EL MÓN HONORAT AMB LA SEVA VINGUDA (EL SEU NAIXEMENT)

La meva umma, la meva umma

Hazrat Àmina, la més afortunada de les mares, que va assolir el més alt dels honors, va explicar així el seu embaràs: «Els dies que estava embarassada d’aquell Sobirà, no vaig sentir ni dolor ni pena. Ni tan sols m’adonava que estava embarassada. Però, passats sis mesos, un dia, entre el son i la vetlla, algú em va dir: “Saps de qui estàs embarassada?” Li vaig respondre: “No ho sé.” I em va donar aquesta notícia: “Sàpigues que estàs embarassada del darrer dels profetes!” Quan es va acostar l’hora del part, aquella persona va tornar i em va dir: “Oh Àmina! Quan neixi l’infant, posa-li el nom de Muhàmmad.” En una altra narració es fa saber així: “Oh Àmina! Quan neixi l’infant, posa-li el nom d’Àhmad!”»

La nostra mare hazrat Àmina va explicar també així el moment del part: «Quan va arribar l’hora del part, vaig sentir una veu imponent. Em vaig posar a tremolar. Després vaig veure un ocell blanc que va venir i em va acaronar amb l’ala. De la por i de l’esgarrifança no en va quedar ni rastre. En aquell moment tenia set; era com si cremés de calor. Al meu costat vaig veure una copa de xarop blanc com la llet. Me la van donar perquè la begués. Vaig beure: era més dolç que la mel, i fresc. La set em va passar. Després vaig veure un gran nur; la meva casa es va omplir tant de nur que no veia res fora d’aquell nur.

Si voleu salvar-vos del foc,
Amb amor i amb anhel, reciteu la salat!
As-salatu wa-s-salamu alayka ya Rasulal·lah!
As-salatu wa-s-salamu alayka ya Habibal·lah!
As-salatu wa-s-salamu alayka ya Nura Arxil·lah.

«Soc el habib d’Al·là ta’ala, el Seu estimat. Soc el cap dels profetes. No ho dic per vanagloriar-me» Hadit xarif

La casa on va néixer el nostre Mestre, el Profeta, pertanyia al seu besavi Hàixim ibn Abd Manaf. Era a uns 300–400 metres al nord-est de la Kaba.

Durant l’hègira, el nostre Mestre, el Profeta, va confiar aquesta casa beneïda a Aqil ibn Abi Tàlib. Els nets d’Aqil la van vendre a Muhàmmad ibn Yússuf ath-Thaqafí.

Més endavant, aquesta casa beneïda la va comprar la senyora Khayzuran, mare de Harun ar-Raixid, i la va convertir en mesquita.

Aquesta mesquita, preservada pels abbàssides i pels mamelucs, també va ser conservada amb cura en l’època otomana. El sultà Suleyman Khan el Legislador (Kanuní) la va fer reconstruir.

Al llarg de la història, aquesta mesquita va ser restaurada moltes vegades.

El 1924 aquesta mesquita va ser enderrocada. La casa que el xeic Abbàs Qattan hi va fer construir el 1950 serveix des del 1959 de Biblioteca Pública de la Meca.

En aquell moment vaig veure moltes dones que m’envoltaven i em servien. Eren altes, i el rostre els brillava com el sol. S’assemblaven a les noies de la tribu d’Abd Manaf. Em va meravellar que haguessin aparegut tan de sobte. Una d’elles va dir: “Jo soc Àssiya, l’esposa del Faraó!” I una altra: “I jo soc Màryam bint Imran; i aquestes són les huris2 del Paradís.”

Encara en aquell moment vaig veure una tela de seda blanca i llarga que s’estenia del cel fins a la terra. Van dir: “Tapeu-lo als ulls de la gent.” En aquell instant va aparèixer un estol d’ocells. Tenien el bec de maragda i les ales de robí. Havia suat de por, i de les gotes de suor que queien s’escampava olor de mesc. Mentre era en aquest estat, em van treure el vel dels ulls. Vaig veure tota la faç de la terra, d’orient a occident. Els àngels m’envoltaven.

Muhàmmad alayhis-salam, tan bon punt va néixer, va posar el seu cap beneït en prosternació (sajda) i va alçar el dit índex. Després va baixar del cel un tros de núvol blanc que el va embolcallar. Vaig sentir una veu que deia: “Passegeu-lo per tot arreu, d’occident a orient. Passegeu-lo perquè el món sencer el vegi amb el seu nom, la seva persona i els seus atributs. Que sàpiguen que el seu nom és Mahi, és a dir, que per ell Al·là ta’ala esborra les traces del xirk.”

Després aquell núvol també va desaparèixer, i vaig veure Muhàmmad (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) embolcallat en una tela de llana blanca. Encara en aquell moment van venir tres persones que tenien el rostre resplendent com el sol. Una portava a la mà un gerro de plata; una altra, una gibrella de maragda; i la tercera, una peça de seda. Del gerro semblava que degotés mesc. Van posar el meu fill beneït dins la gibrella. Li van rentar el cap i els peus beneïts i el van embolcallar amb la seda. Després li van posar perfum al cap beneït, li van posar antimoni als ulls beneïts i van desaparèixer.»

Van baixar del cel els àngels, fila rere fila,
I, com a la Kaba, van fer el tawaf de casa meva.
Van entrar les huris, estol rere estol,
Del nur dels seus rostres, casa meva es va omplir de nur.
I damunt l’aire es va estendre un llit,
Es deia Sundus; un àngel el va estendre.
Quan vaig veure clarament aquestes coses,
Em vaig quedar tota meravellada.
De sobte la paret es va obrir,
I van venir tres huris que se’m van fer visibles.
Alguns diuen que, d’aquelles tres belleses,
Una era Àssiya, de rostre com la lluna;
Una altra, ben clarament, era la senyora Màryam,
I l’altra, una bellesa d’entre les huris.
Van venir amb gentilesa totes tres,
I de seguida em van saludar.
Es van asseure al meu voltant,
I es van anunciar les unes a les altres la bona nova de Mustafa.

Quan va néixer Muhàmmad alayhis-salam, eren al costat de la nostra mare hazrat Àmina la senyora Xifà, mare d’Abdurrahman ibn Awf; la senyora Fàtima, mare d’Uthman ibn Abi-l-As; i la senyora Safiyya, tia paterna del nostre Profeta. Elles també van fer saber així el nur que van veure i els altres esdeveniments que van tenir lloc:

La senyora Xifà explica: «Aquella nit jo era al costat d’Àmina per ajudar-la. Vaig sentir que Muhàmmad alayhis-salam, tan bon punt va néixer, feia una súplica i un prec. De l’invisible es va dir: “Yarhamuka Rabbuk”. Després va sortir un nur que va fer tanta claror que es veia tot, d’orient a occident…» La senyora Xifà, que va ser testimoni de molts altres esdeveniments, va dir: «Quan li va ser fet saber que era profeta, jo vaig ser, sense dubtar gens, una de les primeres a creure en ell.»

«El Dia del Judici, quan tothom callarà, jo parlaré. Quan ningú no es podrà moure, jo seré el seu intercessor» Hadit xarif

Totes les criatures es van omplir d’alegria,
Va fugir la pena, el món va recobrar la vida.
Totes les partícules del món van alçar la veu
I, cridant-se les unes a les altres, van dir: benvingut!
Benvingut, oh excels Sultà, benvingut,
Benvingut, oh mina del coneixement diví, benvingut.
Benvingut, oh secret del Furqan, benvingut,
Benvingut, oh remei per al dolor, benvingut.
Benvingut, oh rossinyol del jardí de la bellesa,
Benvingut, oh íntim de Dhu-l-Jalal.
Benvingut, oh lluna i sol d’Al·là,
Benvingut, oh tu que mai no et separes del Haqq.
Benvingut, oh refugi de la umma pecadora, benvingut,
Benvingut, oh refugi dels desvalguts, benvingut.
Benvingut, oh ànima perdurable, benvingut,
Benvingut, oh coper dels enamorats, benvingut.
Benvingut, oh nina dels ulls del Khalil,
Benvingut, oh estimat escollit del Jalil.
Benvingut, oh misericòrdia per als mons,
Benvingut, tu ets l’intercessor dels pecadors.
Benvingut, oh sobirà dels dos mons,
Per tu va ser creat aquest univers.

La senyora Safiyya va explicar així: «Quan va néixer Muhàmmad alayhis-salam, un nur ho va cobrir tot. Tan bon punt va néixer, es va prosternar; després va alçar el seu cap beneït i amb una llengua clara va dir: “La ilaha il·lal·lah, inni Rasulul·lah.” Quan el vaig voler rentar, es va dir: “Nosaltres l’hem enviat ja rentat.” Es va veure que tenia el cordó umbilical tallat i que estava circumcidat. Tan bon punt va néixer, es va prosternar. En aquell moment deia alguna cosa en veu baixa; vaig acostar l’orella a la seva boca beneïda, i deia: “Ummatí, ummatí!..” (La meva umma, la meva umma!..).»3

Així, girat cap a la Baytul·lah, aquell Missatger
Va posar el rostre a terra i es va prosternar.
En la prosternació, el seu cap i la seva llengua lloen el Haqq,
I, alçant el dit, proclama el tawhid.
Diu: «Oh Mawla, cap a Tu he girat el meu rostre,
Al·là meu, concedeix-me la meva umma.»
Lligant al Haqq, des del cor, tota la seva aspiració,
Deia: «La meva umma, oh la meva umma!»

Quan va néixer el nostre estimat Profeta, el seu avi Abdulmúttalib era al costat de la noble Kaba, implorant Al·là ta’ala i fent-Li súpliques. La bona nova d’aquest naixement li va arribar així:

La Kaba, de sobte, es va prosternar en direcció al Maqam Ibrahim i després va tornar al seu estat anterior. Abdulmúttalib va sentir que la Kaba deia amb una llengua eloqüent: «Al·lahu akbar! La veu de Muhàmmad sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam em purificarà dels ídols.» En aquell moment l’ídol Húbal va caure de bocaterrosa. Va arribar una veu que deia: «Àmina ha tingut un fill. Muhàmmad sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam farà passar la gent de les tenebres de l’extraviament (dalala) al nur de la guia recta (hidaya). Haqq ta’ala l’ha enviat com a profeta als homes i als jinns. Oh àngels, sigueu testimonis que li han estat donades les claus de tots els tresors. No oblideu el dia del seu naixement; que aquell dia sigui la vostra festa fins al Dia del Judici.» En sentir aquestes paraules, Abdulmúttalib es va quedar sense paraula de l’astorament. «Potser estic somiant?», va pensar, i es va passar la mà pel pit. Encara va sentir una altra veu: «Oh cap de Qurayx, què és el que t’espanta?» No tenia forces per respondre.

Quan es va acostar a la casa d’Àmina, va veure un ocell damunt la teulada. Havia estès les ales damunt la casa i la cobria. Les muntanyes de la Meca resplendien amb el seu nur. Un núvol blanc feia ombra a la casa. Dos àngels que eren davant la porta li van impedir d’entrar. Mentre pensava: «Què és això? Potser estic somiant?», l’olor de mesc que venia de dins li va penetrar fins al fons del nas.

Abdulmúttalib, que el dia que va néixer Muhàmmad alayhis-salam va veure molts esdeveniments, es va alegrar molt d’aquesta bona nova i va dir: «La fama i l’honor d’aquest fill meu seran molt elevats.»4

Per celebrar una felicitat tan gran, Abdulmúttalib, a partir del setè dia del naixement, va oferir durant tres dies un banquet a la gent de la Meca. A més, va fer degollar camells a tots els barris de la ciutat i els va oferir perquè en profitessin els homes i els animals.5 Durant el banquet, als qui li preguntaven quin nom havia posat a l’infant, els responia: «Li he posat el nom de MUHÀMMAD (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam).» I als qui li preguntaven per què no li havia posat el nom d’algun dels seus avantpassats, els responia: «Perquè vull que Al·là ta’ala i els homes el lloïn i l’exalcin.»6 En una altra narració es fa saber que qui li va posar el nom de «Muhàmmad» va ser la senyora Àmina.

Oh tu, de bellesa com la lluna plena resplendent,
Oh tu, que dones la mà a tots els caiguts.
Oh tu, remei del dolor dels cors,
Oh tu, sultà de totes les criatures.
Tu ets el sultà de tots els profetes,
Nina dels ulls dels awliyà (els amics d’Al·là) i dels purs.
Oh tu, el darrer en el tron del missatge,
Oh tu, el segell de la profecia.

«El Dia del Judici, jo soc l’imam dels profetes, el seu predicador i l’intercessor de tots ells. No dic aquestes coses per vanagloriar-me» Hadit xarif

Quan el teu nur va il·luminar el món,
El teu rostre de rosa va fer del món un roserar.
Es van esvair les tenebres de la ignorància i l’extraviament,
El jardí del coneixement va assolir la perfecció.
Ya Habibal·lah, acudeix en el nostre auxili,
En l’últim alè alegra’ns amb la visió del teu rostre.

Esdeveniments importants de la nit que va néixer Rasulul·lah

Abans del naixement de Rasul al-Àkram (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam) i en el moment que va néixer, van tenir lloc molts esdeveniments, senyals que ell honoraria el món amb la seva vinguda. Persones famoses d’aquell temps havien tingut somnis fins i tot abans que el nostre Mestre, el Profeta, nasqués. Quan feien interpretar els seus somnis als endevins (kahin) i als savis famosos de l’època, aquests deien que «aquells somnis mostraven que Muhàmmad alayhis-salam havia de venir».

Abdulmúttalib, l’avi del nostre estimat Profeta, va explicar: «Una vegada em vaig adormir. Em vaig despertar tot esgarrifat pel somni que havia tingut. Vaig voler anar de seguida a un endeví perquè me l’interpretés. Quan vaig arribar al seu costat, em va mirar a la cara i em va dir: “Oh cap de Qurayx! Què t’ha passat? Al teu rostre s’hi veu un estat ben diferent. Potser hi ha algun fet important que t’ha posat així?” Li vaig dir: “Sí, he tingut un somni terrible que encara no he explicat a ningú”, em vaig asseure al seu costat i vaig començar a explicar-l’hi:

“Aquesta nit, en somnis, he vist un arbre enorme. Una punta s’alçava fins al cel, i les branques s’estenien cap a orient i cap a occident. D’aquell arbre en brollava un nur tan gran que el sol, al seu costat, quedava molt esvaït.

Tan aviat es veia com desapareixia. La gent s’hi girava. A cada instant el seu nur augmentava. Alguns de la tribu de Qurayx s’agafaven a les branques d’aquell arbre, i uns altres intentaven tallar-lo. Un jove impedia els qui el volien tallar. Tenia un rostre bellíssim; fins ara no he vist mai un rostre així. A més, del seu cos s’escampaven olors agradables. Vaig allargar la mà per agafar una branca de l’arbre, però no hi vaig arribar.”

Quan vaig acabar d’explicar el somni, la cara de l’endeví va canviar.

Es va tornar pàl·lid. Després em va dir: “D’això tu no en tens part!” Li vaig preguntar: “Qui en té part?” Em va dir: “Els qui s’agafen a les branques d’aquell arbre”, i va continuar: “De la teva descendència vindrà un profeta; serà l’amo de tot arreu, i la gent entrarà en la seva religió.” Després es va girar cap al meu fill Abu Tàlib, que era amb mi, i va dir: “Aquest, segurament, serà el seu oncle.”» Abu Tàlib va explicar aquest fet al nostre Mestre, el Profeta, quan li va ser fet saber que era profeta, i va dir: «Aquell arbre és Abu-l-Qàssim, al-Amín, Muhàmmad alayhis-salam.»

La nit que el nostre estimat Profeta, Muhàmmad alayhis-salam, va venir al món, va sortir un estel. Els savis jueus que el van veure van comprendre que Muhàmmad alayhis-salam havia nascut.

Hassan ibn Thàbit, un dels nobles Companys, explica: «Jo tenia vuit anys. Un matí, un jueu corria cridant: “Eh, jueus!” Quan els jueus es van aplegar al seu voltant dient: “Què passa? Per què crides així?”, ell va respondre: “Sapigueu que aquesta nit ha sortit l’estel d’Àhmad! Àhmad ha vingut al món aquesta nit…”»

La nit que va néixer Rasul al-Àkram, tots els ídols de la Kaba van caure de bocaterrosa.

Urwa ibn az-Zubayr narra: «Un grup de Qurayx tenia un ídol. Un cop l’any en feien el tawaf, sacrificaven camells i bevien vi. Un d’aquells dies, quan van arribar al costat de l’ídol, el van trobar caigut de bocaterrosa. El van aixecar, i va tornar a caure. Això es va repetir tres vegades. Aleshores, mentre el tornaven a dreçar apuntalant-lo bé per tots costats, es va sentir una veu que deia: “Ha nascut algú; tota la terra s’ha posat en moviment. Tots els ídols que hi ha han caigut. Els cors dels reis han tremolat de por!”» Aquest fet va coincidir exactament amb la nit que va néixer Muhàmmad alayhis-salam.

Les catorze torres (baluards) del palau del Cosroes de Pèrsia, a la ciutat de Madaïn, es van esfondrar. El Cosroes i la seva gent, que aquella nit es van despertar amb el fragor i el terror, van fer interpretar els somnis terribles que havien tingut alguns dels seus notables, i van comprendre que allò era senyal d’alguna cosa grandiosa.

Els endevins més famosos van interpretar així aquells somnis: «Anuncien que Síria, el Tigris, l’Eufrates, l’Iraq i Pèrsia passaran a ser domini de l’Islam.»

«He estat portat al món d’entre els millors, els escollits, de la gent que ha viscut en cada segle, en cada època» Hadit xarif

Makka al-Mukàrrama i els seus voltants

També aquella nit, les enormes fogueres dels mags, és a dir, dels adoradors del foc, que cremaven des de feia mil anys, es van apagar de sobte. Van anotar la data en què el foc s’havia apagat: coincidia amb la nit que es van esfondrar les torres del palau del Cosroes.

Aquella nit, l’aigua del llac de Sawa, que aleshores es considerava sagrat, també es va retirar en un instant, i el llac es va assecar.

La vall del riu Samawa, del costat de Síria, que des de feia mil anys no duia aigua i estava seca, aquella nit es va omplir, es va desbordar i va començar a córrer.

A partir de la nit que va néixer Muhàmmad alayhis-salam, els xaitans i els jinns ja no van poder portar notícies dels esdeveniments als endevins de Qurayx. L’endevinació es va acabar…

La nit que va néixer Habib al-Àkram, i després, a més d’aquests esdeveniments mai vistos fins aleshores, en van tenir lloc molts d’altres. Tot això eren senyals que havia nascut el darrer Profeta, Muhàmmad alayhis-salam.7

La Nit del Mawlid

La nit que va néixer el nostre Mestre, el Profeta (sal·lal·lahu alayhi wa sal·lam), s’anomena Nit del Mawlid. Mawlid vol dir «el temps del naixement».

És la nit més preuada després de la Nit del Qadr, i en aquesta nit són perdonats els qui s’alegren pel naixement del nostre estimat Profeta.

Llegir, escoltar i aprendre aquesta nit els estats i els miracles que es van veure quan va néixer el nostre Mestre, el Profeta, dona molta recompensa (thawab). El nostre estimat Profeta mateix també els explicava.

Els nobles Companys també es reunien en un lloc aquesta nit, recordaven aquell dia, llegien i explicaven el que havia passat.

Els musulmans de totes les parts del món celebren cada any la dotzena nit del mes de rabí al-awwal com la Nit del Mawlid. Arreu es reciten les cassides del Mawlid i es recorda el Sultà de l’univers.

La umma de cada profeta ha fet festa del dia del naixement del seu profeta. Aquest dia és també festa per als musulmans, un dia de joia i d’alegria.

«Lloar-me [recitar el mawlid i ilahís] és adoració. Fer adoració tocant el daf [instrument], enmig de diversions i de jocs, no és jàïz (no és lícit)» Hadit xarif

La senyora Àmina és la seva mare,
D’aquella nacre va néixer aquella perla.
Del mes de rabí al-awwal,
La dotzena nit, la nit de dilluns,
Aquella nit que va néixer el millor dels homes,
Quantes coses va veure la seva mare, quantes!
Va dir la mare d’aquell Habib: vaig veure
Un nur meravellós del qual el sol és la papallona.
Com un llamp va sortir de sobte de casa meva,
Fins als cels el món es va omplir de nur.
Els cels es van obrir, la foscor es va esvair,
Vaig veure tres àngels amb tres llums a les mans.
Un a orient, l’altre a occident,
I el tercer es va alçar damunt el sostre de la Kaba.
La Kaba va fer de sobte un crit en aquell moment,
Va dir: aquesta nit ha nascut el sol del món.
Al·là meu, per amor d’aquell Muhàmmad,
Per amor d’Àhmad, mina de la intercessió,
Que el Socorredor estigui satisfet de la seva umma,
Rahmatul·lahi alayhim ajma’in.
As-salatu wa-s-salamu alayka ya Rasulal·lah!
As-salatu wa-s-salamu alayka ya Habibal·lah!
As-salatu wa-s-salamu alayka ya Nura Arxil·lah!
Süleyman Çelebi