LA INTERCESSIÓ DEL NOSTRE MESTRE, EL PROFETA

El nostre Mestre Rasul al-Àkram intercedirà per la seva umma el Dia del Judici i l’alliberarà de l’angoixa i de la tristesa. En un hadit xarif va dir: «Se m’ha donat a escollir entre l’entrada de la meitat de la meva umma al Paradís i la intercessió (xafa’a). He escollit la intercessió, perquè abasta més. No us penseu que és només per als qui han assolit la taqwa; és també per als pecadors que han caigut en l’error…»1

En el hadit xarif que va transmetre hazrat Abu Hurayra, el nostre Mestre, el Profeta, va dir: «La meva intercessió és per al qui pronuncia la kalimat ax-xahada dient amb sinceritat “La ilaha il·lal·lah”, de manera que el seu cor confirmi la seva llengua.»2

En alguns hadits xarifs també es va dir:

«Intercediré per aquells de la meva umma que estimen la meva Ahl al-Bayt.» «Intercediré per aquells de la meva umma que cometen pecats greus.» «Puc intercedir per tothom, fora dels qui parlen malament dels meus Companys.» «Intercediré per aquells de la meva umma que són injustos amb el seu nafs (l’ego que incita al mal), que es deixen enganyar pel seu nafs.» «El Dia del Judici, jo seré el primer a intercedir.»3

«Qui no creu en la meva intercessió no l’assolirà.»4

El Dia del Judici, pel terror del toc del Sur (la trompeta), s’eriçen els cabells, els ulls no saben on mirar, i els creients i els incrèduls són conduïts al lloc de la Reunió. Aquest és un turment que fa encara més dur el Dia del Judici. En aquell moment, vuit àngels porten l’Arx a coll. Un d’aquests àngels recorre a cada passa un camí de vint mil anys d’aquest món. Els àngels i els núvols glorifiquen amb tasbihs que els intel·lectes no poden comprendre, fins que l’Arx al-A’là s’assenta. Així, l’Arx al-A’là s’assenta sobre la terra blanca que Al·là ta’ala ha creat per a ell. En aquell moment, per temor del càstig d’Al·là ta’ala, que res no pot suportar, els caps s’inclinen cap avall. Totes les criatures, presoneres i atordides en la seva angoixa, busquen compassió. Al lloc de la Reunió, l’estat dels homes es fa extremament penós. Les seves afliccions i els seus turments creixen. Cadascun d’ells porta penjats al coll els béns que en aquest món va guardar amb avarícia. Al coll dels qui no van donar la zakat dels camells s’hi carrega un camell. Brama moltíssim i es torna pesant com una gran muntanya. Els qui no van donar la zakat dels bous i de les ovelles estan en el mateix estat. Els seus planys són com el retrunyir del tro.5 Al coll dels qui no van donar la zakat dels cereals, és a dir, l’uxr, s’hi carreguen feixos de gra. De la mena de gra de què no van donar la zakat en aquest món, d’aquesta mena són els feixos que se’ls carreguen: si era blat, blat; si era ordi, ordi. Sota el seu pes, criden: «Wa waylah, wa thuburah!» («Wayl» és una paraula de càstig. Una persona crida així quan no pot suportar el càstig. I la paraula «thubur» s’usa a l’hora de la perdició.) Contra els qui no van donar la zakat de l’or, de la plata, dels diners (de paper) i de les altres mercaderies, s’hi llança una serp terrible. Quan criden: «Què és això?», els àngels responen: «Aquests són els vostres béns, dels quals no vau donar la zakat en el món.» Aquest estat terrible s’ha fet saber en la cent vuitantena aleia de la sura Al Imran, que diu, segons el sentit: «El que van retenir amb avarícia en el món se’ls enrotllarà al coll el Dia del Judici.»

«Qui no creu en la meva intercessió no l’assolirà» Hadit xarif

D’un altre grup, de les parts íntimes (awra) els regalimen pus i un líquid groc. Els qui són al voltant pateixen molt per la seva pudor. Aquests són els qui van cometre fornicació (zina) i els qui van fer el que és haram. Un altre grup està penjat de les branques dels arbres. Aquests són els qui en el món van practicar la sodomia (liwat).

Un altre grup té la llengua fora de la boca i penjant sobre el pit, en un estat extremament lleig. La gent no els vol mirar. Aquests són els qui mentien i calumniaven.

Un altre grup encara té el ventre inflat com altes muntanyes. Aquests són els qui en el món, sense necessitat i sense recórrer a una transacció (muamala), prenien i donaven béns i diners amb interès. Els pecats dels qui fan aquestes coses haram queden exposats de la manera més vergonyosa. El temor s’apodera dels profetes i dels savis. Els awliyà (els amics d’Al·là) i els xahids (màrtirs) clamen davant del càstig d’Al·là ta’ala, tan difícil de suportar. Mentre són en aquest estat, els envolta un nur molt més fort que la llum del sol. Els homes, que ja no podien suportar la calor del sol, en veure això queden del tot trasbalsats. Resten en aquest estat mil anys. Al·là ta’ala no els diu res. Aleshores els homes van al primer profeta, Adam alayhis-salam, i li supliquen: «Oh Adam alayhis-salam! Tu ets un profeta estimat i honorable. Al·là ta’ala et va crear, va fer que els àngels es prosternessin davant teu i va bufar en tu de la ruh que Li pertany. Intercedeix per nosaltres perquè comenci el rendiment de comptes, perquè siguem jutjats segons el que Al·là ta’ala vulgui i perquè cadascú vagi allà on Ell ordeni. Que Al·là ta’ala, el Jutge i l’Amo de totes les coses, faci amb les Seves criatures el que vulgui.»

Adam alayhis-salam diu: «Vaig menjar del fruit de l’arbre que Al·là ta’ala havia prohibit. Per això ara sento vergonya davant d’Al·là ta’ala. Però aneu a Nuh.» Aleshores es passen mil anys consultant-se entre ells. Després van a Nuh alayhis-salam i li supliquen: «Som en un estat del tot insuportable. Intercedeix perquè el nostre judici es faci de pressa. Que ens alliberem d’aquest càstig del lloc de la Reunió.» Nuh alayhis-salam els respon així: «Vaig fer una súplica a Al·là ta’ala, i per causa d’aquesta súplica es van ofegar tots els homes que hi havia sobre la terra. Per això sento vergonya davant d’Al·là ta’ala. Però aneu a Ibrahim alayhis-salam, que és Khalilul·lah. Al·là ta’ala va dir, segons el sentit, en la darrera aleia de la sura al-Hajj: “Seguiu la religió del vostre pare Ibrahim alayhis-salam. Perquè el Profeta sigui testimoni sobre vosaltres i vosaltres sigueu testimonis sobre els homes, Al·là ta’ala us ha donat el nom de musulmans, tant en els llibres anteriors com en el noble Alcorà.” Potser ell intercedirà per vosaltres.»

De nou, com abans, es passen mil anys parlant entre ells. Després van a Ibrahim alayhis-salam i li diuen: «Oh pare dels musulmans! Tu ets aquell que Al·là ta’ala va prendre com a amic íntim (khalil). Intercedeix per nosaltres! Que Al·là ta’ala pronunciï el Seu judici entre les criatures.» Ibrahim alayhis-salam els diu: «En el món vaig dir tres vegades paraules de sentit figurat (kinaya). Dient-les, vaig lluitar en el camí de la religió. Ara, en aquest lloc, em fa vergonya demanar a Al·là ta’ala permís per intercedir. Aneu a Mussa alayhis-salam, perquè Al·là ta’ala va parlar amb ell i li va mostrar proximitat espiritual. Ell intercedirà per vosaltres.» Aleshores, de nou, es passen mil anys drets, consultant-se els uns als altres. Però en aquest temps el seu estat es fa extremament penós. El lloc de la Reunió s’estreny molt. Després van a Mussa alayhis-salam i li diuen: «Oh fill d’Imran! Tu ets el profeta amb qui Al·là ta’ala va parlar i a qui va revelar la Tawrat. Intercedeix per nosaltres perquè comenci el rendiment de comptes! Perquè la nostra estada aquí s’ha allargat molt. Amb l’estretor, els peus s’han amuntegat els uns sobre els altres.» Mussa alayhis-salam els diu: «Vaig fer una súplica a Al·là ta’ala perquè la gent del Faraó fos castigada durant anys amb coses que li desplaguessin. Després vaig demanar que fossin un escarment per als qui vinguessin després. Ara em fa vergonya intercedir. Però Janab al-Haqq és l’Amo de la misericòrdia i del perdó. Aneu a Issa alayhis-salam, perquè, pel que fa a la certesa (yaqín), és el més ferm dels missatgers; pel que fa al coneixement (ma’rifa) i al despreniment del món (zuhd), el més excel·lent; i, pel que fa a la saviesa (hikma), el més elevat. Ell intercedirà per vosaltres.» Per alliberar-se de l’angoixa del lloc de la Reunió, van després a Issa alayhis-salam i li diuen: «Tu ets la ruh i la paraula d’Al·là ta’ala. Al·là ta’ala va dir de tu, segons el sentit, en la quaranta-cinquena aleia de la sura Al Imran: “En aquest món i en l’altra vida, wajih (il·lustre), és a dir, molt preuat (honorable i prestigiós).” Intercedeix per nosaltres davant del teu Senyor!»

Issa alayhis-salam diu: «La meva gent ens va prendre a mi i a la meva mare com a déus fora d’Al·là. En aquest estat, com puc intercedir? Fins i tot em van adorar; a mi em van dir fill i a Al·là ta’ala Li van dir pare. Però heu vist mai que algú de vosaltres tingui una bossa sense provisions a dins i amb la boca sense segellar? Es pot arribar a aquestes provisions sense trencar el segell? Aneu a Muhàmmad sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam, el més excels i el darrer dels profetes. Perquè ell va guardar la seva súplica i la seva intercessió per a la seva umma. La seva gent el va ofendre moltes vegades. Li van ferir el front beneït. Li van trencar una dent beneïda. Li van atribuir la bogeria. I, tanmateix, aquell Profeta excels era, d’entre ells, el millor en allò de què es podien gloriar i el més elevat en honor. Als seus maltractaments i a les seves injustícies insuportables, ell responia amb la noble aleia que porta les paraules que Yússuf alayhis-salam va dir als seus germans, que diu, segons el sentit: “Avui ja no us demanaré comptes pel que heu fet (no us tiraré en cara els vostres errors). Janab Al·là, que és Àrham ar-Rahimin (el més misericordiós dels misericordiosos), us perdonarà.”»6 Quan Issa alayhis-salam descriu les virtuts del nostre Profeta sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam, tots desitgen arribar-hi com més aviat millor. Van de seguida al mínbar de Muhàmmad alayhis-salam i li diuen: «Tu ets Habibul·lah! I el habib és el més profitós dels intermediaris. Intercedeix per nosaltres! Perquè vam anar al primer dels profetes, Adam alayhis-salam. Ens va enviar a Nuh alayhis-salam. Vam anar a Nuh alayhis-salam. Ens va enviar a Ibrahim alayhis-salam. Vam anar a Ibrahim alayhis-salam; ens va enviar a Mussa alayhis-salam. Vam anar a Mussa alayhis-salam; ens va enviar a Issa alayhis-salam; i ell també ens ha enviat a tu. Ya Rasulal·lah, sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam! Després de tu no hi ha cap altre lloc on anar.»

«El que van retenir amb avarícia en el món se’ls enrotllarà al coll el Dia del Judici» Al Imran: 180

El nostre Mestre Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam diu: «Si Al·là ta’ala ho permet i n’està satisfet, intercediré.»

Arriba al lloc anomenat Suradiqat al-Jalal, és a dir, al vel de la majestat (jalal). Demana a Al·là ta’ala permís per intercedir. Li és donat el permís. Els vels s’aixequen. Entra a l’Arx al-A’là. Cau prosternat. Es passa mil anys en prosternació. Després d’això, lloa Janab al-Haqq amb una lloança amb què ningú no ha lloat Al·là ta’ala des que el món va ser creat. Alguns arifs han dit: «Quan va crear els mons, Al·là ta’ala es va lloar a Si mateix amb aquestes lloances.» Al·là ta’ala diu, segons el sentit: «Oh Muhàmmad, aixeca el cap de la prosternació! Parla, i seràs escoltat. (Tot el que diguis serà escoltat. Tot el que demanis et serà donat.) Intercedeix, i la teva intercessió serà acceptada.» Aleshores el nostre Mestre, el Profeta, sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam, diu: «Senyor meu! Separa els bons dels dolents d’entre els Teus servents, perquè la seva espera s’ha allargat massa. Cadascun d’ells, pels seus pecats, ha quedat humiliat i avergonyit a la plana d’Arasat.»

Janab al-Haqq ordena que es porti el Paradís. El Paradís, guarnit amb tota mena d’ornaments, és portat a la plana d’Arasat. La seva olor agradable se sent a una distància de cinc-cents anys de camí. Amb això els cors s’alegren i les ànimes reviuen. (Però els incrèduls, els murtads (apòstates), els qui es burlen dels musulmans, els qui enganyen els joves i els roben la fe, i) aquells les obres dels quals són impures i dolentes no senten l’olor del Paradís.

Els àngels porten l’Infern al camp de la Reunió, lligat amb cadenes. L’Infern brama i retruny, llança foc i deixa anar una fumassa espessa que ennegreix tot el cel. El seu bramul, el seu retruny i la seva calor són insuportables. A tothom li flaquegen els genolls, i cauen agenollats allà on són. Ni tan sols els profetes i els missatgers no es poden contenir. Hazrat Ibrahim, hazrat Mussa i hazrat Issa s’arrapen a l’Arx al-A’là. Ibrahim alayhis-salam oblida Ismaïl alayhis-salam, que havia volgut sacrificar. Mussa alayhis-salam oblida el seu germà Harun alayhis-salam, i Issa alayhis-salam oblida la seva mare, hazrat Màryam. Cadascun d’ells diu: «Senyor meu! Avui no Et demano res sinó per a mi mateix.»

Muhàmmad alayhis-salam, en canvi, diu: «Senyor meu! Dona salvació i alliberament a la meva umma!» Allà no hi ha ningú capaç de suportar això. Perquè Al·là ta’ala, anunciant-ho, va dir, segons el sentit, en la vint-i-vuitena aleia de la sura al-Jàthiya: «Veuràs cada umma agenollada pel temor de Janab al-Haqq. Cadascuna és cridada al llibre de les obres que va fer en el món.»

Al·là ta’ala diu, segons el sentit, en la vuitena aleia de la sura al-Mulk: «Per la violència de la seva fúria i de la seva ràbia, el Foc és a punt de partir-se en dos.»

Aleshores el nostre Profeta sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam s’avança i atura l’Infern. Diu: «Torna enrere, menyspreat i humiliat, fins que la teva gent vingui a tu en estols!» I l’Infern diu: «Oh Muhàmmad! Deixa’m passar! Perquè tu m’ets haram.» De l’Arx arriba una veu: «Oh Infern! Escolta la paraula de Muhàmmad alayhis-salam i obeeix-lo!» Després el nostre Mestre Rasulul·lah estira l’Infern i el col·loca en un lloc a la banda esquerra de l’Arx al-A’là. Els qui són al lloc de la Reunió s’anuncien els uns als altres, com una bona nova, aquest tracte compassiu i la intercessió del nostre Mestre, el Profeta. La seva por minva una mica. Es fa palès el noble sentit de la cent setena aleia de la sura al-Anbiyà: «T’hem enviat com a misericòrdia per als mons.»7

En resum, el nostre Mestre Rasulul·lah intercedirà en cinc llocs.8

El primer: amb la intercessió anomenada «Maqam Mahmud», alliberarà tots els homes del turment de l’espera al lloc de la Reunió.9

El segon: amb la seva intercessió farà entrar moltíssimes persones al Paradís sense rendiment de comptes. El tercer: traurà de l’Infern els creients de molts pecats. El quart: intercedirà perquè entrin al Paradís els qui, tenint iguals les bones obres i els pecats, esperen al lloc anomenat «A’raf». El cinquè: intercedirà perquè s’elevin els graus dels qui són al Paradís.

Per la intercessió de cadascuna de les setanta mil persones que ell haurà alliberat del rendiment de comptes, altres setanta mil persones per cadascuna entraran al Paradís sense rendiment de comptes.

INTERCESSIÓ, YA RASULAL·LAH!
Molt necessitat, he vingut a tu,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
He reconegut quina és la meva culpa,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Soc pecador, tinc la cara negra,
Potser seré llançat al foc;
Només de tu em pot venir el remei,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
El teu amor està per damunt de tot,
El teu saber és més alt que el de tothom,
Qui et lloa és el mateix Mawla,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Com et pot lloar un home?
Només de tu pot venir el favor;
Socorre’ns, per pietat!
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Sense tu, el món m’és una presó,
La meva feina va malament, el meu estat és greu;
Només de tu em pot venir el remei,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Has escampat llum per aquest món,
La salat i el salam siguin sobre tu;
Al musulmà mort i al viu,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Ben segur que les meves rebel·lies són moltes,
Soc impotent i ple de mancances,
Però la meva fe és recta,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Quan l’Infern bulli i es desbordi,
I no se sàpiga què ens ha de venir,
Al company que ha fet el jihad,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Que s’aixequi el vel dels meus ulls,
Tu ets el remei de tot mal;
A cada persona que és creient,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
En honor teu es va dir «Lawlaka»,
I es va dir també «A’taynaka»;
Tu ets el rei d’«Arsalnaka»,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Als qui difonen la nostra religió,
Als qui segueixen la teva sunna,
Als qui donen la vida en el teu camí,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Al més humil de la teva umma,
Al qui agraeix i al qui fa dhikr,
Al seu ric i al seu pobre,
Intercessió, ya Rasulal·lah!
Muhàmmad Khadimí (rahmatul·lahi alayh)

«Veuràs cada umma agenollada pel temor de Janab al-Haqq. Cadascuna és cridada al llibre de les obres que va fer en el món» Jàthiya: 28