Els fills del nostre Mestre, el Profeta
El nostre Mestre, el Profeta, va tenir set fills: tres nois i quatre noies. Llevat de hazrat Fàtima, tots van traspassar abans que el nostre Mestre Rasulul·lah. La descendència del nostre estimat Profeta va continuar per la nostra mare hazrat Fàtima. Els descendents del seu net hazrat Hussayn s’anomenen sayyids, i els de hazrat Hassan, xarifs. Honorar els sayyids i els xarifs és honorar el nostre Mestre, el Profeta. Estimar els sayyids i els xarifs és causa de partir amb fe en l’últim alè.
Qàssim (radiyal·lahu anh): És el primer dels tres fills de Rasulul·lah. Per això Rasulul·lah va ser anomenat «Abu-l-Qàssim». Va néixer a la Meca abans de la profecia. La seva mare és Khadija al-Kubrà. Va traspassar quan tenia disset mesos.1
Zaynab (radiyal·lahu anha): És la primera de les quatre filles de Rasulul·lah. Va néixer quan el nostre Profeta tenia trenta anys. Abans de la profecia es va casar amb Abu-l-As ibn Rabí, fill de la germana de la seva mare Khadija.2 Abu-l-As, al principi, no va abraçar la fe. Va ser fet captiu a l’expedició militar de Badr i el van deixar anar amb la condició que enviés la seva esposa a Medina. La va enviar amb el seu propi germà, però els incrèduls van fer tornar Zaynab enmig del camí. Rasul alayhis-salam va enviar Zayd ibn Hàritha a la Meca, i van portar Zaynab d’amagat, de nit, a Medina. Abu-l-As va abraçar la fe després del viatge de Hudaybiya, i Zaynab li va ser tornada. Va traspassar l’any vuitè de l’hègira, als trenta-un anys. Va deixar dos fills. L’un era Alí, que va traspassar quan era a prop de l’edat de la pubertat. L’altra era Umama. Zaynab els havia confiat a Fàtima radiyal·lahu anha i els havia encomanat a l’imam Alí. El seu fill Alí, en la conquesta de la Meca, anava muntat al camell de Rasulul·lah, darrere d’ell. Pel que fa a Umama, hazrat Alí la va prendre per esposa amb el nikah.3
Ruqayya (radiyal·lahu anha): És la segona filla del nostre Mestre Rasulul·lah. Va néixer quan el nostre Profeta tenia trenta-tres anys. La seva mare és Khadija al-Kubrà. Era molt bella. És l’esposa de hazrat Uthman. Abans havia estat promesa a Utba, el fill d’Abu Làhab. Abu Làhab i la seva dona, per turmentar Rasulul·lah, van fer desistir el seu fill. Quan va ser revelada la sura «Tabbat yada», Utba la va repudiar abans del casament. Va venir la revelació (wahy), i ella va ser casada amb hazrat Uthman. Junts van emigrar dues vegades a Abissínia i després a Madina al-Munàwwara. Hazrat Ruqayya, quan tenia vint-i-dos anys, abans de l’expedició militar de Badr, es va posar malalta. Es va ordenar a hazrat Uthman que no anés a Badr i que tingués cura de la seva esposa. Ella va traspassar el dia que la bona nova de la victòria de Badr va arribar a Madina al-Munàwwara, i aquell mateix dia la van enterrar.4
Umm Kulthum (radiyal·lahu anha): És la tercera filla de Rasulul·lah. Havia estat promesa a Utayba, el segon fill d’Abu Làhab. Quan va ser revelada la sura «Tabbat yada», Utayba la va repudiar fins i tot abans del casament i va dir paraules doloroses a Rasulul·lah. Aleshores el nostre Mestre Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) va fer una súplica contra ell dient: «Senyor meu! Envia contra ell una de les Teves feres!» En el camí de Damasc, un lleó el va esquarterar. Després que Ruqayya va traspassar, va venir la revelació, i Umm Kulthum també va ser casada amb hazrat Uthman. Va traspassar l’any novè de l’hègira. Rasulul·lah va dirigir el seu namaz fúnebre i, mentre l’enterraven, es va quedar dret al costat de la tomba, i dels seus ulls beneïts en queien llàgrimes.5
Fàtima (radiyal·lahu anha): És la quarta filla de Rasulul·lah, l’esposa de hazrat Alí i la sogra de hazrat Úmar. Quan es va fer el nikah, tenia quinze anys.6 En el llibre «Mawahib al-Ladunniyya», en el capítol de l’expedició militar de Sawiq, hi ha escrit que el seu mahr va ser de quatre-cents mithqals de plata, que corresponen a 57,14 mithqals d’or. (Avui equivalen a 38 lires d’or.) Alí radiyal·lahu anh tenia aleshores vint-i-cinc anys. Ella és de l’Ahl al-Bayt. Era blanca de pell i molt bella. Va néixer a la Meca tretze anys abans de l’hègira i va traspassar l’any onzè, als vint-i-quatre anys. Va tenir tres fills, anomenats Hassan, Hussayn i Muhsin, i dues filles, anomenades Umm Kulthum i Zaynab.7
La descendència de Rasulul·lah va continuar per Fàtima. Zaynab es va casar amb Abdul·lah ibn Jà’far Tayyar, i van tenir uns fills anomenats Alí i Umm Kulthum. Els seus descendents s’anomenen Xarif-i Ja’farí.
«La meva Ahl al-Bayt és com l’arca de Nuh alayhis-salam. Qui la segueix se salva; els qui en queden enrere es perden» Hadit xarif
1. Jannat al-Baqí – Madina al-Munàwwara
2. Ahl al-Bayt
3. Banat an-Nabí (les filles del nostre Mestre, el Profeta)
4. Xuhadà al-Baqí (els xahids de Jannat al-Baqí)
5. Azwaj an-Nabí (les esposes del nostre Mestre, el Profeta)
6. Imam Màlik.
Els mausoleus de Jannat al-Baqí abans de ser enderrocats
Abdul·lah (radiyal·lahu anh): És el darrer fill que Rasulul·lah va tenir de Khadija al-Kubrà. Va néixer després de la profecia i va traspassar quan encara mamava. També l’anomenen Tayyib i Tàhir. Quan Abdul·lah va traspassar, As ibn Wa’il va dir: «Muhàmmad ha quedat abtar», és a dir, la seva descendència s’ha extingit. Al·là ta’ala va respondre a l’incrèdul As amb la sura «Inna a’tayna».8
Ibrahim (radiyal·lahu anh): És el tercer dels fills de Rasulul·lah i el darrer de tots els seus fills. És el fill de hazrat Màriya, que Muqàwqis, el governador d’Heracli a Egipte, havia enviat com a regal. Va néixer l’any vuitè de l’hègira i va traspassar quan tenia un any i mig. Quan estava malalt, Rasulul·lah el prenia a la falda, i dels seus ulls beneïts en queien llàgrimes. Quan Ibrahim va traspassar, va dir: «Oh Ibrahim! La teva mort ens ha afligit molt. Els nostres ulls ploren, el nostre cor sofreix. Però no diem res que pugui disgustar el nostre Senyor.»9 Va ser enterrat a Jannat al-Baqí. Aquell dia hi va haver un eclipsi de sol. La gent va dir: «El sol s’ha eclipsat per la seva mort.» Quan el nostre Mestre Rasulul·lah (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) ho va sentir, va dir: «La lluna i el sol són dues criatures que mostren l’existència i la unicitat d’Al·là ta’ala. No s’eclipsen per la mort ni per la vida de ningú. Quan els vegeu eclipsats, recordeu Al·là ta’ala!»
Al·là meu! Per amor dels fills de Fàtima,
Que la meva darrera paraula sigui la del tawhid!
Tant si rebutges aquesta súplica meva com si l’acceptes,
M’he aferrat a la vora del mantell de l’Ahl al-Bayt del Profeta.
L’Ahl al-Bayt del Rasul (Al-i Rasul – Al-i Aba)
Al·là ta’ala, en el noble Alcorà, diu a l’Ahl al-Bayt, segons el sentit: «Al·là ta’ala vol allunyar de vosaltres el rijs, és a dir, tota falta i tota brutícia, i vol purificar-vos amb una puresa completa.»10
Els nobles Companys van preguntar: «Ya Rasulal·lah! Qui són l’Ahl al-Bayt?» En aquell moment va arribar l’imam Alí. El van acollir sota el seu mantell beneït. Després, un darrere l’altre, van venir Fàtima az-Zahrà, l’imam Hassan i l’imam Hussayn. Prenent cadascun d’ells al seu costat, va dir: «Aquests són la meva Ahl al-Bayt.» A aquestes persones excelses també se les anomena «Al-i Aba i Al-i Rasul».11
Estimar l’Ahl al-Bayt del Profeta és causa de partir cap a l’altra vida amb fe i d’assolir la salvació en l’últim alè. Estimar l’Ahl al-Bayt és fard (obligació absoluta) per a tot creient. El Sobirà del món (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) diu en un hadit xarif: «La meva Ahl al-Bayt és com l’arca de Nuh alayhis-salam. Qui la segueix se salva; els qui en queden enrere es perden.»12
Les virtuts i les perfeccions de l’Ahl al-Bayt del Profeta són moltíssimes. No s’acaben mai de comptar. Narrar-les i lloar-les és més enllà de les forces humanes. El seu valor i la seva grandesa només es poden comprendre per les nobles aleies.
Alí, Hassan i Hussayn, allà els tinc,
El seu amor dins el cor, el seu afecte dins l’ànima.
Demà, el Dia de la Reunió, davant el gran tribunal,
Oh Muhàmmad, la meva ànima et desitja.
La muntanya d’Arafat és la nostra muntanya,
Allà la nostra súplica és acceptada,
A Medina reposa el nostre Profeta,
Oh Muhàmmad, la meva ànima et desitja.
L’imam Xafií ho va expressar de la manera més bella, dient: «Oh Ahl al-Bayt del Rasul! Al·là ta’ala ordena en el noble Alcorà que us estimem. Que el namaz dels qui en els seus namazs no fan súpliques per vosaltres no sigui acceptat mostra el vostre valor i el vostre grau elevat. Que gran és el vostre honor, que Al·là ta’ala us saluda en el noble Alcorà!» Hazrat Anas diu: «Van preguntar a Rasulul·lah: “D’entre l’Ahl al-Bayt, a qui estimes més?” Ell va respondre: “Hassan i Hussayn.”»13
Hazrat Abu Hurayra diu: «Jo era al costat de Rasulul·lah. Va arribar Hassan. Rasulul·lah va dir: “Senyor meu! L’estimo. Estima’l Tu també, i estima els qui l’estimen”; i una altra vegada va dir: “Hassan i Hussayn són les meves flors perfumades en aquest món.”» El nostre Mestre, el Profeta, va dir també: «Després de mi us deixo dues coses. Si us hi aferreu, no us desviareu del camí. La primera és més gran que la segona. L’una és el Llibre d’Al·là ta’ala, el noble Alcorà, que és una corda ferma estesa del cel fins a la terra. La segona és la meva Ahl al-Bayt. Totes dues no se separen l’una de l’altra. Qui no les segueix s’aparta del meu camí.»14
Hazrat Hassan i hazrat Hussayn (radiyal·lahu anhuma) s’havien posat malalts. El nostre Mestre, el Profeta, va dir a hazrat Alí i a hazrat Fàtima: «Feu una prometença per aquests fills de les vostres entranyes!» Hazrat Alí, la nostra mare Fàtima i la seva serventa, anomenada Fidda, van prometre de dejunar tres dies cadascun. Aquelles dues fragàncies del Paradís es van guarir. Però a casa no tenien res per menjar. Hazrat Alí va manllevar d’un jueu tres sa’15 d’ordi. Tots tres van fer la intenció dels dejunis que havien promès. Hazrat Fàtima va moldre una mesura de l’ordi i va coure cinc pans. Eren cinc persones. Va arribar l’hora de l’iftar. Va posar un dels cinc pans davant de hazrat Alí, un davant de hazrat Hassan, un davant de hazrat Hussayn, un davant de la serventa Fidda i un davant d’ella mateixa. Anaven a trencar el dejuni. En aquell moment va arribar un pobre i va dir: «Ya Ahl al-Bayt de Rasulul·lah! Soc un pobre d’entre els pobres dels musulmans. Doneu-me alguna cosa per menjar! Que hazrat Al·là ta’ala us recompensi amb els dons del Paradís.» Li van donar com a almoina els pans que tenien a les mans i van trencar el dejuni amb aigua. L’endemà van tornar a dejunar. La serventa va moldre una altra mesura d’ordi i va tornar a coure cinc pans. A l’hora de l’iftar, quan els tenien al davant i anaven a trencar el dejuni, va arribar un orfe. Tots cinc li van donar els pans, van alegrar aquell orfe, van trencar el dejuni amb aigua i se’n van anar a dormir. El tercer dia van tornar a dejunar. Amb l’última mesura d’ordi que quedava van fer cinc pans i els van posar al davant. Quan anaven a trencar el dejuni, va arribar un captiu i va dir: «Fa tres dies que tinc gana. M’han lligat i ni tan sols m’han donat menjar. Tingueu compassió de mi per amor d’Al·là ta’ala!» Tots cinc li van donar els seus pans i van tornar a trencar el dejuni amb aigua. Aleshores, en les nobles aleies que van ser revelades, Al·là ta’ala va dir, segons el sentit: «Ells van complir les seves prometences. Per temor del Dia del Judici, llarg i continu, van donar al pobre, a l’orfe i al captiu el menjar que tant desitjaven i que el seu cor anhelava, i van dir: “Us hem donat de menjar per la complaença d’Al·là ta’ala. No esperem de vosaltres cap retribució ni cap agraïment; no volem res.”»16 «Per això Janab al-Haqq els va donar a beure el xarab tahur (una beguda puríssima)…»17 Abu Hurayra (radiyal·lahu anh) diu que el nostre Profeta va dir: «Els millors de vosaltres són els qui, després de mi, fan el bé a la meva Ahl al-Bayt.»
«Els qui passen el pont de Sirat sense que els rellisquin els peus són els qui estimen molt la meva Ahl al-Bayt i els meus Companys» Hadit xarif
Hazrat Alí diu que el nostre Profeta va dir: «El Dia del Judici intercediré pels qui fan el bé a la meva Ahl al-Bayt.» «Els qui passen el pont de Sirat sense que els rellisquin els peus són els qui estimen molt la meva Ahl al-Bayt i els meus Companys.»
En un hadit xarif que fa saber hazrat Imam Rabbaní es va dir: «Qui estima Alí, sens dubte m’estima a mi. Qui li és hostil, sens dubte m’és hostil a mi. Qui l’ofèn, sens dubte m’ofèn a mi. I qui m’ofèn a mi ha ofès Al·là ta’ala.»
El nostre Mestre Rasulul·lah va dir: «Al·là ta’ala m’ha ordenat que estimi quatre persones, i m’ha fet saber que Ell també les estima.» Li van preguntar: «Qui són? Ens pots dir els seus noms?»
Ell va respondre: «Alí és un d’ells, Alí és un d’ells, Alí és un d’ells; i Abu Dharr, Miqdad i Salman.»
«Hi ha un càstig sever per als qui m’ofenen per causa de la meva família.»
En un hadit xarif va dir també: «Fàtima és una part de mi (és a dir, un tros de mi). Qui l’ofèn m’ofèn a mi.» Hazrat Abu Hurayra diu: «El nostre Mestre, el Profeta, va dir a hazrat Alí: “Fàtima m’és més estimada que tu. I tu m’ets més preuat (és a dir, de més valor) que ella!”»18
Va dir també: «No us demano cap recompensa per haver-vos portat la religió de l’Islam. Només us demano que estimeu la meva Ahl al-Bayt, que m’és propera.»
Els savis de l’Islam han considerat l’amor a l’Ahl al-Bayt una condició per partir amb fe en l’últim alè. En ells hi ha partícules de Rasulul·lah. Donar valor a l’Ahl al-Bayt i mostrar-li respecte és un deure de tot musulmà. El gran savi de l’Islam, l’Imam Rabbaní (rahmatul·lahi alayh), va dir: «El meu pare era molt savi en les ciències exteriors (zàhir) i interiors (bàtin), és a dir, en les ciències del cor. Sempre recomanava i encoratjava a estimar l’Ahl al-Bayt. Deia que aquest amor ajuda molt l’home a partir amb fe en l’últim alè. Quan era a punt de traspassar, jo era a la seva capçalera. En els seus últims moments, quan la consciència se li afeblia, li vaig recordar aquests consells i li vaig preguntar quin efecte li feia aquell amor. Fins i tot en aquell estat va dir: “Nedo en l’oceà de l’amor a l’Ahl al-Bayt.” De seguida vaig lloar i glorificar Al·là ta’ala. L’amor a l’Ahl al-Bayt és el capital d’Ahl as-Sunna. Tots els guanys de l’altra vida vindran d’aquest capital.»
Hazrat Fàtima i els seus descendents fins al Dia del Judici són l’Ahl al-Bayt. Encara que siguin pecadors, cal estimar-los. Estimar-los, ajudar-los amb el cor, amb el cos i amb els béns, honorar-los i tenir-ne cura és causa de morir amb fe. (A la ciutat de Hama, a Síria, hi havia un tribunal per als sayyids. Els infants nascuts d’aquesta nissaga beneïda eren inscrits davant el jutge amb dos testimonis. Qui va abolir aquest tribunal va ser Mustafa Reixid Paixà, amic fidel dels anglesos.) Els imams d’Ahl as-Sunna van aprendre dels imams de l’Ahl al-Bayt la major part dels coneixements de la fe i del fiqh, dels coneixements (ma’rifa) del tasawwuf i fins i tot dels coneixements del tafsir i del hadit. Es van formar amb la seva educació. Es van elevar per la seva atenció benèvola. En van rebre bones noves. Els musulmans estimen l’Ahl al-Bayt de Rasulul·lah (radiyal·lahu ta’ala anhum ajma’in) més que tothom, i estimen també els qui estimen l’Ahl al-Bayt. Els qui estimen l’Ahl al-Bayt, els musulmans rectes que segueixen el camí de l’Ahl al-Bayt, s’anomenen (Ahl as-Sunna). Tots els d’Ahl as-Sunna, en cadascun dels seus namazs, fan súpliques de bé per l’Ahl al-Bayt.
Al creient que va veure el Rasul se li va donar el nom de (sahabí);
Per anomenar-los tots, es va dir (Ashab-i kiram).
Tot cor que estimava el Profeta s’omplia de nur en un instant;
Els qui van ser els seus companys van ser lloats en l’Alcorà.
Tots ells, per Rasulul·lah, van donar els béns i la vida;
En la pau escampaven la ciència; en la guerra rugien com lleons.
En el hadit xarif els Companys van ser comparats amb els estels:
Qui segueix qualsevol d’ells arriba a camins de llum.
Els Companys s’estimaven molt i es lloaven els uns als altres;
Tots els musulmans que van venir després van parlar així.
L’Alcorà i els hadits, ells ens els van fer saber;
La puresa dels seus cors va donar confiança a les ments.
Si un d’ells és injuriat, la religió de l’Islam en queda ferida;
Qui menysprea un sahabí desacredita el noble Alcorà.
Si ets un musulmà veritable, mostra respecte a cadascun d’ells,
I adreça primer salat i salam a l’Ahl al-Bayt del Rasul!