L’AHL AL-BAYT DEL NOSTRE MESTRE, EL PROFETA

Els motius dels matrimonis del nostre Mestre, el Profeta

Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) es va casar per primera vegada als vint-i-cinc anys, amb hazrat Khadija (radiyal·lahu anha). Hazrat Khadija tenia quaranta anys i era vídua. Però els seus béns, la seva bellesa, el seu intel·lecte, el seu saber, el seu honor, el seu llinatge, la seva castedat i la seva bona educació eren molt grans. Van viure junts vint-i-cinc anys. Mentre hazrat Khadija va ser viva, Rasul al-Àkram (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) no es va casar mai amb cap altra.

Després del traspàs de la nostra mare hazrat Khadija (radiyal·lahu anha), el nostre Mestre Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam es va casar per segona vegada, als cinquanta-cinc anys, amb la nostra mare hazrat Àïxa (radiyal·lahu anha), filla de hazrat Abu Bakr. Va celebrar el nikah amb ella per ordre d’Al·là ta’ala. Va viure amb ella vuit anys, fins que va emigrar a l’altra vida. Ella era molt intel·ligent, perspicaç, sàvia, culta, casta i virtuosa. Com que tenia una memòria molt forta, els nobles Companys li preguntaven moltes coses i les aprenien d’ella.

Tots els seus altres matrimonis els va fer per motius religiosos o polítics, o per compassió i per generositat. Totes aquestes esposes eren vídues, i la majoria ja grans. Per exemple: quan la persecució i els danys que els incrèduls de la Meca infligien als musulmans van arribar a un grau insuportable, una part dels nobles Companys va emigrar a Abissínia. El rei d’Abissínia, el Najaixí, era cristià. Va fer als musulmans diverses preguntes i, admirat per les respostes madures que va rebre, va abraçar la fe. Va fer molt de bé als musulmans. Ubaydul·lah ibn Jahx, en canvi, que semblava haver abraçat la fe, per escapar de la pobresa es va deixar enganyar pels sacerdots, es va fer murtad (apòstata) i va canviar la seva religió pel món.1 Aquest maleït, fill de la tia paterna del nostre Mestre Rasulul·lah, va forçar i incitar també la seva dona, Umm Habiba, a abandonar la religió i a enriquir-se; però quan ella va dir que acceptaria la pobresa i la mort, però que no abandonaria la religió de Muhàmmad alayhis-salam, ell se’n va divorciar. Esperava que morís arrossegant-se en la misèria. Però al cap de poc temps es va morir ell mateix. Umm Habiba era filla d’Abu Sufyan, aleshores comandant en cap dels qurayxites a la Meca. El nostre Mestre Rasulul·lah lliurava en aquell temps batalles molt dures contra els exèrcits de Qurayx, i Abu Sufyan lluitava amb totes les seves forces per aniquilar l’Islam. Rasulul·lah va saber la força de la fe de la nostra mare Umm Habiba (radiyal·lahu anha) i la situació molt amarga que li havia sobrevingut. Va escriure al Najaixí i li va demanar: «Em casaré amb Umm Habiba, que és aquí. Celebra el meu nikah! Després envia-la aquí.» El Najaixí ja s’havia fet musulmà abans. Va mostrar un gran respecte per la carta, va convidar al seu palau els musulmans que hi havia allà i els va oferir un banquet. L’any setè de l’hègira es va celebrar el nikah, i va fer regals i dons. Així, Umm Habiba va obtenir la recompensa de la seva fe i va viure allà rica i tranquil·la. Gràcies a ella, també els altres musulmans van viure tranquils. Com que al Paradís les dones seran al costat dels seus marits, va rebre la bona nova del grau més alt del Paradís, i al costat d’aquesta bona nova tots els plaers i tots els dons del món són ben petits. Aquest nikah va ser una de les causes que van preparar per a Abu Sufyan l’honor de fer-se musulmà més endavant. Com es veu, aquest nikah mostra també el grau de l’intel·lecte, de la sagacitat, del geni, de la generositat i de la compassió de Rasulul·lah.2

Segon exemple: la nostra mare hazrat Hafsa (radiyal·lahu anha), filla de hazrat Úmar, s’havia quedat vídua. L’any tercer de l’hègira, quan hazrat Úmar va dir a hazrat Abu Bakr i a hazrat Uthman: «Et vols casar amb la meva filla?», tots dos li van respondre: «Ho pensaré.» Un dia que tots tres i altres eren al costat del nostre Mestre Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam, ell li va preguntar: «Oh Úmar! Et veig trist; quin n’és el motiu?» Així com el color de la tinta dins d’un flascó es veu fàcilment, el nostre Mestre Rasulul·lah també comprenia d’una sola mirada el pensament de cadascú. Si ho creia necessari, preguntava. Com que per a nosaltres és fard dir-li la veritat a ell, i fins i tot a tothom, hazrat Úmar va respondre: «Ya Rasulal·lah! He ofert la meva filla a Abu Bakr i a Uthman, i no l’han volguda.» Com que Rasulul·lah no volia de cap manera que s’entristissin aquests tres Companys, que eren els que més estimava, per alegrar-los va dir de seguida: «Oh Úmar! Vols que doni la teva filla a algú millor que Abu Bakr i que Uthman?» Hazrat Úmar es va sorprendre, perquè sabia que no hi havia ningú millor que hazrat Abu Bakr i que hazrat Uthman. Va dir: «Sí, ya Rasulal·lah!» Ell va dir: «Oh Úmar, dona’m la teva filla!» Així, hazrat Hafsa va esdevenir la mare de hazrat Abu Bakr, de hazrat Uthman i de tots els creients, i ells van esdevenir servidors seus; i hazrat Abu Bakr, hazrat Úmar i hazrat Uthman es van fer encara més pròxims i més estimats els uns dels altres.3

Tercer exemple: l’any cinquè o sisè de l’hègira, entre els centenars de captius presos a la tribu dels Banu Mustaliq, hi havia Juwayriya, filla de Hàrith, el cap de la tribu. Rasulul·lah la va comprar, la va alliberar i va celebrar el nikah amb ella. Aleshores tots els nobles Companys alayhimur-ridwan van dir: «Ens fa vergonya fer servir com a esclaves i serventes les parentes de la família del nostre Mestre Rasulul·lah, de la nostra mare.» Tots van alliberar els seus captius. Aquest nikah va ser la causa de l’alliberament de centenars de captius. La nostra mare hazrat Juwayriya radiyal·lahu anha ho explicava sempre i se’n gloriava. Hazrat Àïxa deia: «No he vist cap dona millor ni amb més benedicció que Juwayriya.»4 En un hadit xarif es va dir: «Els meus matrimonis amb totes les meves esposes i el matrimoni de les meves filles, tot s’ha fet amb el permís que Jibril (alayhis-salam) ha portat d’Al·là ta’ala.»

Un motiu important pel qual el nostre Mestre Rasulul·lah es va casar moltes vegades va ser també fer conèixer la religió de l’Islam. Abans que fos revelada l’aleia del hijab, és a dir, abans que s’ordenés a les dones que es cobrissin, les dones també venien a Rasulul·lah a preguntar i a aprendre el que no sabien. Si Rasulul·lah anava a casa d’algú, les dones també hi venien, s’asseien, escoltaven i en treien profit. Quan va ser revelada l’aleia del hijab i es va prohibir a les dones seure i parlar amb homes estranys, va deixar de rebre dones estranyes. Els va ordenar que el que no sabien ho preguntessin i ho aprenguessin de la seva esposa beneïda, hazrat Àïxa. Per la gran quantitat de les qui venien a preguntar, hazrat Àïxa no tenia temps de respondre-les totes. Per facilitar aquest servei important i alleugerir la càrrega de la nostra mare Àïxa, va celebrar el nikah amb tantes dones com calia. Va transmetre a les dones musulmanes, per mitjà de les seves esposes beneïdes, centenars de coneixements delicats propis de les dones. Si hagués tingut una sola esposa, hauria estat difícil, i fins i tot impossible, que totes les dones li preguntessin a ella. Per fer conèixer del tot la religió d’Al·là ta’ala, va prendre sobre les seves espatlles també la càrrega de casar-se moltes vegades.

Les esposes beneïdes del nostre Mestre, el Profeta

Khadija al-Kubrà (radiyal·lahu anha): Era d’una família noble i il·lustre de Qurayx. Era filla de Khuwàylid ibn Àssad ibn Abd al-Uzza ibn Qussayy. És la primera esposa de Rasulul·lah. El seu pare era Khuwàylid, i la seva mare, Fàtima. Es va casar amb Rasulul·lah als quaranta anys, quan era vídua. Rasulul·lah tenia aleshores vint-i-cinc anys. D’ell va tenir quatre filles i dos fills. Quan era vídua, es dedicava al comerç. Tenia agents, escrivents i esclaus. Era molt rica, sàvia i assenyada. És la primera dona lliure que va abraçar la fe. Quan Jibril (alayhis-salam) es va aparèixer per primera vegada a Rasulul·lah, ell va sentir temor. Ho va explicar a Khadija. Abans que ningú, Khadija radiyal·lahu anha va abraçar la fe. Els incrèduls adoraven estàtues, no creien en Rasulul·lah i se’n burlaven. El turmentaven molt. Khadija radiyal·lahu anha consolava Rasulul·lah i li donava coratge. Va sacrificar per ell tots els seus béns i totes les seves propietats. Durant vint-i-cinc anys va servir Rasulul·lah amb lleialtat. No el va ofendre ni una sola vegada.

Va traspassar a Makka al-Mukàrrama tres anys abans de l’hègira, tres dies després de la mort d’Abu Tàlib, als seixanta-cinc anys.

Rasulul·lah, fins al seu traspàs, sempre la lloava. Fins i tot un dia, mentre la lloava a casa, la nostra mare Àïxa, sense poder-se contenir, va dir (Janab al-Haqq t’ha donat algú millor que ella). Aleshores ell va dir: «No! No se m’ha donat ningú millor que ella. En els dies en què tothom em deia mentider, ella va creure en mi. Quan tothom em turmentava, ella va ser el meu suport. Va esvair les meves tristeses.»

Hazrat Khadija i la seva filla Fàtima az-Zahrà són dues de les quatre dones que, segons un hadit xarif, són les més excelses de totes les dones del món. La tercera és l’esposa del Faraó, hazrat Àssiya, i la quarta, hazrat Màryam (radiyal·lahu ta’ala anhunna).

«Els meus matrimonis amb totes les meves esposes i el matrimoni de les meves filles, tot s’ha fet amb el permís que Jibril (alayhis-salam) ha portat d’Al·là ta’ala» Hadit xarif

Àïxa (radiyal·lahu anha): És la segona esposa pura de Rasulul·lah. És filla d’Abu Bakr as-Siddiq. La seva mare era Umm Ruman. Va néixer vuit anys abans de l’hègira. No va tenir fills. El seu nikah es va celebrar un any després del traspàs de Khadija al-Kubrà i dos anys abans de l’hègira. Tres anys després, a Medina, va tenir l’honor de ser portada a la cambra venturosa. El seu intel·lecte, la seva sagacitat, la seva castedat i la seva taqwa causaven admiració. Rasulul·lah l’estimava molt i la lloava molt. El seu nikah es va fer per ordre d’Al·là ta’ala. Va ser lloada en una noble aleia. Els nobles Companys recorrien a ella per resoldre les seves dificultats. Quan Rasulul·lah (sal·lal·lahu ta’ala alayhi wa sal·lam) va traspassar, tenia divuit anys. Com que el seu ijtihad no va coincidir amb el de hazrat Alí, en l’episodi del Camell va estar amb els nobles Companys que van lluitar contra hazrat Alí. Quan hazrat Alí va morir xahid, es va entristir molt. Els hurufís llancen moltes calúmnies contra ella i diuen que no estimava hazrat Alí. Però el hadit xarif «Estimar Alí forma part de la fe» el va fer saber hazrat Àïxa. Així va mostrar que l’estimava i que tothom l’ha d’estimar. Va traspassar a Medina l’any cinquanta-set de l’hègira, als seixanta-cinc anys. La seva tomba és al Baqí.

Sawda bint Zam’a (radiyal·lahu anha): És la tercera esposa de Rasulul·lah. Havia abraçat la fe juntament amb el seu marit i havia emigrat a Abissínia. Quan van tornar a la Meca, el seu marit va morir. Rasulul·lah va celebrar el nikah primer amb hazrat Àïxa i després amb Sawda. Va acollir Sawda a casa seva a la Meca, i hazrat Àïxa a Medina. Era una senyora molt compassiva i casta. Va traspassar en temps de hazrat Úmar.5

Hafsa (radiyal·lahu anha): És filla de hazrat Úmar radiyal·lahu anh. El seu primer marit va ser Khunays. Van emigrar junts a Abissínia i a Medina. Quan es va quedar vídua sent jove, el seu pare la va oferir a hazrat Abu Bakr i després a Uthman. Tots dos es van excusar. Hazrat Úmar es va entristir. L’any tercer de l’hègira va tenir l’honor del nikah de Rasulul·lah. Al cap d’un temps, Rasulul·lah es va divorciar de Hafsa. Després, per indicació de Jibril alayhis-salam, va tornar a celebrar el nikah amb ella. Dejunava molt i feia molt el namaz. Va traspassar l’any 41 de l’hègira, als seixanta anys.

Zaynab bint Khuzayma (radiyal·lahu anha): Feia molts actes d’adoració i donava molta almoina. Abans havia estat esposa d’Abdul·lah ibn Jahx. Abdul·lah era fill d’Umayma, tia paterna de Rasulul·lah, i va morir xahid a l’expedició militar d’Úhud. Zaynab va tenir l’honor del nikah de Rasulul·lah, però va traspassar vuit mesos després.6

Umm Salama (radiyal·lahu anha): El seu nom era Hind. Ella i el seu marit, Abu Salama, van ser els primers a emigrar a Abissínia. Abu Salama, germà d’Ubaydul·lah ibn Jahx, fill de Barra, tia paterna de Rasulul·lah, va traspassar a Medina l’any quart de l’hègira, per la ferida que havia rebut a l’expedició militar d’Úhud. Umm Salama no va acceptar les peticions de matrimoni d’Abu Bakr i d’Úmar. Va tenir l’honor del nikah de Rasulul·lah. Va traspassar a Medina l’any cinquanta-nou, als vuitanta-quatre anys. Va ser la darrera de les seves esposes a traspassar.7

«No! No se m’ha donat ningú millor que ella (que Khadija). En els dies en què tothom em deia mentider, ella va creure en mi. Quan tothom em turmentava, ella va ser el meu suport. Va esvair les meves tristeses» Hadit xarif

Juwayriya (radiyal·lahu anha): Era filla de Hàrith, cap de la tribu dels Banu Mustaliq. Havia estat feta captiva a l’expedició militar de Muraysí, l’any cinquè de l’hègira. El seu marit, que era fill del seu oncle patern, va ser mort en la batalla. Tenia vint anys i era molt hasna, és a dir, bella. Segons una narració, quan Juwayriya va ser posada a la venda, el seu pare va portar a Medina un ramat de camells per rescatar-la. No tenint cor de donar-ne dos de magnífics, els va amagar fora de la ciutat. El Missatger alayhis-salam li va dir: «Porta també els dos camells que has amagat en tal lloc.» Hàrith, astorat, va abraçar la fe juntament amb dos fills i molta altra gent. El Missatger alayhis-salam va prendre els camells i li va tornar la filla. La filla també va abraçar la fe. Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam va demanar Juwayriya al seu pare i va celebrar el nikah amb ella. Va traspassar l’any cinquanta-sis de l’hègira.

Zaynab bint Jahx (radiyal·lahu anha): Era filla d’Umayma, tia paterna de Rasulul·lah, i germana d’Abdul·lah ibn Jahx. El nom del seu pare era Burra; com que no va abraçar la fe, li van dir Jahx. Zaynab va ser de les primeres a abraçar la fe.

El nostre Mestre Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam primer la va casar amb el seu fill adoptiu, Zayd ibn Hàritha. Com que Zayd no podia complir els drets de Zaynab, es van separar l’any tercer de l’hègira. El Missatger alayhis-salam va voler celebrar el nikah amb ella. Quan Zaynab ho va saber, d’alegria va fer un namaz de dos ràkats i va suplicar: «Senyor meu! El Teu Missatger em vol. Si has decretat que jo tingui l’honor de ser la seva esposa, dona’m Tu a ell.» La seva súplica va ser acceptada, i va ser revelada la trenta-setena aleia de la sura al-Ahzab, que diu, segons el sentit: «Després que Zayd va fer amb ella el que volia (és a dir, després que es va divorciar de Zaynab), Nós te la vam donar per esposa.» Com que el nikah de Zaynab el va fer Al·là ta’ala, el nostre Mestre Rasulul·lah sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam no en va fer cap altre. Zaynab radiyal·lahu anha se’n gloriava sempre i deia: «A cada dona la casa el seu pare. A mi, en canvi, m’ha casat Al·là ta’ala.» Aleshores tenia trenta-vuit anys. Va traspassar l’any vintè de l’hègira, als cinquanta-tres anys.8 Era molt caritativa i generosa, i li agradava moltíssim donar almoina. Era hàbil també en les feines de mans. Donava als parents i als pobres les coses que feia i tot el que li arribava a les mans. El califa Úmar donava dotze mil dírhams a cadascuna de les esposes pures del Profeta. Zaynab bint Jahx, tan bon punt els rebia, els donava tots en almoina i els repartia. Hazrat Àïxa la va lloar molt per això. El hadit xarif «D’entre les meves esposes, la primera a reunir-se amb mi serà la que té la mà oberta»9 havia anunciat que ella seria la primera a traspassar, perquè era la que més almoina donava.

Voltaire, el poeta francès desvergonyit i calumniador, va compondre en vers una obra de teatre sobre el matrimoni de Rasulul·lah amb hazrat Zaynab, plena de calúmnies vils i inventades, en total contradicció amb la història, amb els fets i amb les narracions. Aquest escrit lleig i repugnant, indigne d’un home de lletres i de pensament, va agradar al papa, el seu gran enemic, que l’havia excomunicat, i el papa li va escriure una carta afalagadora. El califa dels musulmans, el sultà Abdulhamid Khan II, quan va saber que aquesta obra s’havia de representar, va donar un ultimàtum als governs de França i d’Anglaterra, la va impedir immediatament i va alliberar tota la humanitat d’una baixesa vergonyosa.

Hazrat Safiyya (radiyal·lahu anha): Era filla de Huyayy ibn Akhtab, el cap dels jueus de Khaybar. A Khaybar havia estat promesa a un jueu. Després es va casar amb Kinana ibn Huqayq, un home molt ric. L’any setè de l’hègira, quan es va conquerir Khaybar, Safiyya també va ser feta captiva. Va tocar en la part de Rasulul·lah, i ell la va alliberar. Ella va abraçar la fe i va ser honorada amb el nikah de Rasulul·lah. Va traspassar a Medina l’any cinquanta de l’hègira.10

Umm Habiba (radiyal·lahu anha): Era filla d’Abu Sufyan ibn Harb ibn Umayya i germana de hazrat Mu’àwiya. La seva mare es deia Hind. Ella i el seu marit, Ubaydul·lah ibn Jahx, es van fer musulmans junts i van emigrar a Abissínia. Com que la seva filla Habiba va néixer a Abissínia, ella es va fer coneguda per la kunya d’Umm Habiba (la mare de Habiba). Allà el seu marit es va deixar enganyar pels sacerdots, es va fer murtad (apòstata) i va morir. Ella es va quedar sola, pobra i en terra estranya. Va dir: «No em separaré de la religió de Rasulul·lah.» Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam), per alegrar-la, va voler fer el nikah amb ella. L’any setè de l’hègira va escriure al Najaixí. El Najaixí, complint aquesta ordre del Profeta, la va casar amb Rasul al-Àkram i la va enviar a Medina. Va traspassar a Medina l’any quaranta-quatre de l’hègira.

Hazrat Maymuna (radiyal·lahu anha): El seu nom era Barra, i Rasulul·lah el va canviar per Maymuna. El marit de Maymuna havia traspassat. Després de la conquesta de Khaybar, quan van anar a la Meca a fer l’umra, en el camí de tornada a Medina, ella va ser honorada amb el nikah de Rasulul·lah. L’any cinquanta-tres de l’hègira es va posar malalta a la Meca. Va dir: «Traieu-me de la Meca! Perquè Rasulul·lah va fer saber que jo traspassaria fora de la Meca.» Quan la van treure, va traspassar en el lloc (anomenat Sarif) on s’havia fet el seu nikah amb Rasulul·lah.11

Hazrat Màriya (radiyal·lahu anha): Va abraçar la fe quan era esclava del nostre Mestre, el Profeta, i va ser honorada amb el nikah del nostre Mestre. Com que Màriya va ser enviada com a regal per Muqàwqis, el sobirà d’Egipte i d’Alexandria, el seu llinatge (la seva nissaga) i la data del seu naixement no es coneixen amb certesa. Rasul al-Àkram va tenir de la nostra mare hazrat Màriya un fill anomenat Ibrahim. Hazrat Màriya era molt tranquil·la, silenciosa i reservada. Va traspassar en els darrers anys del califat de hazrat Úmar, l’any 637 dC (16 de l’hègira), i va ser enterrada al cementiri del Baqí.12

Hazrat Rayhana (radiyal·lahu anha): Es va fer musulmana quan era esclava del nostre Mestre, el Profeta. Era dels Banu Qurayza, una de les tribus dels jueus que vivien a Medina. El seu llinatge (la seva nissaga) és Rayhana bint Xam’un ibn Yazid, o bé Rayhana bint Zayd ibn Amr ibn Khunafa ibn Xam’un ibn Yazid. La data del seu naixement no se sap amb certesa. Va traspassar a Medina abans que el nostre Mestre, el Profeta, l’any 631 dC (10 de l’hègira), i va ser enterrada al cementiri del Baqí.13

«Estimar els sayyids i els xarifs és causa de partir amb fe en l’últim alè» Abu Mujàhid Anwar ibn Nazif (rahmatul·lahi alayh)