ELS COMPANYS DEL NOSTRE MESTRE, EL PROFETA

Els companys del nostre Profeta: un musulmà – dona o home, infant o adult – que hagi vist el nostre Mestre Rasulul·lah una vegada, ni que sigui per molt poc temps, o, si era cec, que hi hagi parlat una vegada, i que hagi traspassat amb fe, s’anomena «Sàhib» o «sahabí». Quan són diversos, se’ls anomena «Ashab-i kiram», «Sahaba-i kiram» o «Sahb» (radiyal·lahu anhum ajma’in). Qui va veure el nostre Profeta quan era incrèdul i va abraçar la fe després que Rasulul·lah va traspassar, o qui el va veure essent musulmà i després es va fer murtad (va sortir de l’Islam), no és sahabí. Qui, després de ser sahabí, es va fer murtad i, després que Rasulul·lah va traspassar, va tornar a abraçar la fe, continua essent sahabí. Com que el nostre Mestre, el Profeta, és profeta també per a la classe dels jinns, un jinn també pot ser sahabí.

Després dels profetes i dels més excelsos d’entre els àngels, els més excelsos de totes les criatures són els nobles Companys. Cal dir el nom de cadascun d’ells amb honor i respecte, dient «hazrat» o «radiyal·lahu anh». Tothom qui creu que Muhàmmad alayhis-salam és profeta, és a dir, tot musulmà, sigui de la raça que sigui i del país que sigui, s’anomena la umma de Muhàmmad alayhis-salam. Cadascun dels nobles Companys és superior a tota aquesta umma. En les nobles aleies sobre la virtut i la superioritat dels nobles Companys (radiyal·lahu anhum) es diu, segons el sentit: «Vosaltres sou la millor de les ummes.»1 «Al·là ta’ala està satisfet dels primers a abraçar la fe d’entre els muhàjirs i els ansar i dels qui els van seguir en el bé (dels qui van pel seu camí), i ells estan satisfets d’Al·là ta’ala. Al·là ta’ala els ha preparat paradisos per sota dels quals corren rius. Hi romandran eternament. Aquesta és la salvació immensa.»2 «Muhàmmad (alayhis-salam) és el Profeta d’Al·là ta’ala. Els qui són amb ell (és a dir, els nobles Companys) són tots durs amb els incrèduls, però compassius entre ells. Sovint els veieu inclinats en el ruku i prosternats en la sajda. Amb aquestes adoracions, amb la tendresa i l’amor que mostren a la gent, cerquen la complaença i el favor de Janab al-Haqq. Pels seus rostres es veu que es prosternen molt (en els seus rostres hi ha els senyals i les marques de la prosternació). Així és la seva descripció en la Tawrat. I la seva descripció en l’Injil és aquesta: s’assemblen a un sembrat que ha tret el seu brot, s’ha enfortit, s’ha engruixit i s’ha alçat dret sobre la tija, cosa que agrada als sembradors. (Així eren també els nobles Companys: eren pocs i febles, i després es van multiplicar i es van enfortir.) Aquesta comparació també ha omplert de rancor i d’ira els incrèduls, els qui neguen. Al·là ta’ala ha promès perdó i una recompensa immensa als qui creuen i fan obres bones.»3

Alguns hadits xarifs sobre els nobles Companys:

«No injurieu els meus Companys! Encara que algú dels qui vindran després dels meus Companys donés com a almoina or de la mida d’una muntanya, no assoliria la recompensa que un dels meus Companys va guanyar donant un grapat d’ordi, ni tan sols la meitat d’aquesta recompensa.»4

«Muhàmmad sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam és el Rasul d’Al·là ta’ala. Els qui són amb ell (els nobles Companys) són molt durs amb els incrèduls i molt misericordiosos (molt tendres) entre ells» Fath: 29

«Els meus Companys són com els estels del cel. Seguiu el que seguiu, arribareu a la guia recta.»5

«Guardeu-vos de l’hostilitat contra els meus Companys! Temeu Al·là! Qui els estima, els estima perquè m’estima a mi. Qui els és hostil m’és hostil a mi. Qui els ofèn m’ofèn a mi. I qui m’ofèn a mi ofèn, sens dubte, Al·là ta’ala.»

«Els millors de la meva umma són els qui viuen en el meu temps. Després d’ells, els millors són els qui venen després d’ells. I després d’aquests, els millors són els qui vindran a continuació.»

«El foc de l’Infern no cremarà el musulmà que m’ha vist i que ha vist els qui m’han vist.»6

Les nobles aleies i els hadits xarifs que hem citat mostren clarament la superioritat i la virtut dels nobles Companys.

Els nobles Companys són l’autoritat més digna de confiança en les qüestions dels preceptes de la religió, perquè van aprendre el noble Alcorà del nostre Profeta i el van ensenyar i explicar als qui van venir després d’ells. Els coneixements sobre el que el nostre Profeta va fer i va dir es basen en el que ells van transmetre després d’haver-ho vist i sentit personalment.

Els preceptes que ells van transmetre de manera unànime van constituir el fonament dels hadits xarifs. En l’Islam, l’ijmà al-umma, és a dir, el consens dels savis, només es va realitzar de manera completa i perfecta en el temps dels nobles Companys. A més, cadascun dels nobles Companys és un dels savis mujtàhids la paraula dels quals és prova i document en la religió; són superiors als mujtàhids que van venir després. Els savis d’Ahl as-Sunna han dividit els nobles Companys en tres grups, segons l’ordre de superioritat: 1. Els muhàjirs: són els qui, abans de la conquesta de la ciutat de la Meca, van deixar la seva pàtria i els seus parents i van emigrar de la Meca o d’altres llocs a la ciutat de Medina. Aquests van venir a Rasulul·lah ja amb fe, o van abraçar la fe en arribar-hi. Hazrat Amr ibn As és un d’ells (radiyal·lahu anhum ajma’in).

2. Els ansar: s’anomenen ansar els musulmans que vivien a la ciutat de Medina o en llocs propers a aquesta ciutat i que eren de les dues tribus anomenades Aws i Khazraj. Tenen aquest nom perquè van donar la paraula de prestar tota mena d’ajut i de sacrifici al nostre Mestre, el Profeta, i als habitants de la Meca, i van complir la seva paraula (radiyal·lahu anhum ajma’in).

3. Els altres nobles Companys: són els musulmans que no van ser ni muhàjirs ni ansar, sinó que van venir d’altres llocs i van ser honorats amb la companyia del nostre Mestre, el Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam). Els qui van abraçar la fe quan es va conquerir la ciutat de la Meca, o en altres llocs, són d’aquest grup. A aquests se’ls anomena simplement sahabí (radiyal·lahu anhum ajma’in). Els més excelsos dels nobles Companys són els quatre califes de Rasulul·lah. Segons l’ordre del califat, són hazrat Abu Bakr, hazrat Úmar, hazrat Uthman i hazrat Alí. Després d’ells, els més excelsos són els sis que queden dels Axara al-Mubaxxara, és a dir, dels deu homes als quals es va anunciar la bona nova del Paradís (Talha ibn Ubaydul·lah, Zubayr ibn Awwam, Abdurrahman ibn Awf, Sa’d ibn Abi Waqqàs, Saïd ibn Zayd, Abu Ubayda ibn Jarrah), i també hazrat Hassan i hazrat Hussayn (radiyal·lahu anhum ajma’in).

Després d’ells, els més excelsos són els quaranta primers que es van fer musulmans. Després, els tres-cents tretze sahabís que van ser a l’expedició militar de Badr. Després, els set-cents herois que van ser a l’expedició militar d’Úhud. Després d’aquests, els més excelsos són els mil quatre-cents que, l’any sisè de l’hègira, sota l’arbre, van donar la paraula a Rasulul·lah dient: «Morir, sí; fer-se enrere, no!» Aquest pacte s’anomena «Bay’at ar-Ridwan».7

El nombre dels nobles Companys: en la conquesta de la Meca hi havia dotze mil sahabís, a l’expedició militar de Tabuk trenta mil, en el Pelegrinatge del Comiat noranta mil, i quan Rasulul·lah va traspassar n’hi havia a la faç de la terra uns cent vint-i-quatre mil. Sobre aquesta qüestió hi ha també altres narracions.8

Els darrers nobles Companys que van traspassar són aquests: Abdul·lah ibn Awfa va traspassar a Kufa l’any 705 dC (86 de l’hègira); Abdul·lah ibn Yasr, a Damasc, l’any 706 dC (88 de l’hègira); Sahl ibn Sa’d, a Medina, l’any 709 dC (91 de l’hègira), als 100 anys; Anas ibn Màlik, a Bàssora, l’any 711 dC (93 de l’hègira); i Abu-t-Tufayl Àmir ibn Wàthila, a la Meca, l’any 718 dC (100 de l’hègira) (radiyal·lahu anhum ajma’in). Després que el nostre Profeta va traspassar, també en l’època dels quatre califes, els nobles Companys van romandre fidels a la seva paraula d’escampar la religió de l’Islam i de fer el jihad. Mai no es van fer enrere de la paraula donada. Tots, d’un comú acord, van deixar les seves terres i les seves llars, van sortir d’Aràbia i es van escampar per tot arreu. La majoria dels qui van partir no van tornar: van fer el jihad fins a la mort en els llocs on havien anat i van escampar la religió de l’Islam. Així, en poc temps, es van conquerir molts països. En les terres conquerides, l’Islam es va escampar ràpidament. Tots els nobles Companys són justos. Tots tenen part en la transmissió de l’Islam. Ells van recopilar el noble Alcorà. Ells van transmetre els hadits xarifs del nostre Profeta. Estimar-los tots és la condició més important i imprescindible per ser de la creença d’Ahl as-Sunna. (S’han compost i publicat moltes obres que descriuen els serveis que els nobles Companys van prestar a la religió de l’Islam, la seva vida exemplar, les seves virtuts, els noms de tots ells i les seves biografies. Els llibres «Eshâb-ı kirâm» i «Menâkıb-ı Çihâr Yâr-i Güzîn», publicats per Hakikat Kitabevi, són molt valuosos.)

«Els meus Companys són com els estels del cel. Seguiu el que seguiu, arribareu a la guia recta» Hadit xarif

L’estimat del Senyor dels mons és Muhàmmad,
De cos pur, de nom Àhmad, és misericòrdia per als mons.
Amo d’un caràcter sublim, a qui es va dir «Lawlaka…»,
És font de ciència, de bones maneres, de fayd, de nur i d’amor.
Ell és el veritable mitjà entre el Haqq i el servent;
La seva paraula guareix les ànimes; el seu nom, el rovell del cor.
Ell és el veritable metge del malalt de cor desesperat;
No només ell: també la seva umma és per damunt dels àngels.
A aquest servent, el més escollit, el Haqq li va donar auxiliars:
Els servents que més estimava, els va fer els seus Companys.
Rasulul·lah va dir: «El seu camí és el meu camí»;
Va mostrar que aquest segle és el millor dels segles.
Van estimar Muhàmmad Mustafa més que la pròpia vida,
Per ell van deixar els béns, les propietats i els càrrecs.
Per escampar l’Islam van donar la vida amb amor –
Senyor, quin estat tan bell! Senyor, quina magnificència!
En una sola trobada amb ell, els seus nafs es van purificar;
Els seus cors es van omplir de ma’rifa, de fayd, de nur i de tajal·li.
Els estats dels awliyà, ells els van assolir en un instant,
I sempre el van seguir – quin honor tan gran!
Tots ells són justos, no oprimeixen ningú,
Mai no volen el califat per als seus nafs.
Per això no es fan la guerra, no s’afligeixen els uns als altres;
Són al grau més alt, i tots són mujtàhids.