí.

Al matí va venir Bilal al-Habaixí i, en veure aquell estat, va dir: “Que la meva mare i el meu pare siguin sacrificats per tu, ya Rasulal·lah! Que no t’ha perdonat Al·là ta’ala els errors passats i futurs?” Rasulul·lah va dir: “Oh Bilal! I no he de ser jo un servent agraït, si aquesta nit Al·là ta’ala ha revelat3 la cent norantena aleia de la sura Al Imran, que diu, segons el sentit: ‘Certament, en la creació dels cels i de la terra i en la successió de la nit i del dia hi ha molts senyals, molts indicis, per als qui tenen intel·lecte’?”» També en el hadit xarif que es fa saber en «Muslim» va dir: «Al meu cor hi arriben coses tals que, per causa d’elles, cada dia i cada nit demano perdó (faig istighfar) a Al·là ta’ala setanta vegades»; i: «Al meu cor s’hi forma un vel (que impedeix que hi arribin els nurs divins). Per això cada dia faig istighfar 70 vegades»; i encara: «Cada dia faig istighfar a Al·là ta’ala cent vegades.»4

El temor que el nostre Mestre, el Profeta, tenia d’Al·là ta’ala era tan gran que no se’l veia mai riure a riallades. En el hadit xarif que l’imam Tirmidhí va fer saber d’Abu Dharr com a marfu5, va dir: «Certament, jo veig el que vosaltres no veieu i sento el que vosaltres no sentiu. En el cel no hi ha un espai buit de quatre dits on els àngels no estiguin prosternats. Per Al·là! Si sabéssiu el que jo sé, riuríeu poc i ploraríeu molt. Sortiríeu pels camins i suplicaríeu a Al·là ta’ala a crits, tant com us ho permetés la veu.»6

En el hadit xarif que va transmetre Abu Hurayra, el nostre Mestre Rasulul·lah va dir: «A ningú no el portaran al Paradís les seves obres.» Quan li van preguntar: «Ni tan sols a tu, ya Rasulal·lah?», va dir: «Sí, a mi tampoc no em portaran al Paradís les meves obres. Però el favor i la misericòrdia d’Al·là ta’ala em cobriran.»

Ibn Úmar explica: «Quan érem amb Rasulul·lah en una reunió, comptàvem que deia cent vegades: “Senyor meu! Perdona’m i accepta el meu penediment. Tu ets el qui accepta el penediment, el Misericordiós.”»7

Anas ibn Màlik va transmetre: «Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam deia constantment: “Al·lahumma ya muqal·libal-qulub, thabbit qalbi ala dinik.”»8 En el hadit xarif que Tirmidhí va transmetre d’Abu Saïd al-Khudrí, el nostre Mestre, el Profeta, va dir: «Qui, en ficar-se al llit, digui tres vegades: “Astaghfirul·lahal-azim al·ladhi la ilaha il·la huwal-hayyul-qayyum wa atubu ilayh”, Al·là ta’ala li perdonarà els pecats, encara que siguin tan nombrosos com l’escuma del mar, o com les sorres de la terra de Tamim, o com les fulles dels arbres, o com els dies del món.»

Segons el que van transmetre Bukharí i Muslim, Rasulul·lah feia istighfar així: «Al·lahummaghfir li khatiati wa jahli wa israfi fi amri wa ma anta a’lamu bihi minni.» (Al·là meu! Perdona les faltes que Tu coneixes i que jo he comès excedint els meus límits, (sabent-ho o) sense saber-ho!)

Segons el que s’ha transmès d’Abu Mussa al-Aix’arí radiyal·lahu anh, Rasul al-Àkram sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam feia istighfar també així:

«Al·lahummaghfir li hazli wa jiddi wa khatai wa amdi wa kul·lu dhalika indi. Al·lahummaghfir li ma qaddamtu wa ma akhkhartu wa ma asrartu wa ma a’lantu wa ma anta a’lamu bihi minni, antal-muqaddimu wa antal-muakhkhiru wa anta ala kul·li xay’in qadir.»9 (Al·là meu! Perdona totes les faltes que puc haver comès, en broma i de debò, per oblit i a consciència. Al·là meu! Perdona el que he fet abans i el que he fet després, el que he fet en secret i el que he fet obertament, tota mena de faltes meves que Tu coneixes. Tu ets el qui avança i Tu ets el qui endarrereix. Tu tens poder sobre totes les coses.)

Rasulul·lah, de dia dejunava,
I de nit, dret en el namaz, vetllava.
Si ets de la umma d’aquell Escollit,
Segueix sempre la sunna i guarda’t del makruh.

«Al meu cor s’hi forma un vel (que impedeix que hi arribin els nurs divins). Per això cada dia faig istighfar 70 vegades» Hadit xarif